diumenge, 12 d’abril de 2009

"La por" de Gabriel Chevallier

Avui, al metro m'he trobat la promoció del llibre "La por" de Gabriel Chevallier, editat per Quaderns Crema, consistent en el primer capítol del llibre. He aprofitat el trajecte per a llegir-me'l.

Conclusió: ja tinc llibre per Sant Jordi.

De la promoció: "La por, una de les novel·les més impactants que s'han escrit mai sobre la Primera Guerra Mundial, narra les experiències viscudes per una soldat francès al front. Publicada el 1930, va ser acusada de promoure l'esperit antipatriota degut al retrat mordaç que fa de l'estament militar, i va ser condemnada a l'oblit. Recentment ha estat redescoberta i Le Figaro l'ha comparat amb Viatge al fons de la nit de Céline i tempestes d'acer d'Ernst Jünger. "

Algunes frases del primer capítol:

"Els homes són estúpids i ignorants. D'aquí ve tota la seva misèria. En comptes de reflexionar, es creuen el que els expliquen, el que els ensenyen. Es trien caps i amos sense jutjar-los, amb un gust funest per l'esclavatge.

Els homes són xais. Això és el que fa possibles els exercits i les guerres. Moren víctimes de la seva estúpida docilitat.

Quan un ha vist una guerra com acabo de veure-la jo, es pregunta «¿Com és possible que una cosa com aquesta hagi estat acceptada? ¿Quin traçat de fronteres, quin honor nacional ho pot legitimar? ¿Com és possible disfressar d'ideal el que és pur bandidatge i fer-lo admetre?».

Van dir als alemanys: «Endavant cap a la guerra fresca i joiosa! Nach Paris i Déu amb nosaltres per la grandesa d'Alemanya!». I els bons alemanys pacífics, que sempre s'ho agafen tot seriosament, es van llançar a la conquesta, es van transformar en bèsties ferotges.

Van dir als francesos: «Ens ataquen. És la guerra del Dret i la Revenja. Cap a Berlín!» I els pacífics francesos, que mai no s'agafen res seriosament, van deixar de banda els seus somiejos de petits rendistes per anar a combatre.

I el mateix va passar amb els austríacs, els belgues, els anglesos, els russos, els turcs i després els italians. En una setmana, vint milions d'homes civilitzats dedicats a viure la vida, a estimar, a guanyar diners, a preparar el futur, van rebre la consigna de deixar-ho tot de banda per anar a matar a altres homes. I aquests vint milions d'individus van acceptar aquesta consigna perquè els havien convençut que allò era el seu deure.

Vint milions, tots de bona fe, tots d'acord amb Déu i amb el seu príncep... Vint milions d'imbècils... Com jo!"

[...]

"I, per culpa d'haver-se cregut el que ensenyen els emperadors, els legisladors i els bisbes en els seus codis, manuals i catecismes, els ministres a la tribuna, els professors a les escoles i la gent com cal als salons, milions d'homes formen ramats innombrables que pastors amb galons menen cap als escorxadors al so de bandes de música.

En pocs dies la civilització és anorreada. En pocs dies, els caps han fet fallida. Perquè el seu paper, l´únic important, era precisament evitar això.

Si nosaltres no sabíem cap a on anàvem, ells, si més no, haurien hagut de saber cap a on estaven portant les seves nacions. Un home te dret de ser estúpid per compte propi, però no per compte dels altres."

[...]

"¿Qui te por? Ningú! Ningú encara...

Vint milions d'homes, que cinquanta milions de dones han cobert de flors i de petons, s'afanyen cap a la glòria, entre cançons nacionals que canten a plens pulmons.

Els esperits estan ben drogats. La guerra va per bon camí. Els estadistes en poden estar orgullosos!"
Publica un comentari a l'entrada