divendres, 3 d’abril de 2009

De Londres a Estrasburg

Ahir, a Londres, cimera del G20 . Avui,a Estrasburg, cimera de l'OTAN.
La d'ahir va acabar amb optimisme, somriures profident i amb el missatge de que això està superat.

Ui, ui, ui...

ZP, amarat de l'esperit positiu amb que va acabar la reunió, va tenir temps per anunciar ahir mateix que es començaran a veure símptomes de recuperació al segon semestre d'enguany.

El Solbes, en canvi, avui dona carta de validesa a les previsions del Banc d'Espanya, que diu que la recessió encara s'allargarà el 2010, que augmentarà l'atur i que caurà l'activitat econòmica.

A mi em sembla que Solbes té rao. De fet, em sembla que Solbes és optimista.

Però tornem al G20. Tinc algunes objeccions. Sense dubtar de la bona voluntat dels "líders del G20", jo em demano: l'ONU serveix per a alguna cosa? No, veritat? i perquè G20?, perquè no G-tothom? Perquè aquesta indissimulada prepotència: "líders mundials refunden capitalisme"?

I com pensaven solucionar la crisi, entre canapé i canapé? És sabut que aquestes reunions tenen una missió: escenificar. Abans de la reunió tothom s'ha posat d'acord i quan van els caps és per signar i fer-se les fotos. Els caps no entren en discussions tècniques. És de suposar, doncs, que a aquesta reunió tothom anava amb el seu paper ben après.

I que han escenificat? una cant a l'optimisme! això està superat! tenim solucions! Adoptarem les mesures adequades per a superar la recessió!

Passa, però, que els experts en economia no es posen d'acord en el fet de si les "mesures" adoptades pel G20 serviran per alguna cosa. En economia hi han escoles de pensament. Es pot pensar que depenent de la teoria econòmica favorita de l'economista de torn, l'opinió sobre les mesures adoptades, variarà.

També se'ns diu que les "mesures adoptades" corresponen más a les preferides per la parella Àngela - Sarko enfront de les proposades pel duet Brown - Obama. Curiosisim. ¿Tindrà alguna cosa a veure l'estat econòmic dels EUA i el Regne Unit, en comparació amb el d'Alemanya i França?

Quina casualitat que tots els defensors d'una determinada "teoria econòmica" estiguin agrupats a sengles bandes de l'Atlàntic, no?

Encara que podria ben bé ser que no estiguem parlant de "teories econòmiques" sinó d'"interessos polítics".

Ningú ens garantitza que les "mesures adoptades" es corresponguin a les de la teoria econòmica més escaient per a superar la crisi. I molt em temo, que ningú ens garanteix que els "interessos polítics" vencedors en la cimera siguin els més adequats.

La crisi continuarà. Les "mesures adoptades" no pretenen canviar res. Només proposen posar més controls financers per evitar futures bombolles especulatives. Han musculat a l'FMI i l'han engreixat amb més fons per intervenir a estats en fallida. Els paradissos fiscals tenen els dies comptats. De les ajudes de l'FMI en poden parlar, i molt, països "emergents" i del tercer món.

No ha canviat res! El sistema és el mateix. Si no canvia res de fons, com això pot contribuir a arreglar res? Tant se val, però, els capitostos estan contents amb les "mesures adoptades". Estan contents? o només ho fan veure?

Escenificació. Teatre. Abans de la cimera del G20, a Londres, les porres de la policia contra els manifestants que protestaven contra els senyors del sistema no eren de broma.

A Estrasburg les porres contra els manifestants anti-OTAN tampoc han estat de broma.

A una banda estan ells. A l'altre nosaltres.

Un altre món és possible.
Publica un comentari a l'entrada