Pàgines

diumenge, 19 d’abril del 2009

Comunicat públic GEAB N°34

Nota publica de GEAB N°34 (15 d'abril de 2009)

(Traducció amb http://traductor.gencat.cat. i revisió manual. Aquesta no és una traducció oficial.)

El GEAB N°34 està disponible! Estiu de 2009: Es confirma la ruptura del sistema monetari internacional

La pròxima etapa de la crisi vindrà determinada per un somni xinès. Atrapat, segons Washington, en la « trampa dòlar» dels seus 1.400 mil milions en actius nominats en dòlars, en què pot somiar Pequín? (1) Segons els dirigents nord-americans i el seu seguici d'experts mediàtics, en romandre presoners i, àdhuc, en reforçar encara més aquesta presó comprant més Bons del Tresor i més dòlars (2).

Però, tots sabem en el que realment somia un pres. Sens dubte en escapar de la presó. Per això, el LEAP/E2020, no dubta que Pequín ara està tractant (3) de desfer-se com més aviat millor d'aquesta muntanya dels actius «tòxics» en que es van a convertir els Bons del Tresor nord-americans i la divisa monetària en la que la riquesa de 1.300 milions de xinesos (4) és troba presonera. En aquest GEAB N° 34, per tant, el nostre equip detalla els «túnels i passadissoss» que Pequín, discretament, ha excavat durant mesos en el sistema econòmic i financer global, a fi d'evadir-se d'aquí a finals de l'estiu de 2009 de la «trampa del dòlar». En el marc de la suspensió de pagaments dels Estats Units s'obrirà el període del «salvi's qui pugui» que esdevindrà la norma general del joc internacional, d'acord amb el G20 a Londres, el text del comunicat final del quals es llegeix com la crònica de la «desarticulació geopolítica anunciada» que el LEAP/E2020 analitza en aquesta edició del Global Europe Anticipation Bulletin.


Evolució trimestral de l'augment de les reserves de divises xineses - Font: Banc Central de Xina / New York Times, 04/2009

Darrere del «joc de ximples» londinenc, on se suposa que tots creuen que la col·laboració «històrica» (5) internacional està funcionant, existeix una profunda divisió del G20: els nord-americans i britànics (seguit per un dòcil Japó) estan tractant desesperadament de preservar el seu control sobre el sistema financer mundial, bloquejant o diluint qualsevol reforma significativa que pugui donar major autoritat a altres actors del sistema, ja que no tenen el suficient poder per imposar els seus objectius. Els xinesos, russos, hindús, brasilers... tracten de reequilibrar el sistema monetari i financer internacional al seu favor, però no poden (o potser, no volen veritablement (6)) imposar l'esmentada reforma. Els europeus (i quan s'utilitza aquest terme, significa cada vegada més l'UE sense el Regne Unit), per la seva part, són incapaços de decidir entre les dues úniques opcions que tenen a la seva disposició: o enfonsar-se amb els Estats Units i el Regne Unit copiant les seves polítiques, o reconduir el sistema monetari i financer mundial actual en col·laboració amb els xinesos, russos, hindús i brasilers. No seguiran a Washington i Londres en la seva reproducció de les antigues polítiques que ja han fracassat totalment (7), però no s'atreveixen a preparar-se per al futur.



El col·lapse del comerç internacional no té cap precedent - Evolució anual a partir de les taxes Intertrimestrals (corba en línia contínua: evolució en curs / corba discontínua: previsió després de la correlació històrica

Els europeus també tenen una gran responsabilitat en no implementar, durant la breu finestra temporal que encara existeix (menys de sis mesos), alguna acció important per evitar la crisi llarga i tràgica que durarà més d'una dècada (8). Donat que posseeixen el know how per ajudar a establir una nova moneda internacional amb exit, que es basi en una cistella de les principals divises i un mètode polític que permeti la gestió dels interessos estratègics diversos del conjunt de països que seria darrere de la nova divisa internacional de referència. Però, ja és evident el fracàs dels líders de l'UE (incloent l'Eurozona) en assumir aquestes responsabilitats, com si preferissin finalment veure al sistema occidental fer-se trossos (mentre proclamen el contrari), i no lluitar per fer de pont cap a un nou sistema mundial: o es tracta d'una decisió (LEAP/E2020 no ho creu) o és el resultat de la pusil·lanimitat dels dirigents europeus elegits per la seva docilitat (envers Washington i els grans operadors econòmics i financers europeus), en qualsevol cas, la neutralitat és molt perillosa per al planeta, ja que impedeix la posada en marxa d'un procés eficaç per evitar una llarga i tràgica crisi (9).

En aquest GEAB, els nostres investigadors desenvolupen encara més les seves anticipacions sobre les possibles formes que adoptarà l'aturada de pagaments d'EUA a finals de l'estiu de 2009 i que el mes d'abril en curs (principal mes dels ingressos de l'impost a la renda als Estats Units) farà que sigui impossible d'ocultar (10). La insolvència dels Estats Units durant l'estiu de 2009 és, en efecte, una realitat cada vegada més calenta, amb un dèficit ara totalment fora de control, una explosió de la despesa (+41%) i una caiguda dels ingressos fiscals (-28%), com preveia el LEAP/E2020 fa ja més d'un any: el mes passat, el dèficit federal ascendia a gairebé 200 mil milions de dòlars (molt per a sobre de la les previsions més pessimistes). És a dir, amb prou feines una mica menys de la meitat del dèficit, malgrat rècord, de l'any 2008 (11), el mateix fenomen es repeteix en tots els nivells de l'estructura governamental del país: Estat federal, estats federats (12), municipis, ciutats (13), els ingressos fiscals de cada sector... desapareixen causant a tot el país un accelerat espiral de dèficit que ningú (sobre tot Washington) ja no domina.



Evolució dels ingressos fiscals de les empreses dels Estats Units (1930 -2009) - Fonts: US Department of Commerce / Reserva Federal de San Luis (estimació 2° i 3° trimestres 2009 per EconomicEdge)

En aquest GEAB, ens emboquem al « misteri del preu de l'or ». Per al metall groc, els nostres investigadors (no d'or, sinó d'informació) han identificat algunes pistes molt interessants per comprendre perquè (14), quan els compradors d'or són legions i a molts països hi ha informes de falta d'existència de monedes o lingots d'or, el preu d'aquest metall oscil·la al voltant del mateix punt durant mesos.

Finalment, el nostre equip presenta les seves recomanacions per preparar-se per als pròxims mesos de la crisi, se centra aquest mes, principalment en els estalvis en general i les assegurances de vida en particular.

-----------
Notes:

(1) Si el conjunt de les reserves xineses s'avalua en prop de 2.000 mil milions de dòlars, la part d'actius nomenats en USD és com a màxim només del 70%, que dóna prop de 1.400 mil milions de dòlras. La resta essencialment consisteix en actius nomenats en Euros.

(2) No oblidem que aquests són en general els mateixos «experts» que predeien aquests últims anys que l'economia mundial es beneficiaria amb la desregulació dels bancs, que l'economia d'Internet obria la via a un creixement infinit, que els dèficit nord-americans eren un signe de força, que els preus dels béns immobles nord-americans no deixarien de pujar i per fi que endeutar-se sense restriccions era la forma moderna de l'enriquiment durador.

(3) El missatge sobre el canvi necessari de divisa internacional de referència que Pequín va enviar al món sencer, i a les autoritats nord-americanes en particular, en vigílies de la cimera del G20 de Londres no era per a res un «globus sonda» o una temptativa sense esperança d'èxit. Els dirigents xinesos no es feien cap il·lusió sobre la probabilitat que la mateixa fos discutida en el curs d'aquest G20. Van voler imposar aquest debat als passadissos de la Cimera a fi de passar-los un missatge, una advertència oficiosa a tots els actors del sistema monetari internacional: per a Pequín el sistema dòlar està acabat. Si ningú no vol preparar un sistema alternatiu en comú, llavors, això es farà d'una altra manera. I els seus actes, analitzats en aquest número del GEAB, corroboren aquesta intenció. D'altra banda, la casualitat a l'agenda política és rara a Pequín, en el mateix període treu un llibre, titulat «Xina Descontenta» que demanda una acció més voluntariosa dels seus líders xinesos a fi d'imposar les seves decisions en l'escena internacional. Font: ChinaDailyBBS, 27/03/2009

(4) Un vincle original per seguir aquesta xifra en temps real: ChineInformation

(5) Ángela Merkel va donar proves d'una gran clarividència trobant la paraula justa sobre la naturalesa de la Cimera del G20 a Londres. Va dir que era una reunió «gairebé històrica»; la paraula «gairebé» resumeix el que va passar a Londres. Els dirigents de G20 «gairebé» van abordar les qüestions essencials; «gairebé» van definir un programa d'acció comuna; «gairebé» van aconseguir llançar nous estímuls econòmics i una nova regulació financera mundial; «gairebé» van prohibir els paradisos fiscals; i «gairebé» van convèncer a l'opinió pública mundial. «Gairebé» però, per desgràcia, no realment. I aquesta fa una bona diferència per a la continuïtat de la crisi.

(6) Aquest és, en efecte, el dilema del «joc internacional» desenvolupat en el GEAB N°33. En cert moment, l'interès dels protagonistes que adquireix poder és deixar que l'antic joc, pura i simplement, s'auto-destruixi, per a reconstruir-ne un que els convingui en lloc de barallar-se per transformar el joc vell mitjançant una transició llarga i incerta.

(7) Especialmente l'endeutament públic a ultrança, que Washington i Londres anomenen «estímul econòmic».

(8) El G20 de Londres directament s'inscriu en direcció a aquesta crisi de llarga durada.

(9) A propòsit de l'UE, l'equip del LEAP/E2020 desitja subratllar la vacuïtat de l'«anàlisi» econòmic-polític, sorgits essencialment dels eminents economistes i experts pròxims al Partit Demòcrata nord-americà, que ocupen actualment els principals mitjans de comunicació internacionals, i que es limiten a retreure'ls als europeus... que no segueixen Washington. Paul Krugman encapçala aquests «grans amics» d'Europa, que l'estimen tant que pensen saber millor que els europeus el que han de fer (i també el que han de ser, propugnant també la seva extensió a Turquia, i fins i tot a Israel i Àsia Central), farien millor en ocupar-se d'assessorar eficaçment el seu propi partit i el seu nou president per evitar el col·lapse del seu país, perquè és d'això del que ara es tracta. En fi, no sortim de la nostra sorpresa, fins i tot sorprèn que tot un conjunt d'experts que durant anys va lloar tant els mèrits d'un sistema que avui s'enfonsa davant dels ulls de tots, encara s'atreveixi a donar lliçons a la resta del món. La decència més elemental li imposaria, a nivell internacional, una sola via respectable possible: el silenci. En tot cas, a Europa, aquest discurs, que té des de sempre adeptes acadèmics i periodístics, no va a més perquè es refereix directament a una època passada. Com el fet, regularment assenyalat pel LEAP/E2020, que és evident necessari i legítim tenir un punt de vista summament crític amb l'UE, els seus dirigents i les seves polítiques; però fer-ho amb l'únic criteri de la conformitat o no a les orientacions de Washington (o Londres) és inacceptable.

Visiblement, així com els financers no han entès encara que es va passar la pàgina pel que fa a seves stock-options i als «contractes blindats», molts intel·lectuals i polítics no s'han adonat que les seves referències, els seus valors i les seves anàlisis ja pertanyen al passat. Han de pensar en les elits del bloc soviètic per comprendre com i amb quina rapidesa un sistema de pensament pot tornar-se obsolet.

(10) Además de la disminució dels ingressos fiscals, presenciarem als Estats Units un gran moviment de rebel·lió contra la utilització dels impostos per salvar Wall Street i contra la magnitud dels dèficit previstos, que posa en tela de judici al conjunt de la classe dirigent nord-americana. Fonts: USAToday, 13/04/2009; MarketWatch, 16/04/2009

(11) Fonts: USAToday, 11/04/2009; MarketWatch, 10/04/2009

(12) Així, a Califòrnia, els primers dies d'abril els fan témer ingressos molt inferiors a les pitjors previsions, provocant un dèficit pressupostari multiplicat per dos respecte de les previsions de fa només uns mesos. A nivell federal, un procés del mateix tipus està en curs, fent possible segons LEAP/E2020, un dèficit federal de prop de 3,5 bilions de dòlars, o més del 20% del Producte Nacional Brut dels Estats Units. Font: CaliforniaCapitol, 08/04/2009

(13) L'exemple de ciutats que com Auburn, a la regió de Seattle, que va haver de prohibir el transit de camions de grans eixos a causa de la falta de mitjans per mantenir-les, és eloqüent. Font: SeattleBusinessJournal, 10/04/2009

(14) I permetre així anticipar les tendències dels mesos pròxims.

dimecres, 15 d'abril 2009