dimecres, 17 de desembre de 2008

65 hores, OPEP i Arcadi Oliveres

Una bona notícia: la directiva de les 65 hores ha quedat aturada al Parlament Europeu. Finalment, els europarlamentaris han presentat i aprovat un conjunt d'esmenes que retornen la directiva a la comissió.

Sospito, però, que això només serà una batalla guanyada. Estic segur que la guàrdia neoliberal que domina la UE ja està preparant el contraatac. Por em fan.

Més coses: l'OPEP anuncia que reduirà la producció en 2,2 milions de barrils diaris. D'aquesta forma esperen aturar la baixada de preu del petroli. El barril Brent té un preu, avui, inferior als 50$ quan abans de l'estiu havia assolit un màxim per sobre dels 140$.

Pel camí, l'esclat de la crisi financera que que ha arrossegat a tota l'economia arreu del món. S'ha precipitat una crisi que està, literalment, fent parar les màquines. Les màquines aturades no consumeixen. Per tant, hi ha menys demanda. Per altra banda, resulta evident que una part important del preu del petroli pel maig era producte directe de l'especulació financera.

Amb la maquinària real aturada igual com ho està la financera, el petroli baixa de preu. Sospito que un dels catalitzadors de la crisi financera va ser la pujada del preu del cru. En canvi, la baixada no és suficient per ella mateixa per reactivar el sistema. El sistema està gripat. No n'hi ha prou amb que es refredi. Cal fer un motor nou.

Però això del motor nou, es veu que no interessa a la OPEP que, per la seva banda, prefereixen munyir la mamella mentre es pugui: Si no hi ha demanda el que es farà serà disminuir l'oferta, de forma que pujarà el preu del petroli. I redueixen la producció.

Ben mirat, si el món ha pogut pagar durant uns any uns preus molt més alts que l'actual, no hi ha res que impedeixi que torni a fer-ho, no? potser no cal treure petroli del mercat fins forçar preus de 140$, però potser sí que 100$ el barril podria ser un preu "assumible" o "raonable" (per qui? de debò pensen que el petroli no te res a veure amb la crisi?). Sobretot seria un gran preu per al compte de resultats dels petroliers de l'OPEP.

(extret de viquipèdia)

Tanmateix, me'n guardaré prou d'assenyalar l'OPEP. En definitiva, no són pas tan diferents dels taurons que operen en altres zones. En comú la cobdícia. Dels neoliberals de la UE, dels capitostos de l'OPEP i dels banquers i financers d'arreu.

Estem en mans de cobdiciosos. Els d'aquí i els d'allà. És cert. Però... i nosaltres què hem de fer?

A l'entrevista que li fan a l'Avui d'avui, l'Arcadi Oliveres, de Justícia i Pau diu "Hem de deixar d'imbecil·litzar-nos! Miri, al mes de juny la FAO va demanar 50.000 milions de dòlars per lluitar contra la fam. Els països rics reunits a Roma li van donar només 8.000 milions. Tres mesos més tard, la banca americana ha rebut un ajut de 700.000 milions i l'europea d'1,3 bilions". Déu n'hi do.

Un altre món és possible.
Publica un comentari a l'entrada