Nou punt d'inflexió a març de 2009:
'Quan el món s'adona que aquesta crisi és pitjor que la dels anys 30'
LEAP/E2020 considera que la crisi sistèmica global coneixerà a març de 2009 un nou punt d'inflexió d'una importància anàloga al de Setembre de 2008. El nostre equip considera, en efecte, que aquest període de l'any 2009 serà caracteritzat per una presa de consciència general de l'existència de tres processos desestabilitzadors majors de l'economia mundial, és a dir:
1. la presa de consciència de la llarga duració de la crisi
2. l'explosió de l'atur al món sencer
3. el risc d'esfondrament brutal del conjunt dels sistemes de pensió per capitalització
Aquest punt d'inflexió serà així caracteritzat per un conjunt de factors psicològics, és a dir la percepció general per les opinions públiques a Europa, a Amèrica i a Àsia que la crisi en curs ha escapat al control de tota autoritat pública, nacional o internacional, que afecta severament totes les regions del món fins tot i que algunes seran més afectades que d'altres (veure GEAB N°28), que afecta directament centenars de milions de persones al món 'desenvolupat' i que no fa més que empitjorar a poc a poc on les conseqüències es fan sentir en l'economia real. Els governs nacionals i les institucions internacionals no tenen més que un trimestre per preparar-se per a aquesta situació que és de manera potencial portadora d'un risc major de caos social. Els països menys equipats per administrar socialment la pujada ràpida de l'atur i el risc que creix sobre les jubilacions seran els més desestabilitzats per aquesta presa de consciència de les opinions públiques.
En aquest GEAB N°30, l'equip de LEAP/E2020 detalla aquests tres processos desestabilitzadors (dels quals dos són presentats en aquest comunicat públic) i presenta les seves recomanacions per fer de cara a aquest risc creixent. D'altra banda, aquest número és també com cada any l'ocasió d'una avaluació de la fiabilitat objectiva de les anticipacions de LEAP/E2020, que permet precisar igualment certs aspectes metodològics del procés d'anàlisi que posem en acció. El 2008, la taxa d'èxit de LEAP/E2020 és de 80%, amb una punta a 86% per a les anticipacions estrictament socioeconòmiques. Per a un any de trastorns majors, és un resultat del qual n'estem orgullosos.
La crisi durarà almenys fins a finals de 2010
Evolució de la base monetària dels Estats Units i indicació de les crisis majors correlacionades (1910 - 2008) - Font : Federal Reserve Bank of Saint Louis / Mish's Global Economic Trends Analysis
Com l'hem detallat en el GEAB N°28, la crisi afectarà de manera diversificada les diferents regions del món. Tanmateix, i LEAP/E2020 desitja ser molt clar sobre aquest punt, contràriament als discursos actuals dels mateixos experts que negaven l'existència d'una crisi en gestació fa tres anys, que negaven que fos global fa 2 anys i que negaven fa només sis mesos que fos sistèmica, anticipem una duració mínima de tres anys per a aquesta fase de decantació de la crisi (1). No finalitzarà ni a la primavera 2009, ni a l'estiu 2009, ni al començament 2010. És només cap a les finals de 2010 que la situació es començarà a estabilitzar i millorar-se una mica a certes regions, és a dir Àsia i la zona Euro, així com per als països productors de matèries primeres energètiques, minerals o alimentàries (2). En altres lloc, continuarà. En particular als Estats Units tant al Regne Unit, com als països més vinculats a aquestes economies, on s'inscriu en una lògica decennal. És només cap a 2018 que aquests països poden considerar una tornada real del creixement.
D'altra banda, no cal imaginar que la millora de les finals de 2010 marcarà una tornada a un creixement fort. La convalescència serà llarga ; per exemple, els moneders trigaran igualment un decenni a tornar als nivells de l'any 2007, si hi tornen un dia. Cal recordar-se que Wall Street va trigar 20 anys a tornar als seus nivells de la fi dels anys 1920. Ara bé, segons LEAP/E2020 aquesta crisi és més profunda i durable que la dels anys 1930. Aquesta presa de consciència de la llarga duració de la crisi es farà progressivament en les opinions públiques en el transcurs del trimestre a venir. I posarà en marxa immediatament dos fenòmens portadors d'inestabilitat socioeconòmica: el pànic a l'endemà i la crítica reforçada dels dirigents del país.
D'altra banda, no cal imaginar que la millora de les finals de 2010 marcarà una tornada a un creixement fort. La convalescència serà llarga ; per exemple, els moneders trigaran igualment un decenni a tornar als nivells de l'any 2007, si hi tornen un dia. Cal recordar-se que Wall Street va trigar 20 anys a tornar als seus nivells de la fi dels anys 1920. Ara bé, segons LEAP/E2020 aquesta crisi és més profunda i durable que la dels anys 1930. Aquesta presa de consciència de la llarga duració de la crisi es farà progressivament en les opinions públiques en el transcurs del trimestre a venir. I posarà en marxa immediatament dos fenòmens portadors d'inestabilitat socioeconòmica: el pànic a l'endemà i la crítica reforçada dels dirigents del país.
El risc d'esfondrament brutal del conjunt dels sistemes de pensió per capitalització
Finalment, en el marc de les conseqüències de la crisi que no destinaran directament desenes de milions de ningú als Estats Units, al Canadà, al Regne Unit, al Japó, als Països Baixos i a Dinamarca en particular (3), cal integrar el fet que a partir d'aquesta fi d'any 2008 es multiplicaran les notícies en relació amb les pèrdues massives dels organismes que administren els actius destinats a finançar aquestes jubilacions. L'OCDE considera a 4000000 milions USD les pèrdues dels fons de pensió només en l'any 2008 (4). Als Països Baixos (5) com al Regne Unit (6), els òrgans de vigilància dels fons de pensió acaben de llançar crits d'auxili demanant en urgència un creixement de les cotitzacions obligatòries i una intervenció de l'Estat. Als Estats Units, es fan anuncis múltiples d'augment de les contribucions i de disminució dels pagaments que són emesos a un ritme creixent (7). I és només en les setmanes a venir que molt fons podrà fer realment el descompte del que han perdut (8). Molts s'il·lusionen encara amb la seva capacitat per reconstituir el seu capital en ocasió d'un proïsme tret de crisi. A narç de 2009, quan gestors de fons de pensió, jubilats i governs prendran de manera simultània consciència que la crisi durarà, que coincidirà amb l'arribada massiva dels «babyboomers» a la jubilació i que els moneders tenen poc de sort de trobar abans de de llargs anys els seus nivells de 2007 (9), el caos s'instal·larà en aquest sector i els governs se seran acostats cada vegada més de l'obligació d'intervenir per nacionalitzar tots aquests fons. Argentina, que ha pres aquesta decisió fa alguns mesos apareixerà llavors com un precursor.
Aquestes tendències són totes ja en curs. La seva conjunció i la presa de consciència per les opinions públiques de les conseqüències que comporten constituirà el gran xoc psicològic mundial de la primavera 2009, és a dir que ens som submergits tots a una crisi pitjor que la de 1929 ; i que no hi ha sortida de la crisi possible a curt termini. Aquesta evolució tindrà un impacte decisiu sobre la mentalitat col·lectiva mundial dels pobles i dels responsables i modificarà doncs considerablement el procés de desenvolupament de la crisi en el període que seguirà. Amb més desil·lusions i menys certeses, la inestabilitat sociopolítica global creixerà considerablement.
Finalment, aquest GEAB N°30 presenta igualment una sèrie de 13 preguntes/respostes per tal d'ajudar de manera quasi-interactiva els estalviadors/inversionistes/responsables a comprendre millor i anticipar els desenvolupaments a venir de la crisi sistèmica global :
1. Aquesta crisi és diferent de les crisis que ha patit anteriorment el capitalisme?
2. Aquesta crisi és diferent de la crisi dels anys 1930 ?
3. La crisi és tan greu a Europa i a Àsia com als Estats Units ?
4. Les mesures empreses actualment pels Estats del món sencer són suficients per estroncar la crisi ?
5. Quins riscs majors pesen sempre sobre el sistema financer internacional ? I tots els estalvis són iguals de cara a la crisi ?
6. La zona Euro constitueix una verdadera protecció contra els pitjors aspectes de la crisi i que podria fer per millorar aquest estatut ?
7. El sistema de Bretton Woods (sota la seva última versió dels anys 1970) s'està esfondrant ? L'Euro ha de reemplaçar el Dòlar ?
8. Què es pot esperar del pròxim G20 de Londres ?
9. Pensa que la deflació sigui actualment la major amenaça que planegi sobre les economies mundials ?
10. Pensa que el govern Obama serà en mesura d'impedir als Estats Units enfonsar-se en el que ha dit la "Molt Gran Depressió Americana" ?
11. En termes de monedes, més enllà de la seva anticipació en relació amb la recuperació de la caiguda del Dòlar USOS en els molt pròxims mesos, pensa que la Lliura Esterlina i el Franc Suïs segueixen sent monedes d'estatut internacional ?
12. Pensa que el mercat dels CDS està a punt de fer implosió ? I quines serien les conseqüències de tal fenomen ?
13. La "bombolla dels Bons de Tresor EUA » és a punt d'explotar ?
Aquestes tendències són totes ja en curs. La seva conjunció i la presa de consciència per les opinions públiques de les conseqüències que comporten constituirà el gran xoc psicològic mundial de la primavera 2009, és a dir que ens som submergits tots a una crisi pitjor que la de 1929 ; i que no hi ha sortida de la crisi possible a curt termini. Aquesta evolució tindrà un impacte decisiu sobre la mentalitat col·lectiva mundial dels pobles i dels responsables i modificarà doncs considerablement el procés de desenvolupament de la crisi en el període que seguirà. Amb més desil·lusions i menys certeses, la inestabilitat sociopolítica global creixerà considerablement.
Finalment, aquest GEAB N°30 presenta igualment una sèrie de 13 preguntes/respostes per tal d'ajudar de manera quasi-interactiva els estalviadors/inversionistes/responsables a comprendre millor i anticipar els desenvolupaments a venir de la crisi sistèmica global :
1. Aquesta crisi és diferent de les crisis que ha patit anteriorment el capitalisme?
2. Aquesta crisi és diferent de la crisi dels anys 1930 ?
3. La crisi és tan greu a Europa i a Àsia com als Estats Units ?
4. Les mesures empreses actualment pels Estats del món sencer són suficients per estroncar la crisi ?
5. Quins riscs majors pesen sempre sobre el sistema financer internacional ? I tots els estalvis són iguals de cara a la crisi ?
6. La zona Euro constitueix una verdadera protecció contra els pitjors aspectes de la crisi i que podria fer per millorar aquest estatut ?
7. El sistema de Bretton Woods (sota la seva última versió dels anys 1970) s'està esfondrant ? L'Euro ha de reemplaçar el Dòlar ?
8. Què es pot esperar del pròxim G20 de Londres ?
9. Pensa que la deflació sigui actualment la major amenaça que planegi sobre les economies mundials ?
10. Pensa que el govern Obama serà en mesura d'impedir als Estats Units enfonsar-se en el que ha dit la "Molt Gran Depressió Americana" ?
11. En termes de monedes, més enllà de la seva anticipació en relació amb la recuperació de la caiguda del Dòlar USOS en els molt pròxims mesos, pensa que la Lliura Esterlina i el Franc Suïs segueixen sent monedes d'estatut internacional ?
12. Pensa que el mercat dels CDS està a punt de fer implosió ? I quines serien les conseqüències de tal fenomen ?
13. La "bombolla dels Bons de Tresor EUA » és a punt d'explotar ?
-----------
Notes:
(1) és útil llegir sobre aquesta crisi una molt interessant contribució de Robert Guttmann publicada al 2° semestre 2008 sobre l'indret Tornades a veure. org, sostingut per la Casa de les Ciències de l'Home París-Nord..
(2) d'altra banda són les matèries primeres que comencen a llançar ja el mercat del transport marítim internacional. Font : Financial Times, 14/12/2008
(3) Ja que són els països que han desenvolupat més els sistemes de jubilació per capitalització. Voir GEAB N°23. Però és també el cas d'Irlanda. Font : Independent, 30/11/2008
(4) Font : OCDE, 12/11/2008
(5) Font : NU. NL, 15/12/2008
(6) Font : BBC, 09/12/2008
(7) Fonts : WallStreetJournal, 17/11/2008 ; Phillyburbs, 25/11/2008 ; RockyMountainNews, 19/11/2008
(8) Font : CNBC, 05/12/2008
(9) I ni tan sols no mencionem la influència de l'explosió de la bombolla dels Bons del Tresor EUA que afectarà igualment de forma brutal els fons de pensió. Veure Q&A;, GEAB N°30.
Notes:
(1) és útil llegir sobre aquesta crisi una molt interessant contribució de Robert Guttmann publicada al 2° semestre 2008 sobre l'indret Tornades a veure. org, sostingut per la Casa de les Ciències de l'Home París-Nord..
(2) d'altra banda són les matèries primeres que comencen a llançar ja el mercat del transport marítim internacional. Font : Financial Times, 14/12/2008
(3) Ja que són els països que han desenvolupat més els sistemes de jubilació per capitalització. Voir GEAB N°23. Però és també el cas d'Irlanda. Font : Independent, 30/11/2008
(4) Font : OCDE, 12/11/2008
(5) Font : NU. NL, 15/12/2008
(6) Font : BBC, 09/12/2008
(7) Fonts : WallStreetJournal, 17/11/2008 ; Phillyburbs, 25/11/2008 ; RockyMountainNews, 19/11/2008
(8) Font : CNBC, 05/12/2008
(9) I ni tan sols no mencionem la influència de l'explosió de la bombolla dels Bons del Tresor EUA que afectarà igualment de forma brutal els fons de pensió. Veure Q&A;, GEAB N°30.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada