dimecres, 24 de desembre de 2008

La nit de Nadal de Sant Nicolau Pistoler

En aquells dies, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles baixaren a Barcelona amb l'ànim de passar allà el Nadal.

I vet aquí que en arribar a ciutat, Sant Nicolau envià un parell de deixebles que busquessin un lloc on tots hi poguessin estar. Els deixebles marxaren a la ciutat i van buscar llocs, però arreu on anaven els demanaven diners per l'allotjament i el menjar. Ningú no mostrava caritat.

Els deixebles anaren a trobar al mestre molt espantats per explicar-li que enlloc els volien. Sant Nicolau fa omplir-se de santa ira i només va dir: "Munteu!"

Dit i fet, el mestre i els deixebles van pujar als seus cavalls. "Endavant!", digué el sant. Així fou com entraren a ciutat. Els barcelonins que els veieren acostar-se, en notar la mirada airada de Sant Nicolau, recolliren els nens del carrer i van córrer a amagar-se a les seves cases, tot tancant portes i finestres. Això va passar perquè la fama de les predicacions del Sant l'havia precedit. I perquè els barcelonins eren molt pecadors i no volien penedir-se, ni fer penitència.

I la ira del sant anava en augment. Així que veié com totes les portes havien quedat tancades va cridar amb veu poderosa i plena d'esperit: "Calarem foc a aquesta ciutat per escalfar-nos! ja que no han estat capaços d'oferir-nos hospitalitat!" i els deixebles van començar a buscar fustes i tot el que pogués cremar.

En aquell moment se sentí una veu al cel que deia: "Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes..."

L'àngel no va poder acabar la frase perquè Sant Nicolau Pistoler va buidar els dos carregadors dels seus Colt 45 sobre l'entitat celestial. De l'àngel no en va quedar més que un escampall de plomes amb les que el sant va fer un cuixí que, segons es recull en els fets dels deixebles, anava molt bé pels maldecaps.

Els barcelonins van quedar terroritzats en veure com el sant havia imposat el silenci i llavors digués l'alcalde que envoltat per la seva guàrdia s'havia acostat fins allà:

"Perdó, Sant Nicolau, calmeu-vos que us donarem aixopluc i menjar! que és Nadal, home! Mireu com de les cases dels veïns hi han penjats Santa Claus per celebrar la festa del naixement del fill de Déu"

I llavors, el Sant s'adonà dels Santa Claus penjats als balcons, i veié que eren molts. I com més en veia, més la seva ira s'inflamava, i encès del tot, digué:

"A Catalunya fem cagar el Tió. I un tió ardent és el que em cal per fer fora de la ciutat tots aquests ídols vermells, grassos i barbuts". I ple de còlera va cremar tots els Santa Claus i Pares Noels de tots els balcons, finestres i aparadors dels comerços de Barcelona. I a tots els llocs on trobà un Pare Noel hi deixà un tió de grans porporcions i llavors digué!

"Aquesta nit fem cagar el tió, En veritat, en veritat us dic, que ai del que no ho faci"

L'alcalde observà horroritzat aquells fets i dugué "Però, que feu! si el Pare Noel és una tradició europea molt guai i heu provocat un munt de desperfectes! guàrdies! guàrdies!"

Però els guàrdies que havien vist de quin peu calçava Sant Nicolau, es feien els ornis i es dedicaven a multar a usuaris del bícing. Sant Nicolau s'acostà a l'alcalde i agafant-lo amb les dues mans l'alçà a un pam de terra i li digué:

"Si veig un putu ren amb el nas vermell t'asseguro que li tallaré el cap per penjar-lo de trofeu"

En sentir això, l'alcalde s'orinà a sobre. I llavors digué:

"Miri, mestre, no es posi així!, vingun a l'ajuntament i passin la nit allà. Mengin i beguin però no em destrossin la ciutat! Hem posat un pessebre i una bonica decoració a la Plaça de Sant Jaume i segur que us agradarà."

I marxaren tots cap allà.

I en arribar, Sant Nicolau s'aturà, i preguntà: "què són aquestes andròmines?" i digué l'alcalde "uns arbres ecològics d'alumini"

En sentir això, els ulls se li posaren blancs a Sant Nicolau. La fúria li colpeja les temples, llamps i trons esclataren i envoltat de flames, s'alcà sobre terra mentre cridaven terroritzats els deixebles:

"Però que esteu sonats?!?! no veieu que heu fet??"

I Sant Nicolau empentà amb les andròmines, que caigueren amb gran estrèpit, i tohom corria i cridava "és la fi del món! és la fi del món!"

i l'alcalde estava amagat molt espantat però el trobà el sant i li digué: "on són els reis mags? parla, cuc!" i l'alcalde l'assenyalà la petita tenda on un espantat patge reial recollia les cartes dels nens. I cap allà va anar Sant Nicolau, i li digué:

"Digues als teus amos que enguany només vull una cosa: el cap del Pare Noel en una safata. Ves."

I el patge va fugir espantat i llavors va dirigir-se a l'alcalde i digué:

"Aquesta ciutat mereix ser cremada fins als fonaments.

Que només així esborraria tota la insensatesa que he vist en la poca estona que he estat aquí. En veritat, en veritat et dic, que si em quedo mig minut més et ficaré la torre de Collserola pel cul.

Però, certament, i demano perdó a Sant Gabriel pels trets d'abans, però no l'havia conegut, que aquesta és una nit que ha de ser de glòria al cel, i de pau a la terra als homes de bona voluntat.

Només que de bona voluntat no n'he vista gaire. I jo no en tinc gens.

Marxaré amb els meus deixebles. Però us estaré vigilant: vull sentir com aquesta nit els nens canten el cagatió. Vull que us deixeu d'animaldes xupiguais, d'hipocresia i que practiqueu més la caritat. Que ve una crisi i no sabeu qui serà el necessitat. Vull que la ciutat es penedeixi dels seus pecats i aneu tots a missa de gall.

I més us val que ho feu."

I amb els seus deixebles tornà per on havia vingut. Deixant rera seu una ciutat purificada i amb fe.

I aquella nit, la missa de gall fou més concorreguda que mai.



Del Llibre dels fets de Sant Nicolau Pistoler.
Publica un comentari a l'entrada