dilluns, 15 de desembre de 2008

els 25 de ZP

Per si algú en tenia el més mínim dubte, el PSC avui ha deixat clar que votarà els pressupostos del ZP.

Jo no se si aquests pressupostos són bons o dolents pel país. No em puc refiar tampoc de l'opinió de la resta de partits perquè tinc la sospita que les valoracions que en fan uns i altres śon interessades.

El que resulta molest és que el PSC jugués a dir que el seu suport als pressupostos no estava garantit, un farol matusser, per acabar acceptant-los sense discussions a l'hora de la veritat.

Els pressupostos, si estan d'acord amb la política que es vol dur a terme, han de ser aprovats. De la mateixa forma, si no estan d'acord amb la política que es vol dur a terme, rebutjats.

Els pressupostos, però, com tota la resta dels elements de la política són una moneda de canvi. I avui, per pressionar de farol, dic que no els aprovo, i demà, com es tracta de fer bondat, s'aproven.

Estic convençut que es poden comptar amb un ma els diputats que han llegit i comprès els pressupostos. En particular no crec que gaires dels 25 diputats del PSC els hagin llegit.

Però sense haver-los llegit i entès, els han aprovat. Els han aprovat perquè és el que tocava. Això és la partitocràcia.

Això és també la relació de sucursalisme del PSC amb el PSOE.

Ara el PSC diu si no hi han acord de finançament abans de que acabi l'any, el PSC es replantejarà la seva relació amb el PSOE.

És el mateix que no dir res. Replantejar-se una relació, "hem de parlar", pot acabar -i segur que n'és aquesta la voluntat- en una càlida reconciliació, suposant que en algun moment hi ha hagut ruptura, que no sembla ser el cas.

I qui dia passa any empeny. Els diputats del PSC, 25, la majoria absoluta dels diputats catalans (i catalanistes?) que van anar a Madrid en encetar la legislatura juguen a "pressionar" i "influir" al govern "amic" amb amenaces i canvi de relacions que, demostrat està, al ZP ni l'immuten.

Com bé diu Ridao, aquests diputats són fonamentals per aconseguir un bon finançament. Doncs bé, ara ja sabem de quina banda estan.

El President Montilla faria bé de prendre nota. El seu partit, a Madrid, s'ha passat al bàndol contrari. El 2009 serà, segons diuen , més dur que el 2008. Un bon finançament és una qüestió de supervivència. Serà el 2009 l'any de la suspensió de pagaments de la Generalitat?

Si la Generalitat fa suspensió de pagaments, qui en retrà comptes? qui pagarà els serveis i les prestacions a tants i tants que les necessiten? què serà dels ciutadans que ja no podran accedir a aquests serveis?

Els 25 fidels al ZP, però, ben tranquils a Madrid. O potser no tan tranquils. Roma no paga traïdors.
Publica un comentari a l'entrada