Pàgines

dimarts, 23 de desembre del 2008

El retorn dels papers privats

Els primers papers privats de l'arxiu de Salamanca ja estan arribant a Catalunya.

Els últims presoners tornen a casa. Això sí, ha calgut fitxar-los i la Generalitat ha tingut que pagar les tasques de microfilmat.

El millor del cas és que ara el jutge que ha dit que és de dret que aquests papers tornin a casa diu també que el retorn no hauria de limitar-se a Catalunya sinó que, en justícia, han de retornar a tots els seus propietaris legítims.

La raó sempre ha estat de la banda dels que reclamaven el retorn dels papers. Els que se n'oposaven ho feien per ràbia i per odi, per que ells eren els vencedors i els altres, els propietaris legítims dels papers, els vençuts.

Ara un jutge dona la raó en una sentencia i recomana que els papers tornin a tots els seus propietaris legítims.

És just. Això té una derivada: si els papers retornen a tots els seus propietaris, independentment del territori, la història podrà reescriure's com que ha estat un acte de desgreuge envers el bàndol republicà. Només que això no ha anat així. Ha estat una reclamació que s'ha impulsat des de Catalunya i que ha tingut un sentit nacional evident. La guerra civil va ser de dretes contra esquerres, però també de nacionalistes espanyols contra la nació, la cultura i la llengua catalanes.

L'origen de la reclamació dels papers ve del nacionalisme català. La lluita pel rescat dels papers ha estat una lluita duta des del nacionalisme. I per això la resistència , els insults, i el negar la raó des de Salamanca, des de Madrid, , en realitat, des de tot Espanya. Perquè aquesta era una reclamació que venia de Catalunya. I amb Catalunya no hi han raons que valguin.

Potser les esquerres espanyoles s'atreviran a demanar els papers que també són seus. Ja tenen la feina feta. Els insults ja se'ls ha endut Catalunya. Els papers privats de milers de republicans de l'estat que encara resten presoners a l'Arxiu de Salamanca tenen una via d'escapament, ara.

Serà interessant, però, veure qui els reclama. Potser m'equivoco, però crec que seran reclamacions escasses. Ben mirat, per ells no estan en territori enemic.