dilluns, 18 d’agost de 2008

un ordinador per a cada nen

"Un ordinador per a cada nen". Aquest és el lema de Nicholas Negroponte que ha inspirat la recerca i el desenvolupament dels Ordinadors de 100 dòlars, altrament coneguts com Lap Top Per Child o LTPC.

L'èxit dels LTPC està per discutir. Tanmateix, una conseqüència del LTPC és que ha aparegut una nova raça d'ultraportàtils: ordinadors hiperconnectables i molt lleugers, però complets, i amb sistemes operatius comuns com XP o Linux. I molt barats.

Un company de feina em va parlar fa mesos de l'Asus EeePC. Fa tres mesos aquest ordinador arribava a les botigues amb un preu per sobre dels 350€ en la seva versió Windows XP i per més de 310€ en la versió bàsica amb Linux. Avui, tres mesos més tard, es pot trobar la versió Linux des de 250€.

Pel camí han aparegut nous competidors: l'Acer Aspire One per mi és el rival més dur. L'Acer s'ofereix a 289€ la versió Linux millor de preu.

Com a potencial comprador, he de reconèixer que són terriblement temptadors. Potser m'agraden més les prestacions de l'Acer, però el preu de l'Asus és una provocació. Quan parlem de preus entre 200€ i 300€, una diferència de 60€ pot desequilibrar la balança... tanmateix, potser paga la pena un preu més car per a obtenir la pantalla més gran... En fi.

De moment no penso comprar cap ordinador mentres el meu vell sobretaula segueixi funcionant. Encara que sigui amb solucions d'emergència com el ventilador addicional comprat al basar xinès d'aquí a baix.

Però qui sí que podria comprar ordinadors, ordinadors per als nens, és la Generalitat. A la comunitat autònoma d'Extremadura, tots els nens a l'escola tenen un portàtil. Per què aquí no? Per preu no hi ha excusa: 230€ unitat. Segurament molt menys si la compra és d'alguns milers d'unitats.

No valen excuses de mal pagador del tipus que aquest no és l'ordinador escaient. Si amb un ordinador més car resulta que la meitat dels nens no en poden disposar, aleshores cal arribar al 100% dels nens amb un ordinador més barat. Si el LTPC és bo per als nens del tercer món, per que un ultraportàtil hauria ser dolent per als nostres nens?

O és que potser algú es pensa que l'amplissima majoria dels usuaris li treuen un rendiment del 100% al seu ordinador? No. La majoria podrien funcionar amb un ordinador que els permetés la navegació, el correu, xats de veu i videoconferència; ofimàtica molt, però molt simple; i una mica d'entreteniment, fotos, vídeos i escoltar música. Tot això es pot fer amb ultraportàtils barats.

I ja posats, perquè gastar en llibres? perquè comprar llibres en paper quan resulta que tots els llibres de text es podrien servir en format PDF? Algú ha comptat l'estalvi que suposaria això ?

Sí, entenc que aquest estalvi per a moltes famílies també suposaria un cop molt dur per al sector del llibre de text. Potser atur per a molta gent que en depenen. No dic que no.

Tanmateix, hi ha un fet: entre les moltes crisis dels nostres temps n'hi ha una que és la tecnològica. Quan es parla de la revolució informàtica i de les telecomunicacions al que ens estem referint és justament a això: a la connectivitat, a nous mitjans de distribució de la informació, a la llibertat d'accés, al poder computacional en mans del poble. Això suposa que certes formes antigues de fer, de treballar, de distribuir continguts, de suports per a la distribució de continguts hauran de canviar, adaptar-se o conviure amb els nouvinguts. També vol dir que hi hauran feines que desapareixeran, o que reduiran la seva activitat o que canviaran. Els treballadors d'aquestes feines hauran de competir per menys llocs de treball, canviar de sector o adaptar-se a la nova forma de treballar.

També, per descomptat, poden decidir combatre el canvi, però no està clar que puguin aturar-lo. Potser seria millor lluitar per fer una transició suau i el menys dolorosa possible cap els nous sistemes.

El que jo veig clar és que l'educació no pot ser ni un privilegi ni un negoci.

La meva aposta és aquesta: Un ordinador per a cada nen; Continguts formatius lliures i descarregables en format electrònic; Adaptació progressiva de les escoles i de la industria de l'educació als nous recursos disponibles per a l'ensenyament.

Hi ha crisi i cal estalviar, però on no es pot estalviar és a l'escola.
Publica un comentari a l'entrada