dissabte, 2 d’agost de 2008

Hugo, avions i negociacions

Un parell de dies carregats.

El camarada Hugo Chávez vol nacionalitzar el Banco de Venezuela, propietat del Banco de Santander. Això no ha fet molta gràcia per les espanyes, que es pensaven que fent-lo callar amb un parell de crits i regalant-li una samarreta amb la conyeta ja el tindrien content.

Doncs mira, resulta que el Chávez els l'ha fotut ben fotuda.

Caldrà veure quines implicacions té això pel Santander. I, sobretot, per als clients del banc.

De Venezuela al Prat. La fusió de British Airways i Iberia (alguns en diuen absorció per part de British) no és la millor notícia per a l'aeroport del Prat. Tanmateix, i paradoxalment, el nou model de gestió en el que entren el capital privat i la Generalitat fa que, de fet, tampoc calgui preocupar-se'n molt (però què diu aquest!). No cal preocupar-se'n molt perquè les coses, una mica maquillades, segueixen aproximadament igual. És dir: el poder de decisió segueix detentant-lo Madrid i no n'ha cedit ni mig gram.

És un model dolent. Ara, si més no, a les reunions hi podrà anar un representant de la Generalitat que tindrà veu (sense vot) i, com a mal menor, estarà (nominalment) informat de les operacions i martingales que s'empesquin els mandarins madrilenys.

En definitiva, la Generalitat no hi pintarà res. M'hi jugo un pèsol que qui en surt guanyant de debó en tota aquesta operació és la CA de Madrid que estarà amb Barajas en la mateixa situació que la Generalitat amb el Prat però, és clar, amb una diferència no tant subtil: La casta de funcionaris de la CAM, d'AENA i de les cambres de Madrid són exactament la mateixa gent, per molt que estiguin en opcions polítiques diferents. No veig que aquesta situació es repeteixi al Prat.

Amb tot, saber que es cou és important, ni que només sigui per conèixer de quin mal has de morir. Per això, malgrat que no és poder real, el govern balear demana que es repeteixi l'esquema amb Son Sant Joan que és el tercer aeroport de l'estat i el segon dels Països Catalans. Resulta que el nou model de gestió estava pensat només, què curiós, per a aeroports amb volums de passatgers per sobre dels 30.000.000 anuals, que només hi arriben Barajas i el Prat. Son Sant Joan, per poc, no arriba.

No cal dir que Son Sant Joan és central i determinant per a l'economia de les Balears. Molt més que el queés el Prat per al Principat.

Manises, del País Valencià, ja queda més enrere. És el que passa quan Madrid et fagocita.

Crec que la publicació de las balances fiscals i la nova definició del Països Catalans com a zona de l'estat amb balança fiscal negativa ha fet tant o més pel reforçament de la solidaritat interterritorial dels països de parla catalana que tots els actes d'afirmació nacional més o menys reeixits dels darrers anys.

En aquest sentit potser sí que hi haurà un front comú principatí-valencià a Madrid pel finançament. Ja veurem com n'és de sòlid. Jo en dubto de la seva consistència. I em sap greu. A més, em preocupa molt menys la solidesa de la unitat principatina-valenciana que la solidesa interna del bloc principatí. Sobretot quan ja abans de començar a negociar comencem les amenaces de trencar la unitat dins de la part principatina.

És que no van aprendre res amb la negociació de l'estatutet?

No se de qui he sentit a dir, fa poc, que al ZP no li preocupa el més mínim la negociació pel finançament: ell sap que només quan hi ha unitat catalana a l'estat li toca cedir; ell sap que la unitat catalana només és per a les fotos.

Potser l'encerta en ZP en menystenir-nos.
Publica un comentari a l'entrada