dilluns, 25 d’agost de 2008

tot va bé

Segons les autoritats, tot va bé. Mai no passa res que no estigui previst.

Els avions han passat les revisions puntualment. Les cancel·lacions de vols per motius tècnics són quelcom de normal i encara més a l'agost.

El petit incendi de la central nuclear no ha tingut cap perill.

Podríem seguir, no? la crisi, fins al juny no existia. Ara, per situacions alienes a l'economia domèstica, hi han unes certes dificultats que el sòlid sistema financer local resistirà.

Faré una cosa molt lletja: diré que no m'ho crec. Diré, com diuen molts, que no em crec el que diuen les autoritats. Ells mai reconeixen que s'han equivocat. Ni quan el mal és evident i indefugible reconeixen els errors. Llavors parlen de motius externs, o que els sistemes han funcionat correctament, i que gràcies a això el mal no ha estat pitjor.

Mai reconeixen els errors.

Mai has d'acceptar que estàs equivocat, o que no saps alguna cosa. Sempre ho saps tot, mai t'equivoques, les culpes sempre són d'algú altre.

Molt professionals.

Però diré, com diuen molts, que aquesta professionalitat és una mentida, imatge, per amagar el que de veritat és: cobdícia.

Cobdícia que porta a estalviar en sous, i en inspeccions tècniques, i en materials adequats i en reparacions. A considerar tot això com a costos en la facturació.

És cobdícia.

Però tot va bé. Ni una sola prova es trobarà. Massa interessos en joc. Al poble no li cal saber. El poble no es queixa mai. El poble també és cobdiciós, oi?

Diré, com diuen molts, que si mai passés res de greu, no ens ho dirien fins que no es pogués amagar més, i llavors encara mentirien. Massa interessos en joc. Massa diners en joc.

Els beneficis (ells diuen: per a tots) justifiquen les morts. La carn humana és barata.

I la vida, què?
Publica un comentari a l'entrada