dimarts, 26 d’agost de 2008

Congratulations Abkhazia and South Ossetia!

Avui s'ha viscut el naixement de dos nous estats: Abkhàzia i Ossètia del Sud. Felicitats als nous estats! Congratulations, Abkhazia and South Ossetia!

Es podrà dir que aquest naixement ha estat forçat i que el bloc EUA-UE més aliats no reconeixen aquestes noves entitats polítiques i jurídiques. Certament, el ple reconeixement d'aquests estats justificaria cridar encara més fort Congratulations, Abkhazia and South Ossetia! Amb el reconeixement de Rússia al que seguiran d'altres, la carta de naturalesa ja està escrita. El seu ingrés a l'ONU arribarà tard o d'hora, però ni això cal. És molt discutible la legitimitat d'una ONU on una elit d'estats té dret a veto.

La situació és la mateixa que a Kosovo, però al bloc oposat. Els governs de Sèrbia i Rússia (i Espanya i Grècia!) i algun altre no reconeixen aquesta república. La resta del món, sí.

Tant Abkhàzia com Ossètia del Sud eren repúbliques independents de fet. El pas que ha precipitat el reconeixement de part de la comunitat internacional ha estat l'atac del govern georgià contra aquestes repúbliques.

És evident que darrera de tot plegat hi han els interessos geoestratègics de Rússia i dels Estats Units. És evident que la resposta russa a l'agressió georgiana ha anat molt més enllà del que esperaven els governs georgià i nord-americà.

És necessari que els governs de Georgia, EUA i UE demanin perdó pels prop de dos mil morts civils que l'atac georgià va provocar.

Evidentment, no ho faran. Els morts no valen el mateix segons si són del bloc amic o del bloc enemic, o segons si resulten útils o no en el tauler d'escacs de la política internacional. Amb perdó pels escacs.

Les víctimes d'Ossètia del Sud provocades per l'atac georgià han estat, de forma vergonyosa, ignorades i considerades danys col·laterals.

Europa no ha reparat aquesta vergonya. No només no ha demanat perdó pels morts ossetis provocats per acció o omissió, sinó que ni tan sols reconeix els nous estats.

Perdó, Ossetia. Perdó Abkhàzia. Us demanem disculpes.
Pardon, Ossetia. Pardon, Abkhazia. We ask you for apologies.

Saludo a les noves repúbliques. La seva independència els ha costat un tribut de sang que potser encara no ha estat pagat del tot. Del cert que la seva independència ha estat propiciada per un atac des de l'exterior i que la seva independència té el preu d'una nova dependència envers el seu gegantí veí i protector.

No, no hi ha cap èpica nacional en aquesta independència. Fa l'efecte de ser més aviat una fugida, un buscar la protecció contra les agressions exteriors.

Però, malgrat tot, me n'alegro per les noves repúbliques. Espero que siguin útils als seus ciutadans. Que puguin viure en pau. Que siguin pròsperes. Tant de bo que hagin quedat fora de l'abast dels ullals i les urpes dels estats pirates que han volgut fer-les servir de carn de canó en una guerra de l'energia.

En podem treure alguna lliçó?

Una: cal tenir padrins. Una altre: aquesta nostra estimada i admirada Europa té molt, però molt, de mala puta. Tercera: cada vegada estic més convençut que la independència no s'aconseguirà sense traumes.

Que el trauma, o el conflicte, es forci des de l'interior o ens vingui donat des de l'exterior, per exemple en forma d'una brutal crisi econòmica, d'un desastre climàtic o mediambiental, d'un cop d'estat a l'estat espanyol o d'una combinació d'aquests i/o altres factors, és una altre cosa.

No veig clar que el conflicte es pugui generar des de Catalunya. En canvi, em sembla més possible que les circumstàncies externes aboquin a una situació de ruptura amb l'estat o al simple desmembrament d'aquest.

Els indicadors assenyalen que s'acosta un temps de turbulències. Caldrà estar preparats.
Publica un comentari a l'entrada