Avui s'ha viscut el naixement de dos nous estats: Abkhàzia i Ossètia del Sud. Felicitats als nous estats! Congratulations, Abkhazia and South Ossetia!
Es podrà dir que aquest naixement ha estat forçat i que el bloc EUA-UE més aliats no reconeixen aquestes noves entitats polítiques i jurídiques. Certament, el ple reconeixement d'aquests estats justificaria cridar encara més fort Congratulations, Abkhazia and South Ossetia! Amb el reconeixement de Rússia al que seguiran d'altres, la carta de naturalesa ja està escrita. El seu ingrés a l'ONU arribarà tard o d'hora, però ni això cal. És molt discutible la legitimitat d'una ONU on una elit d'estats té dret a veto.
La situació és la mateixa que a Kosovo, però al bloc oposat. Els governs de Sèrbia i Rússia (i Espanya i Grècia!) i algun altre no reconeixen aquesta república. La resta del món, sí.
Tant Abkhàzia com Ossètia del Sud eren repúbliques independents de fet. El pas que ha precipitat el reconeixement de part de la comunitat internacional ha estat l'atac del govern georgià contra aquestes repúbliques.
És evident que darrera de tot plegat hi han els interessos geoestratègics de Rússia i dels Estats Units. És evident que la resposta russa a l'agressió georgiana ha anat molt més enllà del que esperaven els governs georgià i nord-americà.
És necessari que els governs de Georgia, EUA i UE demanin perdó pels prop de dos mil morts civils que l'atac georgià va provocar.
Evidentment, no ho faran. Els morts no valen el mateix segons si són del bloc amic o del bloc enemic, o segons si resulten útils o no en el tauler d'escacs de la política internacional. Amb perdó pels escacs.
Les víctimes d'Ossètia del Sud provocades per l'atac georgià han estat, de forma vergonyosa, ignorades i considerades danys col·laterals.
Europa no ha reparat aquesta vergonya. No només no ha demanat perdó pels morts ossetis provocats per acció o omissió, sinó que ni tan sols reconeix els nous estats.
Perdó, Ossetia. Perdó Abkhàzia. Us demanem disculpes.
Pardon, Ossetia. Pardon, Abkhazia. We ask you for apologies.
Saludo a les noves repúbliques. La seva independència els ha costat un tribut de sang que potser encara no ha estat pagat del tot. Del cert que la seva independència ha estat propiciada per un atac des de l'exterior i que la seva independència té el preu d'una nova dependència envers el seu gegantí veí i protector.
No, no hi ha cap èpica nacional en aquesta independència. Fa l'efecte de ser més aviat una fugida, un buscar la protecció contra les agressions exteriors.
Però, malgrat tot, me n'alegro per les noves repúbliques. Espero que siguin útils als seus ciutadans. Que puguin viure en pau. Que siguin pròsperes. Tant de bo que hagin quedat fora de l'abast dels ullals i les urpes dels estats pirates que han volgut fer-les servir de carn de canó en una guerra de l'energia.
En podem treure alguna lliçó?
Una: cal tenir padrins. Una altre: aquesta nostra estimada i admirada Europa té molt, però molt, de mala puta. Tercera: cada vegada estic més convençut que la independència no s'aconseguirà sense traumes.
Que el trauma, o el conflicte, es forci des de l'interior o ens vingui donat des de l'exterior, per exemple en forma d'una brutal crisi econòmica, d'un desastre climàtic o mediambiental, d'un cop d'estat a l'estat espanyol o d'una combinació d'aquests i/o altres factors, és una altre cosa.
No veig clar que el conflicte es pugui generar des de Catalunya. En canvi, em sembla més possible que les circumstàncies externes aboquin a una situació de ruptura amb l'estat o al simple desmembrament d'aquest.
Els indicadors assenyalen que s'acosta un temps de turbulències. Caldrà estar preparats.
3 comentaris:
El govern georgià (i els EEUU, segons tu) no van deixar milers de víctimes, sinó una 50. Mira què diuen ONG independents com HRW que van investigar a la zona:
http://www.txetxenia.org/index.php/component/content/article/1-darrers/478-human-rights-watch-el-nombre-de-victimes-a-ossetia-del-sud-sha-exagerat
He utilitzat les xifres oficials.
Com gairebé tot el que és un discurs oficial, cal posar-lo en quarantena.
Però el meu discurs no varia. Hi ha dues noves repúbliques al món fruit del xoc d'interessos geoestratègics. Pel camí, éssers humans morts, ferits i destrucció.
Pel que fa a la web txetxenia.org: em sembla que també, i potser molt més, en la guerra de Txetxènia el resultat és el d'éssers humans morts, ferits i destrucció.
Jo també penso que els txetxens han de poder decidir lliurement.
Tanmateix, la situació a Txetxènia és molt més difícil que la d'Ossètia del Sud o Abkhàzia.
Mentre que la geoestratègia ha jugat, aparentment, a favor de la independència d'Abkhàzia i Ossètia del Sud, en canvi, juga en contra de la independència de Txetxènia.
La geografia de Txetxènia no ajuda. Txetxènia és una llenca de terra envoltada per l'estat rus, excepte per una franja estreta al sud que fa frontera amb Geòrgia.
Difícilment el govern rus acceptarà mai la independència d'un estat que deixaria un "forat" en el seu mapa.
Per acabara-ho d'adobar Txetxènia és productora de petroli.
la seva importància en l'escaquer caucàsic sembla similar a la que podria tenir Ossètia del Nord.
Jo no crec que el govern rus accepti cap moviment a la regió que no sigui el de vassallatge.
En aquest sentit l'atac a Ossètia del Sud per part de Geòrgia ha estat o una ximpleria o un macabre error de càlcul de Geòrgia i dels EUA.
Tanmateix, HRW ha estimat el nombre de baixes segons el que van demanar als metges dels hospitals. Copio de l'enllaç que has posat: "Així doncs, els ferits segons els testimonis dels metges no eren milers, sinó menys de 300 persones. I quant als morts, 44 persones van perdre la vida a Tskhinvali i als pobles del voltant. Els seus cossos van ser duts a aquest hospital. D'altra banda, és possible que la xifra dels morts no sigui del tot acurada ja que pot haver-hi algun cas en què els parents del mort decidissin enterrar-lo sense passar per l'hospital, però tot i així crec que la xifra que he donat abans és bastant aproximada"."
Bé, a mi em sembla que anar preguntant pels hospitals potser no és la millor forma de fer una estimació.
Tampoc no em refio gaire de la xifra oficial russa quan el mateix dia, el govern d'Ossètia del Sud parlava de 1400 morts, i el Kremlin n'augmentava la xifra fins a 2000. Això fa tuf de propaganda.
Gràcies, Albert.
Estic segur que vaig a felicitar a vostè també
Publica un comentari a l'entrada