Pàgines

dijous, 28 d’agost del 2008

Festa Major de Sants. Correfoc!

Encara no havia dit res de la Festa Major de Sants! Massa dies seguits amb molt males notícies m'estaven amargant l'agost, però, com cada any, ha arribat la diada de sant Bartomeu, el nostre sant patró i ens ha dut la Festa.

I sortim plegats el nen, la senyora i jo i ens anem pels carrers. A mi, que em fa tanta il·lusió com quan era més jove, que dic d'anar al Correfoc. Dit i fet. Cervesa i Entrepà ràpid, i quan gairebé és l'hora que ha de començar que passem per la Plaça d'Osca, centre neuràlgic de l'Alternativa. I jo que me'ls miro i m'entra una mica d'enveja al trobar-los tan joves, tan alegres, tan combatius. Aquest és el seu moment.



Gaudiu-lo!

Fa alguns anys jo era allà, assegut amb la cervesa a les mans, o amb la colla. Ara ells on abans era jo. A aquests se'ls veu més organitzats. Quins temps.

Tiro algunes fotos. Seguim. El Terra d'Escudella és obert, però no tenim temps d'acostar-nos-hi. Arribem al carrer de l'Espanya Industrial. Les colles de tambors dels diables escalfen l'ambient. Estrèpit de tambors i timbals. Ritme, força, suor, joventut, bellesa, energia, energia, ENERGIA!!!

Les colles de timbalers s'aturen. Expectació. Els diables fan pinya. S'acosta una bengala i l'infern es desferma a Sants.











Un infern lúdic i festiu. Un joc fantàstic d'espurnes, pólvora, esclats, fum, llum i energia. Energia als cossos i a les ments. Estem en comunió. El correfoc avança.





Bèsties i diables dansen dins les fonts de guspires. Dolls abundants d'espurnes blanques i brillants. Colles de joves tapats de caps a peus dansen amb els joves diables. Són el poble i la terra. Un pacte en forma d'orgia. Un pacte que ens plena d'ENERGIA!





...

Han marxat. EL meu fill estava una mica espantat amb el xivarri i no seguim el correfoc. És massa petit encara. La il·lusió del pare per la festa no ha d'encomanar-se prematurament al fill. Ja arribarà el dia que serà ell qui es taparà de cap a peus, potser com a poble, potser com a diable, per a ballar al correfoc.

Per avui, però, els diem adéu. Els serveis de neteja segueixen el correfoc i eliminen els rastres de la desfilada diabòlica.

Nosaltres restem al Parc de l'Espanya Industrial on el concert de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries no comença fins que el soroll del correfoc s'ha allunyat prou. És la calma després de la tempesta. Però és una calma musical, intel·ligent, i alegre.








Són molt grans aquests tres. Tenim temps de d'escoltar i participar en algunes cançons fins que el nen, cansat, demana tornar a casa. A més demà toca treballar. Ens allunyem amb les notes i l'accent ebrenc del trio tortosí.

Ja a casa, amb el nen al llit, sentim ben forts els trons de la traca final del correfoc.

Somric i me'n vaig a dormir.

Gràcies. Moltes gràcies per l'energia.