els darrers presoners del feixisme

Poc a poc retornen els darrers presoners.

Les set caixes que mancaven per a completar el primer rescat de presoners han arribat finalment a casa.

El contingut: documentació de l'ajuntament d'Igualada i de la conselleria de justícia. Es tracta de l'alliberament de presos polítics amb rang d'oficial.

Aquestes caixes han vist, però, com els guardians franquistes encara han tractat de retenir-los i el seu captiveri s'ha allargat dos anys més que el dels primers alliberats.

Finalment, els oficials republicans presoners han tornat a casa gracies al pagament del rescat per part de la Generalitat, doncs no és una altre cosa el que ha fet el govern català en assumir el cost de la digitalització.

Malgrat tot, la llibertat d'aquests presoners demanava fer el pagament, per molt que es tracta d'un mercadeig innoble. Innoble sobretot per als raptors. Però la llibertat s'ho val.

Tanmateix, encara queda un contingent de presoners i aquest és el que hauria d'haver retornat primer de tot: els presoners civils. Els presos polítics que ho han estat només per haver estat capturats al bàndol republicà.

Aquests presoners, molts d'ells encara tenen una família a Catalunya que els està esperant. Encara hi ha homes i dones que tenen cartes als pares, a la parella, als fills, que estan segrestats a Salamanca. Alguns d'aquests papers encara esperen arribar al seu destinatari per a poder descansar en pau. Encara poden fer-ho. El nostre deure és permetre que completin el seu camí.

Hi han papers que ja no podran arribar al seu destí. Alguns d'aquests papers, però, seran acollits pels hereus d'aquells que els van escriure. Els rebran amb l'emoció i l'estranyesa, amb l'orgull i amb el dolor de recuperar aquell familiar exiliat. "Com és que ens han fet perdre tant de temps? Perquè ens han volgut negar la nostra història, els nostres records, la memòria de la nostra família? perquè avui ens odien tant aquests que no coneixem de res?"

Els darrers presoners. Els papers de l'àmbit privat. Els papers de la gent, dels avis que van perdre la guerra i van ser engarjolats, tancats i que esdevingueren presoners polítics. Presoners de l'odi. Presoners del feixisme.

Cal pagar el rescat, que no pas altra cosa és la digitalització, i que tornin a casa com abans millor.

Llavors, un cop a casa, caldrà retornar-los als seus legítims propietaris. Els papers orfes, aquells que amb la guerra i el captiveri van perdre la família, aquests han de ser els que custodiï l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Espero que torneu a casa aviat, vells combatents republicans, els darrers presoners del feixisme.

Caldria molt més, però el franquisme encara és aquí. Caldria que el govern espanyol demanés perdó públicament per haver retingut aquests papers privats fins avui. Per retenir-los encara. Però compte que encara hi ha franquisme. Encara poden retenir-los molt de temps. Encara torturaran amb més espera als familiars dels presoners. A tots nosaltres.

Encara hi ha guerra. No acabarà mentre no torni l'últim dels presoners.

Camarades, Salut i República.