diumenge, 10 d’agost de 2008

excés verbal i jocs olímpics

La senyora De la Vega diu que el President Montilla ha comès un excés verbal, i demana lleialtat.

Lleialtat?

Deslleialtat envers Catalunya, País Valencià i Balears és el que ha provocat que totes tres comunitats dibuixin el mapa dels països espoliats amb balances fiscals negatives.

Aquesta deslleialtat és la que es prova de corregir amb la reclamació del model de finançament que ja hauria d'haver estat pactat segons llei orgànica de l'estat.

Lleialtat enver qui? envers els delinqüents que no compleixen la llei per a poder seguir amb el seu espoli?

Ser lleials per a què?

Com que no hi ha resposta per això, l'estat fa servir el recurs del pla B: propaganda nacionalista espanyola. Nacionalisme espanyol en estat pur és el que s'està veient aquests dies de jocs olímpics.

Seré un paranoic però m'ha semblat veure que els esportistes catalans sempre són presentats com "espanyols", en canvi un asturià, un madrileny, un el que sigui, són identificats sense cap problema amb el seu origen: Mireia Belmonte ahir era la nedadora espanyola; en canvi l'or al ciclisme és asturià, l'Almudena Cid, madrilenya i un esgrimista que sortia aquesta matí, també.

La delegació espanyola té un 30% d'esportistes catalans. Caldria esperar que el seu origen quedés explicitat igual com es fa amb els de la resta d'esportistes. Però el cas és que no. Segons els comentaristes de TVE a l'equip olímpic espanyol no hi han catalans.

Per si fos poc, el mateix Comitè Olímpic Espanyol ha prohibit als atletes fer declaracions polítiques. Amnesty International ha denunciat aquest atac a la llibertat d'expressió. Espanya reprimeix als seus mateixos "herois". Cal assegurar que ningú no es carrega l'operació de propaganda del règim.

No només això: ja s'ha pogut veure el pitjor estil dels presentadors de la TVE. Ahir, l'equip olímpic espanyol de gimnàstica va tenir una actuació amb uns quants errors. El presentador de la TVE estava emprenyat(Per cert Gervasio Deferr també era presentat com espanyol, els altres, en canvi eren un madrileny, un no se què...).

Jo penso que un esportista que arriba als jocs olímpics i competeix entre els millors mereix respecte i segurament admiració, més enllà que la seva actuació resulti mereixedora o no de medalles o diplomes. Hi ha un esforç i un esperit de superació que té, al meu entendre, un valor implícit i mereix un reconeixent.

Però el cas és que no. El cas és que aquests esportistes tenen la sagrada missió de proporcionar major glòria i un medaller ample a Espanya. Per què? perquè és propaganda nacionalista. Perquè cal projectar una imatge d'unitat i d'èxit al preu que sigui. És igual l'esforç personal, la superació, els anys d'entrenament. Tot això no és res. El que compta és la bandereta i fer podi. Si no fas podi ets una merda. Per a l'aparell de propaganda espanyol, és clar.

Jo se que algun dia tindrem un equip olímpic català. Espero que aquell dia no cometem els mateixos errors. No s'hauria de permetre que els atletes olímpics catalans quan defensin Catalunya siguin mers instruments de propaganda.

És molt interessant el punt de vista que proporciona el cas Messi. Messi, jugador en nòmina d'un club privat, el Barça, ha estat reclamat pel Comitè Olímpic Argentí que, de fet, és una entitat privada també. Els "moviment olímpic" és, a la fi, una organització privada. És dir, un treballador d'una empresa privada es veu reclamat per una altre empresa privada però no en virtut de cap contracte sinó per l'apel·lació al seu esperit "nacional" o "patriòtic". Els contractes privats a prendre pel sac. Vist així, resulta evident perquè el TAS li ha donat la raó al Barça. Tanmateix Messi es queda a la Xina perquè diuen que el noi ho vol i ves a saber quines contrapartides ha obtingut el Barça.

El grandiós negoci olímpic es mostra llavors com un enorme abús i una extraordinària mentida i manipulació: Els estats utilitzen els jocs per a un monstruós exercici de propaganda on els esportistes són utilitzats com a peons obedients. El públic i els espectadors reben durant un parell de setmanes un bany de nacionalisme d'estadi de la pitjor espècie i el medaller acaba sent l'únic barem que transcendeix a la població: Qui ha guanyat més medalles. Els anys d'esforç, d'entrenament... això no compta per res.

És dir, sí que compta, és el que de debò compta. Però no per als aparells de propaganda.

Un gran show propagandístic i diplomàtic. Per això la delegació de Georgia s'ha retirat dels jocs.

El conflicte del Ossètia del Sud ha esclatat tot just iniciats els jocs. Les notícies són contradictòries: diuen que el govern Georgià va atacar la regió d'Ossètia del Sud, governada per un govern separatista pro-rus (separatista de Georgia i unionista amb Rússia). Els ossets diuen que el govern Georgià pretén dur a terme una neteja ètnica a Ossètia i el govern rus respon enviant tropes en suport dels separatistes. El plantejament superficial que han fet els mitjans és aquest: un nou conflicte nacionalista. Gratant una mica, però, es descobreix que també és cert que el govern rus no veu gens bé que el govern Georgià s'hagi acostat a l'OTAN i estigui disposat a permetre la instal·lació de bases nord-americanes al seu territori.

Rússia torna a ser presentada com la dolenta de la pel·lícula? podriem alegar que és autodefensa. Tant avui com durant la guerra freda l'autèntic agressor va ser el govern dels Estats Units.

Per quina raó volen posar bases just a a tocar de la frontera russa? Quan el govern soviètic va provar de fer el mateix posant míssils a Cuba al món li va anar d'un pel de l'esclat d'una guerra. Exactament com passaria ara si, per dir alguna cosa molt improbable, el govern rus plantés una base a Mèxic o al Canadà.

El govern nord-americà, en canvi, en nom de la "llibertat" vol posar bases a tocar de la frontera russa. Per què?

Potser té a veure amb el control de l'oleoducte que va de Bakú a l'Azerbadjan, a Ceyan (Turquia), que es va inaugurar el maig de 2005 i que li manllevava al govern rus una part important del control de la ruta del petroli des del mar Caspi. O el futur gasoducte entre Bakú, passant per Tiblissi i arribant a Erzerum (Turquia).

En definitiva, el govern rus no vol perdre el control sobre aquestes rutes de l'energia. El govern EUA vol, per la seva banda, arrabassar-li aquest control. Per això, cal posar bases militars. Ens diuen que és un conflicte nacionalista, però, de fet, la cosa és, un cop més, la lluita pel control dels recursos.

I morirà gent, segur. Segur que ja n'hi han de morts i no saben perquè han mort.

Mentrestant, a Beijing, la maquinària de propaganda fa la seva feina..
Publica un comentari a l'entrada