dimarts, 7 d’agost de 2007

el pinso de cada dia

Un altre dia de vergonya (i van...). Llegeixo al "Punt" que "la retolació en català i basc perjudica el turisme, segons la Mesa del Turismo".
La "Mesa del Turismo" la composen directius d'empreses del sector turístic com Hotusa, Renfe, Occidental Hoteles, Amadeus, Avis, Europcar, Iberia, Ifema (la fira de Madrid), Fiesta Hoteles, Air Berlín i Hertz de España. La major part d'aquestes empreses tenen la seu a Madrid. Però no totes. En particular: HOTUSA te la seu a Barcelona, FIESTA HOTELES a Eivissa i AIR BERLIN a Ciutat de Mallorca.
Doncs bé. La llista de noms i adreces electròniques dels integrants de la "Mesa del Turismo", a falta d'actualitzacions, és aquí.
Què els diem? ens deixem dur per la mala llet? els diem que se'n vagin a la merda? som civilitzats i fem una molt educada explicació de la situació del català?
Per la seva banda, la ministra de foment va i diu "
l'aeroport del Prat no té cap problema, ni hi ha caos, ni funciona malament" (mireu-ho al TN). També diu als usuaris de rodalies segrestats el divendres passat "que comprèn i comparteix la seva frustració."
Per sort, ACESA, assegura "no haver pressionat la Generalitat perquè li compensi els més de 72.000 euros que hauria perdut dissabte" (també al TN).
Hosti! pobrets els de "La Mesa", la ministra i els d'ACESA. Cony! Quin greu que em sap que els negocis els vagin tan malament! I la ministra, pobra dona, que comprèn i comparteix frustracions... si és que no ens la mereixem, collons!
Jo crec que això només s'arregla amb assalt al palau d'hivern, purga i gulag.
Per desgràcia, encara podem aguantar molt. Com va dir algú, encara cal que es faci de vox populi que tots aquests desastres estan provocant morts, ferits i misèria. No, per descomptat que això no ho sentirem pels mitjans. Pels mitjans sentirem que el Prat és un dels millors aeroports del món. I que la xarxa elèctrica del Principat està una mica millor i tot que la mitjana estatal. Quins malparits.
Ara com ara jo aquí només hi veig dues vies, sense comptar un octubre roig, és clar:
1 - Fotre el camp. Anar-se'n. Oblidar-se de tot això i buscar algun lloc on plantar cereals i fer formatge de cabra. Potser algun lloc enmig d'Àsia. No se si a Rússia acceptarien apàtrides disposats a fer de mujiks.
2 - Resistir. Serrar els dents. Boicotejar a tots aquests cabrons. Putejar-los a tot arreu i en tot moment. Sempre que hi hagi una oportunitat. Ningú no garanteix que serveixi per a res més que per a viure permanentment emprenyat, o perseguit, o reprimit. Però, per alguns, la llibertat està en la lluita. Acceptar que només es pot resistir. Amb l'esperança que els petits canvis, si són molts, poden fer girar la truita. Resistir pensant que ets l'últim resistent, però que malgrat això resisteixes. Posar-se en contacte amb altres resistents. Fer aliances. Identificar els enemics. Atacar-los. "Un altre món és possible". Repeteix aquest mantra contínuament. Lluitar sense esperar que es veuran resultats. Lluitar encara que sigui per anar de derrota en derrota. Altres et seguiran.
I això és el que hi ha. O no. Hi ha una tercera via: aquí no passa res. Tot plegat, mala sort. Problemes tècnics circumstancials. Aquest és el millor dels mons... Quan comença la lliga? i Operación Triunfo?
Jo crec que aquest país va començar el seu suïcidi col·lectiu fa molt de temps. Quan es va acceptar com a normal, fins i tot com a bo, com a símbol de la independència personal i individual que es podia prescindir dels fills. Es va acceptar que una parella amb tots dos treballant no pogués tenir fills, un com a màxim. Ningú no va sortir al carrer. Hi havia democràcia i auge (¿?) econòmic però s'estava perpetrant un genocidi. En alguns casos un suïcidi nacional. No es va reaccionar amb allò, el més important que pot tenir una persona, i ara és una caiguda lliure.
És terrible. Ni tan sols l'arribada de la immigració capgira la piràmide poblacional. Els nouvinguts també són assimilats. I passen a tenir un comportament familiar com l'autòcton. Sense fills. Un, dos com a màxim.
No és un problema d'infraestructures. Això només és una conseqüència. tampoc ho és de deshumanització del sistema. És un problema de que el sistema som nosaltres mateixos. Hem perdut l'instint. Som màquines. Recursos. Ho acceptem. Ens sembla bé. Serem reemplaçats per altres recursos portats de fora que seran reemplaçats al seu temps.
Sense dignitat. Alimentats com gallines a les gàbies. Posant ous tot el dia. Sacrificats per a fer pinso quan la producció baixa.
Si més no, a la granja hi ha pinso cada dia.
Llegiu Orwell.

Publica un comentari a l'entrada