dimarts, 28 d’agost de 2007

estiu gèlid i 2014

Ahir, dia 27, un diari de Madrid va publicar una nota segons la qual "El gélido verano avala a los científicos que se burlan del cambio climático".
És difícil ser més curt de gambals.
Incendis a Canàries i a la a la conca mediterrània, Grècia en particular, provocats per l'estupidesa i l'ambició dels homes, i propiciats per la sequedats i calors extremes. A Alemanya i al Regne Unit, s'han produït inundacions imprevistes i que han fet mal. A l'Índia, els monsons han estat inesperadament forts. A Buenos Aires va nevar.
Tot això s'ha produït per separat abans. Però tot a l'hora, no. Sense comptar amb el que no havia passat mai abans: El pol nord serà navegable durant l'estiu i les potències posen els ulls com plats davant el fàcil accés al botí dels recursos polars.
Però, és clar, per les espanyes a fet fresquet. O si més no, ha fet fresquet a les zones de la península on escriuen aquests opinadors que en saben més que ningú i pels quals el món acaba tot just a la punta del seu nas.
Potser ni tan sols ha fet fresquet. Potser és que tenien posat l'aire condicionat i no se n'han adonat I, és clar, si ells estan fresquets, aleshores és que tot el món està fresquet.
És molt infantil. Els nens sobre dos anys es pensen que el que senten ells ho sent tothom. Encara no saben que les persones senten coses diferents. Els nens ho aprenen i maduren. Alguns opinadors s'han quedat, però i pel que es veu, als tendres dos anys.
Feliços ells que viuen en la santa innocència de la infància.

I segon. 2014 com a data del referèndum per la independència. Tant de bo. I no podria ser abans? Tanmateix, la condició és que hi hagi una majoria suficient al Parlament per a poder fer la convocatòria. Aquí és on em falla el pla. Seria fantàstic que hi hagués una majoria suficient, com a Escòcia. Però no se perquè, que no ho veig clar. A veure què passa.
Jo no ho veig gaire clar. O m'erro molt, o al Parlament avui només Esquerra inclou explícitament la independència com a objectiu estratègic. Esquerra és l'únic partit independentista al Parlament. Altres partits parlen de sobiranisme i de catalanisme desacomplexat. Molt bé, però algunes paraules tenen un significat clar. Independentisme n'és una. Vol dir el que vol dir. Sobiranisme i catalanisme desacomplexat son etiquetes que poden no significar res. I, em temo, que avui no signifiquen res.

Tant de bo el 2014, o abans, hi hagi una majoria al Parlament capaç de convocar un referèndum. Tant de bo.

A CDC ha aparegut la "Plataforma per la Sobirania" que advoca per una estratègia orientada a l'autodeterminació. Molt bé. Que tinguin sort. Però em fa l'efecte que dins CDC no són una força capaç de fer canviar l'estratègia del partit. De la mateixa forma que tampoc veig els "Desfedera't" amb prou capacitat per a modificar rumbs. Em sembla que el nucli Mas-Duran és força capaç de mantenir el control i fer callar a les veus alternatives.
Sembla, això sí, que alguna cosa s'està movent dins el "sobiranisme" que encara no s'atreveix a autoproclamar-se independentista. L'objectiu del referèndum 2014 em sembla una declaració de bons desitjos. M'entusiasmaria que fos possible, però no tinc gens clar que en set anys Esquerra o una coalició de forces independentistes tinguin prou força parlamentària com per a convocar un referèndum.

Tot plegat, potser, és que alguns han ensumat la flaire d'eleccions i estem un cop més davant moviments tàctics per repartir-se a cert electorat. En definitiva: em costa pensar que el partit que va pactar l'estatutet de les rebaixes a Madrid, ara reclami l'exercici del dret a l'autodeterminació pera separar-se d'Espanya. Perquè seria per això, no? o potser demanarien una altra cosa? que demanarien en aquest referèndum? la independència? l'estatut del 30/S? la gestió de l'aeroport del Prat? el concert econòmic?

Si això és així, tacticisme un cop més, tacticisme de tots, el que crec que tindrem serà més abstenció.

A veure: la RENFE no va; l'Hereu diu que potser hi haurà talls de llum al setembre; avui dos cents passatgers han tallat una pista del Prat per protestar per un vol cancel·lat; sort que enguany no han hagut grans focs als boscos, però vigilem amb les riuades de la tardor, que ja ho sabem de cada any; les hipoteques pugen i els pisos també; el 17% dels ciutadans del Principat viuen per sota del llindar de la pobresa; començarà l'escola i caldrà gastar diners en quelcom que se suposa que és gratuït i de qualitat; pujarà el pa i la llet per culpa del biodiesel; som set milions i mig de ciutadans catalans, dels que gairebé un milió i mig són ciutadans inmigrants que han arribat en poc més de cinc anys. Molt més de pressa que l'increment en l'oferta de serveis públics.

Vull solucions. No tinc cap dubte que la independència ajudaria a solucionar aquestes mancances i moltes altres. Em sembla fantàstic que s'organitzi una estratègia per a aconseguir la celebració d'un referèndum d'autodeterminació el 2014, o abans i tot. Tant de bo que el "sobiranisme" i el "catalanisme desacomplexat" convergeixin en un independentisme engrescador. Tant de bo que tot això sigui així, però compte amb el que es diu i es fa. Compte. Compte que abans de parlar d'independència cal parlar de supervivència. I ara, el que cal, com cada dia, per cert, és sobreviure.

Prou de tacticismes. I prou de repartir carnets. Darrerament es fan servir entre els opinadors dels mitjans dos conceptes que o no els entenen ells o no els entenc jo. Un, catalans "nacionals"; com a conjunt de votants de CiU i ERC. Dos: Sentit d'estat. A veure. Entenc jo que el sentit d'estat ens hauria de portar a considerar als catalans, sense més adjectius. A tots. Als set milions i mig, amb el milió i mig de ciutadans catalans que han vingut de fora en la darrera dècada. Sense dividir entre "nacionals", "catalanistes desacomplexats", "abstencionistes" o "immigrants". Segona, no fem passar ase per bèstia grossa. "Nacionals" es vol fer servir com "Nacionalista". Vostès em perdonaran però, tal com ho veig jo, quan el teu país no és independent, l'únic nacionalisme possible és l'independentisme. Suposo que per això el gran invent del "sobiranisme" per ser nacionalista sense ser-ho. Ase per bèstia grossa.
Independència. Sí i aviat. Per als set milions i mig de ciutadans del Principat. Tant de bo que per als ciutadans de tots els Països Catalans. Tant de bo.

Però, si us plau, senyors que manen: no juguin a les tactiquetes i que algú faci que el transport públic ferroviari funcioni.
Publica un comentari a l'entrada