Pàgines

diumenge, 5 d’agost del 2007

Assimilació

Desesperant. Aquesta tarda he tingut l'oportunitat de viure les obres del TGV a Sants. Estàvem dinant a un pis del carrer Pavia, cantonada amb Tinent Flomesta. Diumenge. Els camions de ciment no han parat de descarregar, amb soroll i pols de ciment omplint l'aire. El divendres passat vam ser-hi al mateix pis i algú va fer notar que "aquell tren porta aturat una bona estona". Per la nit el TN informava del segrest de dues hores de durada per part de RENFE dels usuaris del tren de rodalies que es va espatllar. El mateix que veiem des del balcó.
És molt fort. El dissabte, a l'AP-7 va haver-hi cues de més de 70Km. ACESA va decidir que per un parell d'hores els clients no pagarien. Clients? No. Víctimes. Víctimes d'un altre segrest. Segrestats a una autopista durant hores. El Periódico encapçalava portada amb un irònic "Cues gratis". ACESA, però, no va pujar les barreres per a tothom. ACESA, malgrat les cues, va cobrar alguns peatges.
I l'apagada? Un altre segrest. Milers de ciutadans segrestats.
Dèficit d'infraestructures? potser en la forma. En el fons? violència.
D'acord. No és violència com la de Palestina, o com la de Bagdad.
Però és violència. Es terrorisme. Subtil si es vol. Però avui aquí hi ha por i ràbia.
I no és Al-Qaeda. Ni ETA. Segurament tampoc és la RENFE, o ADIF, ni ACESA. Segurament tampoc és el Govern, ni el Gobierno, ni l'oposició. Potser són tots plegats. Cadascú en algun grau. Un treball en equip. Treballar en equip és al forma de fer grans coses. També és una gran excusa per eludir responsabilitats. Sempre es pot dir que la culpa és de l'altre.
I els consumidors, que ara ja no som compatriotes, o conciutadans, ni tan sols clients, han d'aguantar, callar i pagar. Han de conviure amb la por de no saber quan serà el proper segrest ni per on caurà la propera garrotada.
Víctimes del terrorisme. D'aquest terrorisme que no te cara. Contra el que no hi ha defensa possible. Terrorisme estructural. Sistèmic. Global.
No hi ha resposta. Res a fer. Com lluitar contra aquesta violència? Com lluitar quan el segrest és de poblacions senceres? quan la missió dels serveis de seguretat i defensa és assegurar que ningú fuig del tren, que ningú abandona l'autopista pel lateral, que ningú prova de trencar el monopoli de les elèctriques, que tothom paga els impostos, públics o privats, que mantenen el sistema en funcionament.
El sistema en funcionament. Quan Bush ha anat a visitar el pont ensorrat ha dit que "és prioritari reparar el pont per a fer que el sistema torni a treballar a ple rendiment".
El sistema. Només som parts del sistema. Ells només son parts del sistema. Jo soc part del sistema. El sistema ha de seguir funcionant. No hi ha res fora del sistema.
L'anomalia són els que protesten.
Sereu assimilats.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Fins quan callarem, fins quan abaixerem al cap i ens lamentarem que tot va malament, però no farem res per canviar la truita?

Albert Baranguer Codina ha dit...

I com ho farem? contra qui dirigir la ràbia? Contra els governs? contra els polítics? contra els consells directius de Endesa, Iberia, Aena, Renfe, Adif ...? O contra els que agafen la indemnització i segueixen vivint? Contra els que fan especulació immobiliària? contra els que cobren i paguen en negre? contra els que okupen? contra els que es colen al metro? o contra els que paguen bitllet? contra els submisos? o conta els insubmisos? qui és l'enemic?