dimecres, 18 d’octubre de 2006

en campanya

Debat electoral a TD8. La consellera Tura parla de la carta de serveis:
-"així un usuari tindrà més trens, o podrà queixar-se si el tren va amb retard".
És clar. Jo diria:
-"però jo vull més trens"
-"pensi que ara tindrà dret a queixar-se"
-"aquest dret ja el tenia!"
-"peró ara serà oficial"
-"escolti, m'és igual, jo el que vull són més trens!"
I van xerrant els politics, la carta de serveis em sona al mateix que el capítol de drets i deures de l'estatutet: paper mullat.
Mentrestant, hi han hagut dues manifestacions pel dret a l'habitatge a Barcelona. El dilluns van ser. La realitat és que aquest sí que és un problema greu. I que ens afecta a tots. Amb el que esta passant amb l'habitatge tothom hauria de sortir al carrer i fer cassolades. Aixo sí que ens afecta de debó i ens toca de prop. Molt més que la guerra (que tambe cal sortir al carrer, ep!).
En fi. Politics i debats electorals. Pocs arguments i poc intel·ligents. I algun personatge que cau malament. Certa candidata del PP, com no!, ha apel·lat a la seva experiència de més de quinze anys en un tema com a argument de pes, d'autoritat. Evidentment algú pot tenir quinze anys d'experiència, però, és clar, poden ser quinze anys de mala experiència. Encara més: hi ha qui viu una mentida tota la seva vida.
És el que hi ha. Avui he vist el póster electoral del Mas i la impressió és la d'estar veient un anunci de colònia, o de xampú anticaspa, o de grecian 2000.
Cada país te els polítics que es mereix, i sembla que ens mereixem això...
Bé, espero que ERC tingui un bon resultat. Les enquestes varien des de les que diuen que perdrà quatre escons fins el pulsómetro de la SER que diu que en guanya un o dos.
Tambe s'ha publicat el darrer estudi de l'IDESCAT. Me l'he mirat per sobre. Sembla que reflexa un avantatge petit de CiU sobre el PSC i un cert retrocés d'ERC. El millor per mi és el resultat a la prgunta "creu que es pot comfiar en la gent?". En general, la gent diu que NO. I com més gran més descomfiança. Brutal. Sembla que l'edat i l'experiència comfirmen les pitjors sospites. Això sí que mata un país. Molt més que els polítics dolents. Quan la gent no es refia del seu vei, el país està malalt.
Tornant a les eleccions, però, l'única enquesta que val és el recompte. Tota la resta, enquestes o sondejos a peu d'urna només són divertiments per a sobretaula de cafè.
Que ERC sigui fidel als ideals que vull creure que representa: Esquerra, Republica, Catalunya.
Publica un comentari a l'entrada