dilluns, 2 d’octubre de 2006

Busot

Apunt ràpid per posar la nova adreça del Busot, amb domini .ca (del Canadà!).
El Busot és el meu confidencial de referència.
Els confidencials són aquestes pàgines anònimes que es dediquen a destapar els draps bruts, les picabaralles, le punyalades i el joc brut que hi han als partits de portes endins. Les relacions semi-mafioses dels seus dirigents, les discrepàncies entre discursos i fets... Tota la merda que els partits proven d'amagar i que no deixen que arribi als mitjans; o que tergiversen per a fer-ne un discurs del país de les meravelles. Aquests mitjans "oficials" que s'autoproclamen "seriosos", "independents" o "imparcials" i que són més que cap altre, la veu del seu amo...
Els confidencials són el revers de tot això. Poden mentir? sens dubte. Si els mitjans oficials prou que ho fan, perquè els confidencials no ho haurien de fer? Com sempre, cal jutjar per decidir si les notícies o rumors són versemblants. Si més no, els confidencials apel·len al sentit crític dels seus lectors. Els mitjans oficials, els grans media, en canvi, actúen com maquinàries d'adoctrinament i de massives rentadores de cervell. Aquesta és la missió que els han encomanat els partits.
Bé, aquests confidencials també acostumen a estar dins una òrbita política i està clar que Busot és sobiranista i pro ERC. De totes formes, com he dit abans, el que cal és tenir criteri i jutjar el grau de versemblança de les notícies, fets i rumors que comenten els confidencials.
Doncs això, canvi d'adreça al Busot. Al Canadà, per evitar que l'espionatge de CiU i PSC trobi els talps! que segur que aquests tenen vigilat el domini .cat
Un últim comentari: ara el Mas diu que promet davant notari que no pactarà mai amb el PP.
A la política catalana la forma fàcil de fer vots ara és fotre's amb els Piqué boys. El PSC ho va fer a la campanya de l'estatutet ("Sí, guanya catalunya. No, guanya el PP.") , I ara el Mas jura que no pactarà amb els empestats. Cert que les notícies sobre les presions per part del PP a certs testimonis del cas 11/m per intentar donar una mica de cos a la fantàstica teoria de la conspiració a tres bandes entre ETA, Al-Qaeda i el PSOE no ajuda gaire a fer-los més presentables, però resulta trist que el gran argument de campanya sigui matxacar al PP, per porcs que siguin.
En aquest sentit, la política catalana va degenerant cap a la imbecil·litat manifesta.
En fi. Els pobles tenen els governs que es mereixen.
Fa por pensar que ens mereixem això.

Publica un comentari a l'entrada