dilluns, 30 d’octubre de 2006

El teu conte (represa)

El teu conte. Te l'explico un cop més. Però ara se que t'explicava el meu conte. Ho vaig entendre. El teu conte es el que tu has viscut. No el que he viscut jo. Encara que tu i jo ara no podríem estar separats, va haver-hi un temps que sí que ho vam estar. Jo t'explicava el teu conte, però en part, era el meu.
Ara t'explico el teu. El que se del teu. Te l'explico com me l'han explicat a mi. T'explico un conte dolç, com tu. Un conte bonic, com tu. Un conte que acaba bé, perquè encara no ha acabat. Perquè és la nostra vida, i avui tots tres som feliços.
T'explicaré el meu conte si algun dia m'ho demanes o et cal. Ara, t'explico el teu. Tan petit com ets i ja m'eduques. Ja ets tan important i imprescindible, tan incomprensible la vida sense tu, que, per un moment, vaig confondre el meu conte amb el teu conte.
Publica un comentari a l'entrada