dilluns, 18 de gener de 2010

Nota publica de GEAB N°41

Com cada mes, la traducció de la nota pública del GEAB. Aquest cop ens parla de l'or i de com pot tornar aquest antic valor a conseqüència de la caiguda del dòlar com a divisa internacional de referència.

Pot ser interessant, per il·lustrar una mica tot plegat el repassar aquest article de la viquipèdia: el patró or.

Tanmateix, jo no puc deixar de pensar que el valor de l'or no és intrínsec, sinó fruit d'un acord. Per mi, això sempre ha estat molt sospitós.



El GEAB N°41 està disponible! Dècada 2010-2020: cap a una victòria per KO de l'or contra el dòlar EUA

La Reserva Federal d'EUA ja no es troba en condicions de continuar el seu combat multidècada contra la «bàrbara relíquia» (1) per assegurar la supremacia de la divisa nord-americana al si del sistema monetari internacional. Per al LEAP/E2020, la dècada que comença serà distingida particularment pel fora de combat absolut del dòlar (i per la devaluació de la majoria de les grans divises internacionals) contra l'or.

Com hem assenyalat amb freqüència en diferents nombres de GEAB, l'or és a l'hora un mitjà d'inversió de mitjà/llarg termini destinat a protegir el seu capital davant els riscs de la pèrdua de valor de divises-papers i actius financers, i un mitjà eventual de pagament en cas de crisi monetària molt greu. En ambdós casos, la decisió de col·locar part dels seus actius en or es correspon a una anticipació dels esdeveniments i dels riscs dels pròxims anys (i no setmanes o mesos pròxims). En aquest GEAB Núm. 41, edició especial del començament d'una nova dècada, per tant, al LEAP/E2020 li sembla oportú presentar la seva anticipació sobre l'or per a la dècada 2010-2020, completant els elements ja facilitats pel nostre equip en el GEAB N° 34 d'abril de 2009. Aquesta visió decennal és tan justificada que considerem que la nostra anàlisi constitueix un ajut a la decisió per als inversors individuals així com per als responsables de bancs centrals i d'institucions d'administració a mitjà i llarg termini grans quantitats d'actius (com, per exemple, els fons de pensió, els fons sobirans i les assegurances). En efecte, per primera vegada després aproximadament 40 anys (des del final de la convertibilitat dòlar-or el 1971), els interessos dels bancs centrals mundials i dels inversors individuals convergeixen de nou en la matèria: en haver deixat de ser, totalment, garantia de valor el dòlar com a divisa internacional i mentre aquest últim no tingui un successor global reconegut, l'or queda com l'únic actiu que pot mantenir en forma duradora aquest valor.

Ja havíem examinat la paradoxal situació del mercat de l'or al GEAB N° 34, mostrant que encara que el mercat del metall groc semblava estar ben organitzat per la FED i els grans bancs centrals per impedir la seva apreciació significativa, tanmateix, a causa de la crisi sistèmica global, el col·lapse estructural de la influència dels Estats Units (i conseqüentment de la FED) i la desagregació connexa del sistema monetari internacional heretat de 1971, l'or era una col·locació segura en temps de gran incertesa. A tall de recordatori: des de la data de publicació de GEAB N° 34, l'or va guanyar més del 30% en dòlars i el +23% en Euros. I ha guanyat més del 100% en dòlars i més del 85% en Euros des de les primeres recomanacions de diversificació de les col·locacions a favor de l'or físic (fins un terç dels actius) donades pel LEAP/ E2020 durant l'any 2006.


Dècada 2000-2009: guanys de l'or amb relació a 17 divises (en el %)

Dècada 2000-2009: guanys de l'or amb relació a 17 divises (en el %)


Però encara que l'or ha vist pujar considerablement la seva cotització des d'aquesta data, no es deu a una tendència del mercat cap a una major transparència i menor manipulació per la FED i els seus principals col·legues. Els tres principals artefactes utilitzats per intentar impedir la tornada de l'or al sistema monetari internacional continuen emprant-se, a saber:

. el desenvolupament d'un mercat de « or-paper » que dilueix el mercat de l'or-físic en un oceà de contractes ficticis per quant aquests estan garantits per un or que realment no existeix (o, el que és el mateix, que és utilitzat moltes vegades per a diferents contractes);

. la manipulació del nivell de les reserves efectives d'or físic, particularment les dels Estats Units la qual no ha estat objecte de cap auditoria independent des de fa dècades;

. la política de comunicació sistemàtica via els grans mitjans de comunicació econòmics i financers que pretenen estigmatitzar la inversió en or com un reflex arcaic, reservada per a ancians que juren només per l'or com compten les seves guerres oblidades, i per als obsessius que es tornen bojos pel metall preciós.

Com tot el món va poder comprovar de la cotització dels últims quaranta anys, i encara fins i tot fa poc temps, aquesta estratègia va funcionar notablement bé portant fins i tot a molts països, amb el Regne Unit al capdavant (2), a desempallegar-se de les seves reserves de metall groc a baix preu. Aquesta anècdota il·lustra de forma patent la necessitat dels dirigents, ja sigui de tenir una bona capacitat personal d'anticipació dels esdeveniments, com de tenir accés a aquest tipus d'anticipació. En aquest cas, la factura de la no anticipació hauria assolit a almenys deu miliards de dòlars.

Però si l'organització del mercat, que permet des de fa quaranta anys mantenir a ratlla l'or del sistema monetari internacional, continua sent operacional, que és el que ha pogut canviar perquè, malgrat això, es possibiliti aquesta forta alça del metall groc? És la caiguda d'un factor essencial de l'ordre mundial, pel creixent impacte de la crisi sistèmica i l'entrada a la fase de desarticulació geopolítica mundial. La FED no té més mitjans per lluitar contra aquest vell enemic de l'hegemonia del dòlar que representa l'or. Aquesta pèrdua de mitjans és sens dubte un fenomen complex, que engloba diverses facetes que s'analitzen en detall en aquesta número del GEAB.


Evolució de la cotització de les principals divises mundials respecte a l'or (1900 -2009) - (Euro = Marc Alemany abans de 1999, la línia trencada correspon a la hiperinflació alemanya de 1922 i a la dislocació de la Segona Guerra Mundial)

Evolució de la cotització de les principals divises mundials respecte a l'or (1900 -2009) - (Euro = Marc Alemany abans de 1999, la línia trencada correspon a la hiperinflació alemanya de 1922 i a la dislocació de la Segona Guerra Mundial)



Com es va indicar anteriorment, l'edició d'aquest primer GEAB de l'any, en el qual tradicionalment publiquem les nostres anticipacions per als pròxims dotze mesos, coincideix excepcionalment amb l'inici d'una dècada que a més tots els observadors atents senten que estarà signada per una convulsió de l'ordre mundial. També de manera excepcional, Franck Biancheri, coordinador del GEAB, qui està preparant un llibre sobre el món post la crisi (la seva publicació és prevista, a França, per a la primavera boreal 2010) ha acceptat posar a disposició dels lectors del GEAB el contingut d'un dels seus dos escenaris d'anticipació per a la dècada 2010-2020 (3). El nostre equip aprofita aquesta ocasió per oferir als nostres abonats una immersió geopolítica racional sobre el que ens pot oferir la dècada que comença. Dels dos pronòstics elaborats, titulats respectivament « La dolorosa alba del món posterior » (4) i « El tràgic crepuscle del món anterior » (5), el nostre equip ha elegit presentar el segon que és sense cap dubte el més inquietant però, ens sembla, que reflecteix més lúcidament les tendències.

--------
Notes:

(1) El or va ser definit per John Maynard Keynes (1883-1946) com la «bàrbara relíquia».

(2) En 2004, Gordon Brown, llavors Ministre de Finances, havia estat l'arquitecte d'aquest esplèndid error econòmic-financer que ha costat fins a la data més de 10 miliards de dòlars de lucre cessant al Tresor britànic. La lectura d'aquest article del Times, de data 28/12/2009, proporciona un rar exemple de comparació avantatjosa de França en relació amb el Regne Unit per la seva voluntat en l'època de no seguir el « estil econòmic i financer » dictat per Washington. Dit això els contribuents britànics poden consolar-se dient que si hi hagués hagut deu miliards més a les seves caixes, el seu Govern n'hi hauria també donats als bancs durant els últims mesos. I per aixecar la seva moral que sàpiguen que el Times omet recordar que Nicolás Sarkozy, llavors Ministre francès d'Hisenda, havia orquestrat una venda menys important, però igualment ideològica de l'or nacional (font: Boursorama, 30/12/2009). No comment!

(3) Recordem que aquest tipus d'escenari, presentat aquí com una crònica anual de la dècada venidora, no té la pretensió de descriure el detall dels futurs esdeveniment. Essencialment pretén permetre fer més comprensible, més vives, les tendències identificades en el marc del treball d'anticipació. Aquestes cròniques del futur constitueixen doncs, en certa manera, una versió imaginària de les anàlisis fonamentals desenvolupades des d'un altre punt de vista.

(4) «La dolorosa alba»: perquè donar a llum un nou ordre del món no pot fer-se sense dolor, com un part, encara que posteriorment les seves conseqüències es revelin positives.

(5) «El tràgic crepuscle»: perquè si aquesta via és la que s'imposa, tindrà totes les característiques d'una tragèdia, és a dir, un final desgraciat amb la percepció conscient, de tots els protagonistes de la història que acabarà molt malament.

Dissabte, 16 de gener de 2010
Publica un comentari a l'entrada