dimecres, 6 de gener de 2010

Die Welle. L'Onada.

Avui, aprofitant la mega-trobada familiar del dinar de Reis, m'han fet una recomanació cinematogràfica: "Die Welle" (L'Onada) Una pel·lícula que es basa en l'"experiment" de "la tercera onada" que el professor Ron Jones de l'institut Cubberley High School de Palo Alto, Califòrnia, va fer amb adolescents l'any 1967.

L'"experiment" en qüestió tractava de recrear una societat feixista. En cinc dies la "societat feixista" de l'experiment havia crescut de forma sorprenent i començava a sortir de l'aula. Veient que s'estava perdent el control, l'"experiment" es va cancel·lar.

L'"experiment" es va realitzar per respondre a la pregunta d'un alumne: "Perquè el poble alemany no va provar d'aturar l'extermini dels jueus?" La resposta va ser la realització de l'"experiment".

L'"experiment de la tercera onada" es pot relacionar amb l'"experiment de la presó d'Stanford" de l'any 1971. En aquest cas, un grup de 24 persones es va dividir a l'atzar entre "guardians" i "presoners" i se'ls va posar a tots en una "presó". Els guardians duien porres, uniformes, ulleres de sol reflectants, i podien sortir de la "presó" en les seves hores lliures. Els presoners, per la seva banda, anaven vestits de forma incòmoda i impersonal, duien una petita cadena als peus i no podien sortit. Els guardians havien de dirigir la presó.

La versemblança de la situació es va reforçar "imputant" als presoners d'un robatori fictici, fent-los detenir per policia real,que els va llegir els drets, els va prendre empremtes, els va "fitxar", i els va conduir a la "presó".

Un cop allà, en pocs dies es van desenvolupar conductes sàdiques per part dels "guardians" envers els "presoners"... que les van acceptar!

L'experiment també va descontrolar-se: diversos "presoners" van desenvolupar dolences de caire psico-somàtic, traumes i conductes desordenades. Com a conseqüència, als sis dies de començar, es va cancel·lar.

Un altre experiment famós d'aquest estil és l'"Experiment de Milgram" (1963) sobre l'obediència. Es tractava de fer que un grup de voluntaris apliquessin descàrregues elèctriques progressivament mś fortes a un altre voluntari. O això es pensaven. En realitat no hi havien aquestes descàrregues, i el voluntari que les rebia era interpretat per un actor que feia veure que patia un dolor cada cop més intens segons la intensitat de les "descàrregues" rebudes. Els voluntaris obeïen a un director d'experiment autoritari que els ordenava aplicar descàrregues cada cop més fortes.

El resultat de l'experiment era que el 65% dels voluntaris arribaven a aplicar la màxima descàrrega de 450V malgrat les evidents mostres de "dolor" i "patiment" de l'actor. Molts voluntaris posaven objeccions i es trobaven incòmodes amb allò que feien, però acabaven obeint a l'autoritari "director" en molts casos.

No es tractava de sàdics. Es tractava de gent que tenia el principi d'autoritat tan interioritzat que aquest es situava per sobre de la compassió, o de l'empatia. El principi de respecte a l'autoritat i d'obediència passa molts cops per sobre de consideracions ètiques i morals.

Cal suposar que quan els principis ètics no estan sòlidament assentats i no són els autèntics principis rectors de la persona, aquesta és encara més vulnerable a la força d'aquests de submissió a l'autoritat.

No està mal com explicació de moltes de les coses que passen, o que no passen, avui.

Són experiments de laboratori només. Però un pensa que aquest experiment es repeteix constantment sobre molta gent. I llavors un s'adona que la gran batalla d'aquest segle no serà per la llibertat, o contra el canvi climàtic, o per un sistema més just. No. Aquestes són batalles que caldrà lliurar, però que estan perdudes d'antuvi si no es lliura i es venç la mare de totes les batalles: la dels principis ètics.

Un altre món és possible.
Publica un comentari a l'entrada