dijous, 10 de setembre de 2009

Ordinadors a les escoles. Llums, ombres i una proposta

Recentment s'ha publicat una notícia molt interessant (Mireu aquí, i aquí): "El pla d'educació que la Generalitat ha posat en marxa preveu que fins a 33.000 alumnes de 325 centres educatius catalans disposin, a partir de gener del 2010, d'un ordinador portàtil per fer classe."

Primera impressió: sembla una excel·lent notícia. Ja era hora que es fes una aposta decidida per introduir la informàtica a les escoles.

En examinar els detalls de la notícia, però, em sorgeixen alguns dubtes i, crec veure, oportunitats. Analitzem-ho amb una mica de detall.

La notícia diu que les màquines triades són netbooks. Em sembla una tria lògica, és el més semblant, però millor, a la vella idea del LTPC. Aquestes petites màquines tenen un pes reduït i teclats petits que s'adapten bé a les mans menudes dels infants. ¿Qui no ha pensat en veure un netbook que "sembla una joguina"? tanmateix, es tracta de màquines plenament operatives.

En les versions amb discos durs tipus flash, sense parts mecàniques, són extraordinàriament robustes i més resistents a les trompades que inevitablement els clavaran els nens que les mateixes versions amb discos mecànics.

Les pantalles potser són un pel petites, però els nens no es passaran les sis hores de classe mirant les pantalles (en tot cas, molts adults en passen més de vuit i tampoc passa res. Només cal adquirir uns mínims hàbits de prevenció i seguretat).

La noticia diu que la màquina triada és el Toshiba NB200. Ep! no es tracta d'un netbook, si nó d'un mini notebook (un portatil petit). El seu pes i tamany és una mica superior al de un netbook, el seu disc dur és mecànic de 160GB i, decepció, porta un WindowsXP. Ara mateix, a la web de Toshiba, el preu és de 400$.

Al canvi, 1€ = 1.45$ aproximadament, surten uns 275€. Umm... No em quadra. M'estan dient que una màquina que costa 275€, a preu de venta al públic, de la que es farà una comanda de prop de 35.000 unitats enguany, i una quantitat similar l'any que ve i ves a saber si l'altre no l'han pogut treure-la per, posem, 200€ la unitat? quins comerciants són vostès? O potser sí que se l'han tret i aquí hi ha algú que s'està embutxacant una pasta gansa?

Segona:¿ com pot ser que el sistema operatiu sigui Windows XP? ¿Ja ho saben que cada llicència de Windows XP costa molts calerons? Ja saben que existeix Linux? Linux és perfectament operatiu i permet aprendre tot el que calgui d'informàtica. Només cal que s'acostin a la UPC i demanin a professors i estudiants què en pensen del Linux . A més, a què ve pagar llicències per disposar d'un sistema operatiu quan la mateixa Generalitat, el mateix departament d'ensenyament, ha dedicat recursos a crear una distribució de Linux per atenir-lo com a sistema operatiu per a les escoles? que el conseller Maragall no ha sentit parlar de la Linkat?

De la web de linkat: "La Linkat és la distribució educativa de GNU/Linux que ha iniciat i ofereix el Departament d'Educació a la comunitat educativa. Es tracta d'un projecte de programari lliure que permet als centres educatius, però també a tota la societat, tenir accés de forma legal, gratuïta i amb suport tècnic professional, a un conjunt molt ampli d'aplicacions: educatives, d'ofimàtica, d'Internet, multimèdia..."

Per si no n'hi hagués prou, la Generalitat i altres institucions també estan darrera d'una altre distribució de Linux en català: la Càtix.

Aquestes distribucions fetes a casa són perfectament útils i gratuites. Són software lliure. Perquè pagar llicències de Windows XP que encareixen el preu total de l'ordinador?

¿Qui ha pres la decisió de triar un ordinador amb Windows XP que costa 275€ a preu de web? ¿perquè s'està dient a la gent que la Generalitat paga la meitat de l'ordinador i les famílies l'altre meitat: 150€? 150€ no és la meitat de 275€, si no de 300€.

Per cert, si l'ordinador passa a ser propietat de la família, com s'atreveixen a dir que els posaran un control per veure per on ha navegat el nen? Si l'ordinador és de la família, són els pares els qui decideixen què hi ha a l'ordinador, i quin sistema operatiu. Ni la Generalitat, ni l'escola ni ningú poden posar cap control a un ordinador ni decidir quin software ha d'haver en una màquina que serà propietat privada. Que potser ens volen colar un gran germà (però el de veritat, el d'Orwell, no el de la Milà) a les cases mitjançant els ordinadors dels nens? què s'han cregut?

O potser és que els comercials de Microsoft han sapigut sucar molt bé a algú per assegurar que les màquines venudes no podran canviar de sistema operatiu? O és que qui ha pactat això no entén un borrall de què va la cosa? o és que potser ja els va bé poder espiar a la gent?

Això fot pudor, i molta. Tal com ho veig jo, només hi han dues explicacions possibles: o bé qui ha fet les comandes és un negociador maldestre i incapaç, i llavors el millor és que el despatxin; o, pel contrari, algú s'està passant de llest i vol embutxacar-se els calers dels contribuents, i llavors és corrupció i haurien de tancar-lo.

Hi ha una altre opció, s'està privatitzant de forma encoberta l'educació, entregant els continguts docents i les plataformes educatives a grans grups editorials i a Microsoft. Llavors no estariem parlant de res de nou. Al contrari. Serien decisions preses en la línia habitual dels governs, actuant al servei de les grans empreses, fent pagar a la gent per a major glòria dels seus comptes de resultats. L'educació com a negoci. Anem bé.

Coi, és que un netbook més lleuger, amb un preu de venta al públic més petit i que ja va amb Linux es pot treure per 229€! Mireu aquí. Fins i tot fan ofertes per a 100 unitats!

¿No hauria estat millor avisar amb temps, definir el tipus de màquina i un rang de preus, i permetre a les cooperatives de pares i mares d'alumnes haver buscat la màquina que hagués permès complir els requeriments al millor preu? la Generalitat hauria pogut ajudar a les AMPA a comprar aquestes màquines, per exemple. Però la cosa no ha anat així,en algun despatx de la conselleria d'educació algú ho ha decidit tot seguint algun criteri misteriós. Potser pactat amb els directors de vendes d'un grapat de grans corporacions.

Peró amb això no s'acaba el tema. Està clar que cal aconseguir que cada nen tingui el seu ordinador i que el faci servir, i que els materials didàctics han d'estar informatitzats i que els escoles han de disposar de les infraestructures material i docents per a utilitzar aquestes noves eines. Ho estan? Qui està informatitzant el material didàctic? qui ha preparat als professors per a aquesta nova forma de fer les classes? les escoles disposen de la infraestructura de connectivitat per a la xarxa d'ordinadors que serà cada classe? i amples de banda suficients? i tècnics informàtics per al manteniment d'aquestes xarxes?

Les AMPA estan mosques. Mireu aquesta pàgina de la FAPAC (Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya).

Un pla així no es pot improvisar, així que m'inclino a pensar que les grans editorials estan preparant els materials didàctics des de fa temps... És així, no? Si no és així, més els val córrer, perquè no s'improvisa un campus virtual en una setmana.

Independentment del dubte que tinc sobre la creació de continguts de forma industrial, el que està clar és que els professors voldran crear també els seus propis continguts, els seus propis cursos online, per entendre'ns. Qui els ha ensenyat com poden fer-ho?

Bé, aquí és on comencen a aparèixer les oportunitats: crec que s'està obrint un nínxol de mercat que una cooperativa d'informàtics (qui s'apunta?) podria aprofitar:

En concret què es podria oferir orientat al món de l'escola?

  • Creació, administració i gestió de continguts formatius i educacionals (hi ha software de gestió de continguts OpenSource generals i especialitzats en cursos online)

  • Creació de cursos online i píndoles formatives.

  • Creació i dinamització de comunitats virtuals.


  • Cursos de formació

  • Usuari d'Internet. (bàsic i avançat)

  • Usuari d'OpenOffice (Processador de text, Full de càlcul, Base de dades, Presentacions)

  • Usuari de Linux (instal·lació del sistema, instal·lació d'aplicacions, personalització)

  • Usuari de gestors de continguts per a la creació de llocs web i cursos online.

Està clar que una empresa, cooperativa, o el que sigui, que presti aquests serveis hauria de tenir, a més, una oferta més amplia. En tot cas, el que vull remarcar és que, al meu parer, aquest nínxol apareix ara. Crec que hi ha finestra per aprofitar l'oportunitat, si es que es disposa dels mitjans per a fer-ho és clar.

Per deformació professional estic obviant tota la part de maquinari. Però per mi és evident que també s'obre una expectativa de negoci per a ells. En tot cas, penso en termes de software. Algú s'anima a una xerrada cara a cara sobre el tema?
Publica un comentari a l'entrada