Pàgines

dimecres, 16 de setembre del 2009

Comunicat públic GEAB N°37

Després de l'habitual parada dels dos mesos d'estiu sense comunicats públics,el LEAP/GEAB reprén les seves comunicacions.

En aquest número, el LEAP esmenta específicament l'estat espanyol en un parell d'ocasions... de forma més aviat preocupant. La situació que descriu s'ajusta prou bé amb les previsions que ha presentat l'OCDE (en particular per al cas de l'estat espanyol) o, en una altre escala, l'associació de caixes d'estalvi.


Com sempre: aquesta no és una traducció oficial.
Traducció realitzada amb http://traductor.gencat.cat i una repassada manual posterior.



GEAB N°37 està disponible! Crisi sistèmica global: A la recerca de la represa impossible


- Comunicat públic GEAB N°37 (15 setembre de 2009) -

Abans de l'estiu, l'equip de LEAP/E2020 havia anunciat que no hi hauria recuperació mundial a la tornada de vacances del 2009; i que no en preveia cap de recuperació d'aquí a l'estiu 2010. En aquest mes de setembre de 2009, contràriament al discurs que domina avui als mitjans de comunicació i als mitjans financers i polítics, mantenim la nostra anticipació.

L'alentiment actual de la velocitat d'esfondrament de l'economia mundial, que «crea» els «brots verds» (1), no ha estat possible més que per l'immens esforç de suport financer públic mundial dels últims dotze mesos (2). Però el «temps guanyat» gràcies als diners dels contribuents del món sencer hauria hagut de ser consagrat a fer tocar de peus a terra al sistema monetari internacional ja que és al cor de la crisi sistèmica actual (3). Tanmateix, fora de consideracions cosmètiques (4) i dels immensos regals fets als bancs americans i europeus, no s’ha emprès res de seriós per al futur, el “salvi's qui pugui” s’ imposa d'ara endavant (5).

I en aquesta fi d'estiu 2009, amb les tres ones malvades de l'estiu, fuets colpidors de l'economia mundial (atur (6), fallides (7) i xocs monetaris (8)), el temps de reparació del sistema, o més exactament de la seva transició en dolçor cap a un nou sistema global, ha passat (9). Els primers efectes del gran desacoblament (10) es veuen en els fets : la resta del món s'allunya ràpidament de la zona Dòlar.




Estadístiques incoherents reflecteixen una economia mundial caòtica

Ens dirigim doncs tot recte cap a la fase de dislocació geopolítica predita per a començament del quart trimestre 2009 (11). Aquest GEAB N°37 analitza les tendències en curs (inflació o deflació, mercats immobiliaris, bancs, geopolítica...) al si del caos actual creat per l'allau de fons públics no dominats i la persistència d'un sistema financer incontrolat, sobre un fons d'incoherències estadístiques creixents. Paradoxalment, aquesta dislocació esdevindrà, segons els nostres investigadors, l'única via transitable per a una recuperació econòmica, però que es farà segons una arquitectura global i modalitats d'interacció entre les esferes econòmiques, socials i financeres profundament diferents de les que hem conegut en el transcurs dels últims decennis. El nostre equip estima que d'aquí a l'estiu de 2010 apareixeran clarament les primeres característiques del «món segons la crisi». Ens preocuparem, d'altra banda, a identificar-les en els mesos a venir.

Però mentrestant, com en els precedents GEAB, ningú no pot construir imatges coherents de la realitat econòmica mundial actual amb l'ajuda de les estadístiques macroeconòmiques cada vegada més contradictòries o simplement aberrants (12). A força de manipular les dades i els instruments de mesures (13) i de limitar-se al Dòlar EUA com a indicador principal mentre que les seves variacions són cada vegada més caòtiques (14), ni els governs, ni les institucions internacionals, ni els bancs (15) ja no saben en quina direcció evoluciona el sistema mundial. La lectura dels mitjans de comunicació reflecteix d'prou bé aquest caos, que submergeix els seus lectors i oients en abismes de perplexitat : en el transcurs dels dies, àdhuc, en la mateixa jornada, se succeeixen les informacions contradictòries sobre les finances, l'economia o la moneda. Governants, caps d'empresa, assalariats... economistes o analistes... es veuen limitats a fer apostes per avaluar els pròxims mesos.



Evolució global de la producció, del comerç i dels preus al consum (2000 - 2009) Font : BRI, 2009


Per a LEAP/E2020, el gràfic anterior il·lustra una realitat ineludible : la deriva del sistema econòmic, financer i monetari global s'accelera, la seva feblesa ateny nivells inigualats en la història moderna, que el posen des d'ara en la tessitura de ruptura al primer xoc important: financer, geopolític o d’altre naturalesa (16). El capbussó vertiginós dels Estats en dèficits públics incontrolables (17) (ja que els governs senten que sense els seus plans de suport públic, les economies mundials seguirien la seva caiguda brutal) crea una situació literalment explosiva, amb l'element clau afegit d'una formidable alça de la càrrega fiscal des del Japó a Europa passant pels Estats Units. Si hi ha una recuperació en perspectiva, és la de les alces d'impostos. D'altra banda, els electors japonesos, enfrontats a una taxa d'atur històrica i a una economia sempre en caiguda lliure, han decidit fer fora els polítics que han dirigit el seu país des de feia decennis : no són més que els primers a començar el gran daltabaix polític de la propera fase de la crisi (18).

L'administració Obama ha descobert amb sorpresa durant aquest estiu la profunditat de la còlera popular que s'ha concentrat en el seu programa de reforma del sistema de salut (tanmateix ben necessari) .





Evolució del cost de noliejament per als vaixells contenidors (en dòlars EUA/dia) - Comparació entre els primers semestres 2008 i 2009 - Font : Spiegel / ISL Port Monitor



Per representar la crisi avui, el nostre equip ha intentat trobar una imatge senzilla. Heus aquí l'analogia que s’ha imposat entre els nostres investigadors: una pilota de goma botant caient per una. Sembla pujar a cada esglaó per l’efecte del rebot (donant un moment la impressió que la seva caiguda s'ha parat), però és per caure encara molt més avall, per efectuar una nova «recuperació» en la seva caiguda, i així siccessivament.



Actors econòmics i dirigents polítics «desorientats»

Està clar que tot això no crea un medi ambient propici a la inversió de les empreses. Les capacitats de producció són infrautilitzades arreu en proporcions històriques. Els estocs no es renoven més que amb compta-gotes (el que elimina tota esperança de recuperació si ha de ser com a conseqüència de la seva reconstitució). Els consumidors han tornat a ser actors econòmics racionals : no hi han diners, per tant, no es compra. Els seus salaris disminueixen o simplement desapareixen, els bancs no presten ja que saben que ells mateixos són insolvents (malgrat la pols «daurada» llançada als ulls de l'opinió pública aquests últims mesos) (19). I l'estat tot sol no pot substituir el frenesí de consum del passat. Als Estats Units, una tornada a la situació anterior a la crisi demanaria aproximadament 2.500.000 milions de liquiditat en l'economia cada any. L'estímul de Barack Obama, amb els seus menys de 400.000 milions anualment sobre dos anys és bastant lluny del compte si ha de pal·liar de manera simultània la defecció de les parelles i de les empreses. Desgraciadament, és tanmateix exactament la situació actual de l'economia dels EUA.




Evolució de les vendes al detall als Estats Units en el transcurs de les recessions recents - (Base 100 al començament de cada recessió, durada en mes) - Font : ràpida Financial Sense, 2009


Però en la situació, els Americans no estan sols. Àsia i Europa coneixen elles també una terrible pujada de l'atur que les manipulacions estadístiques (20) no poden amagar més enllà del període estival : aturats eradicats de les llistes d'indemnitzats, joves col·locats en cursets d'espera o aturats reclutats per a treballs públics de curta duració, acomiadaments retardats via mesures d'indemnització de la vaga parcial, fàbriques mantingudes artificialment en activitats per subvencions públiques... de Pequín a París, passant per Washington, Berlín, Londres o Tokyo, totes les mesures són bones per intentar amagar la realitat el màxim de temps possible... esperant la recuperació. Però, per desgràcia, la recuperació no vindrà a temps. És Blücher al seu lloc de Grouchy (21). Impedeixen la recuperació les conseqüències de les tres "ones assassines" de l'estiu 2009 que sorgeixen:

- l'evidència de l'atur massiu, i l'acabament de les indemnitzacions i prestacions, i les seves conseqüències desastroses sobre l'estabilitat política i social dels països

- l'explosió del nombre de fallides d'empreses, de col·lectivitats... i dels dèficits públics de tota naturalesa

- i, és clar, les conseqüències del conjunt sobre el Dòlar, els bons del Tresor EUA (i al Regne Unit com a dany col·lateral) (22).

La primera ona ha arribat plenament ja a la riba en aquesta fi de l'estiu 2009. La segona és en curs. I la tercera comença a ser ben visible.

Tot i que la zona Euro i Àsia, en general, estan més ben situats per fer front a l'impacte d'aquestes ones (com analitzàvem l'octubre de l'any passat en el GEAB N°28), no estan en condicions de rebotar. No obstant això, és sobre els Estats Units, el Dòlar i els Bons del Tresor EUA per una banda, i el Regne Unit i la Lliura per l'altre, que les conseqüències d'aquestes tres ones s'exercitaran brutalment. El somni estival s'acaba!

Per contra, per als que tenen encara els mitjans de viatjar, les vacances poden continuar ja que hotels, companyies aèries, clubs de vacances... liquiden els preus a nivells mai vistos. Un altre signe evident de «recuperació» !

---------
Notes:

(1) per exemple: parlar en percentatges forma part de la «euforització» de l'estiu 2009. Així, molts bancs dels quals el valor en borsa havia caigut prop de 0 han pogut clamar aquests últims mesos dels «rebots» de +200%, +300% o + 500%. N'hi ha prou per exemple amb consultar l'evolució dels cursos de Natixis, Citi o Royal Bank of Scotland, per comprendre la trampa : recuperar 500% quan l'acció és caigut a 1, allò li fa 5... el que li deixa sempre una pèrdua de 40 si l'ha comprat fa 2 anys (o si ha manllevat contra aquesta garantia).

(2) L'anunci per la França que l'estat perllonga fins a les finals de 2010 el seu suport als bancs n'és una perfecta il·lustració. Font : Reuters, 13/09/2009

(3) Veure el comunicat publicat per LEAP en el Financial Times en vigílies de la cimera del G20 de Londres de l'abril passat.

(4) «La caça de les primes comercials» és una acció moralment saludable, però no ha de fer oblidar que només es tracta dels «corsaris» dels bancs, que els utilitzen i dels llocs financers que els allotgen. Són els seus empresaris i els seus llogaters que els atorguen les seves «marques» (o hauriem de dir de prima?) i qui els autoritzen a escumar els oceans de les finances mundials. Limitar-se les primes en el muntant del seu salari obligaria els bancs a utilitzar-los en tant que capitans per a llargues travessies, en lloc de fer-los servir de filibusters.

(5) Font : Times, 02/09/2009

(6) Als Estats Units, el ritme real de creixement de l'atur es continua establint entre 600.000 i un milió de persones per mes si s'hi integren tots els que deixen de buscar una feina (font : CNBC/New York Times, 07/09/2009). I per tenir una ullada de l'ona socialment explosiva que colpeix l'economia EUA, a Californie, des de l'1 de Setembre, són 143.000 aturats suplementaris que han esgotat els seus drets (amb les seves famílies, fa prop d'un milió de persones angoixades... per al mes en curs) - font : MyBudget360, 02/09/2009. A Europa, a Àsia... arreu les taxes d'atur s'orienten cap a un avançament dels pics històrics moderns d'aquí a finals de 2009 (amb 5,7%, el Japó ja ha salvat el seu llindar històric el Juliol - font : Japan Times, 08/09/2009)... i allò malgrat manipulacions en tots els sentits per fer abaixar els avalues.

(7) A títol anecdòtic, hi ha hagut més fallides bancàries als Estats Units entre la sortida del GEAB N°36 (15 Juny de 2009) i la del GEAB N°37 (15 Setembre de 2009) que en tot l'any 2008, del qual 2 de les quatre més importants de l'any. Però evidentment, els mitjans de comunicació no poden titular sobre la grip A i sobre aquestes fallides al mateix temps. N'és igualment per a la taxa de fallida de les empreses americanes que ateny la fita històrica de 12,2% (font : Yahoo, 09/09/2009). A Espanya, el nombre de fallides per al primer semestre 2009 és l'equivalent a tres vegades el de tot l'any 2008 (font : Spanish News, 06/08/2009). A França, la patronal s'espera 70.000 fallides d'empreses d'aquí la fi de l'any (font : Capital, 02/09/2009).

(8) La debilitació accelerada del Dòlar EUA crea un nou estrès monetari mundial i la pròxima demanda, per l'administració Obama, d'un augment de 1.500.000 milions de dòlars del sostre d'endeutament federal autoritzat no arrisca de calmar la fugida fora de la divisa USOS. El sostre de 12.000.000 milions USD d'endeutament és, en efecte, a punt d'assolir-se. Fonts : Wall Street Journal, 12/09/09 ; Bloomberg, 08/09/2009 ; Wall Street Journal, 12/09/09

(9) havíem indicat que tal «finestra d'oportunitat» existia entre la primavera i l'estiu 2009. Aquesta finestra ja és tancada.

(10) Veure GEAB N°22, 02/2008

(11) Veure GEAB N°32, 02/2009.

(12) Com les baixades de l'atur americà i francès del començament de l'estiu o les taxes de creixement de la producció molesta. Fonts : New York Times, 10/08/2009 ; Expansión, 27/07/2009 ; Wall Street Journal, 25/05/2009

(13) és molt útil llegir l'article de Marion Selz titulat «Les estadístiques, un servei públic desviat» que tracta d'una obra col·lectiva recent realitzada en l'anonimat per estadistes francesos amb el títol «la gran falsificació : com el govern manipula les estadístiques» . Cap dubte que en aquest període de crisi global, les informacions mostrades s'apliquin a tots els governs del planeta. Font : La vida de les idees, 02/09/2009

(14) Quan el 15 de Febrer de 2008, en el GEAB N°22, havíem anunciat que un s'orientava cap a un «Dòlar carry-trade», eren molts els que trobaven impensable tal evolució. Tanmateix avui, és exactament el que passa sobre els mercats monetaris. Font : Le Monde, 12/09/2009

(15) Que s'han afanyat a obtenir durant abril de 2009 (font : Bloomberg, 02/04/2009) el dret de tornar al sistema de «just valor» (estimo que el meu actiu val 100) en lloc de mantenir la valoració dels seus actius al «preu del mercat» (sobre el mercat, el teu actiu val 10)... i per tant persisteixen a no guardar en els seus balanços actius dels quals ja no saben en absolut quant valen realment; sobretot perquè sospiten molt justament que aquests actius no valem més que un 10% o 20% del seu «just valor». Les campanyes i les ciutats dels Estats Units, del Regne Unit, d'Espanya, de Letònia, del Japó, de la Xina... són plenes de cases, de pisos i d'immobles que ningú no compra ja que els seus preus estan artificialment mantinguts alts pels bancs, molt per sobre els preus del mercat, per tal que els seus balanços no facin aparèixer que són, de fet, insolvents ja que els seus actius estan tots gairebé «podrits». Els banquers també intenten guanyar temps, esperant una tornada al món d'abans. Són grans nens nostàlgics de la seva edat d'or? O més aviat perillosos delinqüents que posen en perill la societat? El futur va en la direcció de la fase de dislocació geopolítica global.

(16) En el proper GEAB, el N°38, que apareixerà l'octubre, posarem al dia les nostres anticipacions per a països i grans regions del món, incloent, és clar, un balanç en relació amb les suspensions de pagaments dels Estats Units i del Regne Unit.

(17) Amb un rècord d'emissions d'obligacions a Europa (1100000 milions â?¬ per a la zona Euro el 2009, i més de 250000 milions â?¬ per al Regne Unit) , i un dèficit federal de 9000000 milions EUA sobre els deu anys a venir, no hi ha cap dubte sobre l'aspecte incontrolable de l'assumpte. Font : Yahoo/Reuters, 04/09/2009 ; CBS, 25/08/2009

(18) Als Estats Units, a Europa o a la Xina igualment. Fonts : Reuters, 08/09/2009 ; Financial Times, 06/09/2009 ; BBC, 26/07/2009 .

(19) Sobre els bancs, el nostre equip recomana calorosament la lectura del destacable article de Matt Taibbi, «Dins de la gran màquina de la bombolla americana» aparegut en Rollingstones el 02/07/2009. Detalla la història de Goldman Sachs i aporta una llum essencial sobre les pràctiques financeres i el paper central d'aquesta establiment financer en la crisi financera actual. A la manera de les difuntes companyies dels Indies, o de l'ordre templer, és probable que d'aquí cinc a deu anys màxim el poder polític americà, de cara a l'esfondrament socioeconòmic del país i sota la pressió popular, estarà obligat a desmantellar aquesta institució que parasita l'acció pública a tots els nivells.

(20) In Fine, aquests indicadors reposen tots sobre la mesura del valor del Dòlar EUA. Ara bé si es referís la variació del seu tipus de canvi sobre una pantalla semblant al d'una brúixola, es veuria l'agulla oscil·lar de mes en mes entre el Nord, el Sud, l'Est o l'Oest. No és sorprenent que el conjunt dels actors polítics, econòmics i financers mundials estiguin doncs «desorientats».

(21) Napoleó també es creia «dur com el ferro», en el moment de la batalla de Waterloo, que la sort li anava a somriure una vegada de més i que anava a rebre un reforç amic (Grouchy) en el moment decisiu del combat. Per desgràcia, la tropa tant esperada, de la qual se'n veia la pols avançant en ràpida progressió, van resultar ser els reforços de l'enemic (Blücher). Tothom coneix la resta de la història; i no pensem que els dirigents del G20 siguin estrategues tan experimentats com ho era Napoleó.

(22) En aquest àmbit la crisi de vegades provoca situacions d'un «humor britànic», tot demostrant que s'és lluny d'haver vist totes les seves conseqüències, ja que Londres es veurà en la situació d'haver de pagar fortes sumes per salvar de l'esfondrament tota la seva petita xarxa de paradisos fiscals. Les illes Caimans per exemple, ni tan sols poden pagar els seus funcionaris. Cap dubte que aquesta perspectiva encisarà els contribuents britànics! Altrament aquestes illes sempre podrien recòrrer a una idea senzilla: cobrar impostos. Font : Guardian, 13/09/2009


Dimarts 15 Setembre de 2009