diumenge, 19 d’octubre de 2008

pressupostos

Sembla que hi ha un consens sobre l'origen de la crisi: l'esclat de la bombolla immobiliària als EUA que ha infectat a tot el món. I que la bombolla immobiliària va estar provocada, a la seva vegada per l'esclat anterior de la bombolla de les .com. Segons l'explicació que s'està construint, en el seu moment no es va resoldre la crisi financera provocada per l'esclat de la bombolla tecnològica sinó que es va substituir la bombolla .com per la immobiliària sense haver purgat a l'economia real les pèrdues del fiasco tecnològic.

Un altre consens que s'està formant és el que diu que cal tornar a l'"economia real" i a l'"economia productiva" i fer que recuperi pes enfront de l'economia "financera" o "especulativa". No tinc gaire clar qui és qui en cada cas i quines proporcions de "real" a "fictícia" es consideren òptimes. Tanmateix, puc entendre que el diner que s'inverteixi en carreteres, o en la producció de coses que es poden tocar repercutiran més en el personal del carrer que no sofisticats productes financers derivats del preu d'un producte financer menys sofisticat.

El que és interessant de tot això és que, tercer consens, no es veu cap nova bombolla a l'horitzó proper de forma que sembla que aquesta crisi ens l'haurem de menjar sencera. Caldrà tornar a l'economia real.

Economia real que requerirà la injecció de diner públic, donat que els bancs no se'n refien a l'hora de deixar anar crèdits, sense comptar que podria ser que, realment, no tinguin diners per prestar.

En aquest sentit, els plans de rescat són una arma de doble tall: potser tapen part del forat financer, però aquest recursos no s'aboquen a l'economia real. És desvestir un sant per vestir-ne un altre.

Inversió pública vol dir pressupostos. Pressupostos estatals com els que s'han d'aprovar els propers dies. Catalunya necessita inversió pública. És economia real. Necessita un finançament que garanteixi inversió pública. Els pressuspostos de l'estat determinaran el pressupost de la Generalitat. Segons que en surti de Madrid, tant ens podem trobar que es disposi de recursos per anar suportant la crisi, com que la Generalitat es vegi abocada a la fallida i a la suspensió de pagaments.

El problema és que als Països Espoliats es paguen molts impostos que se'n van a Madrid i és a Madrid on es decideix quants diners tornen, com i quan. I en les condicions d'aquest retorn els diputats catalans balears i valencians hi tenen molt poc a dir.

Caldrà confiar que els 25 diputats del PSOE sortits de Catalunya (en diré del PSC, per abreviar) hauran influït tot el que es pot influïr i que aquests pressupostos són el millor que es pot treure de Madrid avui.

Només que aquests pressupostos no cumpleixen amb la llei que és l'estatutet i la quantitat que retorna a Catalunya és menor que la prevista en la dita llei. Per això els diputats d'Esquerra i CiU voten en contra dels pressupostos.

En fi, puc entendre l'"exercici de responsabilitat" d'aquest 25 diputats del PSC que han "influït" per a obtenir aquesta inversió en l'economia real catalana. Fins i tot els puc estar agraït, que caram. Millor això que no pas no rebre res. En definitiva, és una millora. Certament. Perdre per 4-1 quan abans es perdia per 5-0 és una millora.

Però, en fi, que potser no calia influir, que només calia demanar que es cumplís la llei. Per molt que el President Montilla digui que aquests pressupostos cumpleixen amb Catalunya, doncs no, miri, segons la llei, no cumpleixen. La previsió d'inversió segons l'estatutet és del 18,7% del PIB, la que ve pels pressupostos 15,2%. No es cumpleix la llei.

Però potser el més "responsable" és no cumplir la llei. Tampoc m'hi posaré fort doncs bé que jo vull la independència de Catalunya i això sí que va contra la llei... que dic! contra la Constitució! Tanmateix, a qualsevol cosa se li en diu avui responsabilitat democràtica. El ZP diu que el PSOE "apoyará" tots els pressupostos de comunitats autònomes i ajuntaments, independentment de qui mani... per responsabilitat!

Responsabilitat? sí, suposo que tenir un pressupost és millor que no tenir-lo. Cal la inversió pública en l'economia real, és cert, i per a fer-ho calen pressupostos. Però i si, com molt bé ha apuntat Duran Lleida avui, es tracta d'uns pressupostos dolents? I si són uns pressupostos antisocials, o especulatius, o directament, interessats i corruptes? també els donaran suport?
O sent una mica més subtils: i si són pressupostos de dretes?

Suposo que a aquestes alçades això de pensar que poden haver pressupostos de dretes o d'esquerres és de gran innocència: tots els pressupostos són de dretes. Avui el senyor ZP certifica que al PSOE, en moments de crisi, no té cap problema en aprovar pressupostos del PP, i és que, ben mirats, no són tan diferents, oi? Tot el paripé dels pressupostos de l'estat és una presa de pel. Uns voten i altres deixen de votar però, al final, tots són del mateix club. Quan cal ser "responsables" no hi ha cap dubte sobre en quina banda estan.

Els pressupostos influeixen en l'"economia real", que no és el mateix que la meva economia, o la teva o la del vei. No. És l'economia del sistema productiu. És quelcom diferent dels equilibris personals i familiars per arribar a fi de mes.

No som ciutadans. No fa tant erem consumidors. Ara serem tractats més que res com a "costos de producció". És el que té l'economia real.

El cos em demana un octubre roig.
Publica un comentari a l'entrada