dimecres, 8 d’octubre de 2008

07/10. Mani contra les 65 hores

Ahir, 7 d'octubre, va ser una jornada que havia de ser de lluita i reivindicació obrera i sindical.

Per una banda, estava la "Jornada Mundial pel Treball Digne", convocada per la CSI (Confederació Sindical Internacional) a la qual pertanyen i a la que han prestat suport CCOO, UGT, USOC , a més de la participació de diversos partits. Els actes associats a aquesta jornada han estat diversos, però, n'hi havien dos de principals: aturades de 15 minuts en algunes empreses i la manifestació a les 18:30h a Via Laietana amb Urquinaona.

La reivindicació dels sindicats majoritaris es pot trobar en el seu manifest conjunt que, en resum, són els quatre punts següents:

"La modificació radical o la derogació de la directiva del temps de treball.
Als nostres governs i empresaris, polítiques que combatin la sinistralitat i la precarietat laborals.
La universalització de les normes fonamentals del treball adoptades per l'OIT que recullen, entre altres, l'eradicació del treball infantil i del treball forçós i l'eliminació de tot tipus de discriminació i el reconeixement efectiu de la llibertat sindical, el dret de vaga i a la negociació col·lectiva.
El compliment dels Objectius del Mil·lenni de Nacions Unides, els quals preveuen, fonamentalment, l'eradicació de la pobresa extrema i la fam, l'extensió de l'educació primària, la igualtat entre gèneres i la reducció de la mortalitat infantil."

Comentari al marge. Per sort, al comunicat es parla de "treball digne" i no de "treball decent" com vaig sentir i llegir ahir molts cops. Cada vegada que sentia parlar de la jornada pel "treball decent" em sonava a campanya d'associació ultraconservadora per fer que les putes canviïn de feina. Fi del comentari.

Interessants i nobles objectius. Tanmateix, una mica eteris, no? No, no tant. El primer d'ells fa referència a la "derogació de la directiva del temps de treball". Aquest és un punt que ens afecta de ple. La reivindicació, però, quedava diluïda i amagada.

Per sort, però, ahir, coincidint amb aquesta jornada mundial pel treball digne, també s'encetava la campanya contra la directiva del treball de la UE, la de les 65 hores, i estava convocada una manifestació com a tret d'inici de la campanya.

Aquesta manifestació la convocava la Xarxa Contra els Tancaments i la Precarietat . Un consell per a la Xarxa: Milloreu la web. L'actual fa pena. Un bloc és una opció fàcil i ben bona.

Entre els participants, els "altres" sindicats: CGT, CNT, CSC, CO.BAS, IAC... partits i grups de l'esquerra alternativa...També trobem en la llista d'adhesions a la campanya a seccions sindicals de CCOO, UGT i USOC.

El lema de la manifestació va ser: "No a les 65 hores de la UE, sí a les 35, que la crisi la paguin els rics".

Segons kaosenlared vam ser uns 3000 manifestants els que vam marxar des de la seu de la UE a Barcelona, a la cantonada entre Provença i Passeig de Gràcia fins a la plaça Catalunya, al davant de Telefònica.

Un cop allà es van fer diversos parlaments i la manifestació es va dissoldre.

Avui, els mitjans oficials no han dedicat gaire temps a parlar de la jornada aquesta pel treball digne. Està clar que la notícia avui és la crisi financera i no es pot perdre temps amb les reivindicacions dels treballadors. Els mitjans no han informat de les movilitzacions d'ahir. Amb prou feines de la manifestació dels sindicats del sistema. En cap cas res de la dels sindicats, diguem-ne, anti-sistema.

De fet, segons els mitjans de comunicació "oficials" ahir només va haver una manifestació, la dels sindicats majoritaris (sorprenent excepció de "La Vanguardia" amb aquest vídeo. Potser es van confondre?). L'altre no va existir. Escriure la història segons convé és la tècnica del gran germà orwellià a 1984. De fet, res de nou.

Sí que hi va haver una manifestació combativa. Jo vaig ser-hi. Sí, per molt que provin d'amagar-ho sí que va ser una jornada de lluita i reivindicació.

El manifest de la campanya contra la directiva de les 65 hores és aquest:



FORA LA DIRECTIVA EUROPEA DE LES 65 HORES SETMANALS!
VOLEN FER-NOS RETROCEDIR UN SEGLE!
QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS I ELS BANQUERS!


El passat 9 de juny, els ministres de Treball de la Unió Europea van aprovar, sense cap vot en contra, una “proposta de modificació” de l'actual Directiva sobre el temps de treball. Amb això van engegar un procés que acabarà en la votació del Parlament Europeu, en principi, el pròxim 19 de desembre.



QUÈ DIU LA DIRECTIVA?

Segons la nova proposta de Directiva, els Estats podran permetre augments de la jornada de treball setmanal fins a les 60-65 hores, que s'aplicarien a través de pactes individuals entre l'empresari/a i el treballador/a, encara que els convenis fixin una jornada inferior. Això representa la tornada a jornades “legals” de 10 a 12 hores i sis dies per setmana. La proposta de Directiva estableix també que els períodes de descans en les guàrdies de col·lectius com el personal sanitari o bombers deixaran de considerar-se temps de treball efectiu.



PER QUÈ CAL TIRAR ENDARRERE AQUESTA PROPOSTA INFAME?

1. Perquè pretenen fer-nos retrocedir un segle, invalidant la jornada màxima setmanal de 48 hores que l'OIT va oficialitzar el 1917, després d'una lluita llarga, dura i plena de sacrificis del moviment obrer internacional per la jornada de 8 hores.

2. Perquè, en tractar d'imposar l'augment de jornada mitjançant acords individuals treballador/a-empresa, ataquen una de les majors conquestes de la lluita sindical: el dret de la classe treballadora a la representació i la negociació col·lectiva, deixant el treballador a mercè de l'empresa.

3. Perquè, quan estan enviant milers de treballadors/es a l'atur, en comptes de reduir la jornada (començant per les 35 hores) o rebaixar l'edat de jubilació als 60 anys, és a dir, treballar menys per treballar tothom, pretenen prolongar la jornada, provocant així encara més desocupació.

4. Perquè la Directiva és un instrument per abaratir uns salaris ja devorats per la carestia de la vida.

5. Perquè la prolongació de la jornada comporta un augment inevitable de la fatiga, que porta forçosament a un greu increment dels problemes de salut laboral i de la sinistralitat.

6. Perquè, mentre els governs s'omplen cínicament la boca amb la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i personal, les jornades de 10 i 12 hores de la Directiva la converteixen en un somni impossible, afectant en primer lloc la dona treballadora.

7. Perquè la prolongació de la jornada és un complement necessari de les polítiques de privatització dels serveis públics, que van de la mà del seu deteriorament i de la precarització de les condicions laborals.

8. Perquè no és veritat que la Directiva sigui quelcom llunyà, que no ens afecta. Si s'aprova, el seu impacte serà immediat, tot i que no s'hagi traslladat encara a una llei espanyola. Per començar, la patronal podrà subcontractar personal de països on la jornada de 60-65 hores hagi estat legalitzada. Ens faran xantatge també des del principi amb amenaces de deslocalització als països on la Directiva estigui ja implantada. Els empresaris individuals, a més a més, tampoc tardaran gaire a aplicar-la, a l'empara del Tribunal Europeu de Justícia, encara que la llei espanyola no s'hagi modificat, tal com succeeix ara amb la Directiva Bolkestein.

La pretensió del capitalisme europeu és —si no ho impedim— ben clara: començar pels països i sectors més desprotegits (com els precaris i precàries i les persones immigrants) per acabar, al cap d'un temps, generalitzant la prolongació de la jornada a les noves generacions.

9. Perquè la Directiva no és quelcom aïllat sinó una peça, sens dubte fonamental, de l'ofensiva de l'Europa del Capital. Ve de la mà de la Directiva de Retorn contra milions d'immigrants (que presenta com a culpables de la desocupació), del pla Bolonya de privatització de la Universitat, de la Directiva Bolkestein per liberalitzar i privatitzar els serveis públics o de la permanent pressió per allargar l'edat de jubilació i retallar i privatitzar les pensions públiques.

La Unió Europea ha mostrat el seu caràcter d'instrument del capitalisme europeu i el destí que aquest ens ofereix. Estem davant un sistema en què els avenços tecnològics no serveixen per millorar la vida de la població sinó per tornar-nos al pitjor passat d'explotació. Un sistema que, per sobreviure, necessita carregar sobre les nostres espatlles les calamitats de la crisi que ells mateixos provoquen, després d'enriquir-se a costa nostra.



ENS HI JUGUEM MOLT, CAL UNA VAGA GENERAL EUROPEA DE 24 HORES

Res no podem esperar del Parlament Europeu, que va aprovar al seu dia la Directiva de la Vergonya i que està a les mans dels mateixos governs que promouen la Directiva de les 65 hores. Entre els promotors hi ha els Berlusconi i Sarkozy, juntament amb el Partit Laborista britànic i la socialdemocràcia alemanya. El Govern Zapatero, que afirma estar en contra de la Directiva, no hi va votar en contra sinó que es va abstenir.

Una agressió d'aquesta envergadura exigeix una resposta contundent a tot Europa. La proposta de la CES (Confederació Europea de Sindicats, de la qual formen part CCOO i UGT) està ben lluny del que es necessita. Una barbaritat com aquesta no es pot aturar amb pressions diplomàtiques a eurodiputats i governs, ni negociant “millores” d’una cosa que és innegociable, ni limitant la mobilització a protestes testimonials. La jornada del 7 d'octubre només té sentit com a preparació d'una vaga general de 24 hores abans que el Parlament Europeu voti la Directiva. Convocar aquesta vaga general és l'obligació de totes les forces sindicals i en primeríssim lloc de la CES, sobre la qual recau la principal responsabilitat.

Exigim als europarlamentaris el rebuig directe de la Directiva, i al Govern Zapatero que, si de debò s'hi oposa, faci un crida urgent al seu repudi i exigeixi la seva immediata retirada.


NO A LA DIRECTIVA DE LES 65 HORES!
SI A LAS 35 HORES!
NO A L’EUROPA DEL CAPITAL!

CAMPANYA CONTRA LA DIRECTIVA DE LES 65 HORES

(No65hores@llistes.moviments.net)
Publica un comentari a l'entrada