dilluns, 6 d’octubre de 2008

però tothom callava

Enèsim dilluns negre de la crisi financera. Acabava el post que vaig dedicar a l'aprovació del pla rescat amb un vaticini: les borses se n'alegraran. El cas, però, és que la reacció va ser freda. Un manteniment de posicions i pocs dies més tard, l'allau d'informacions sobre entitats financeres europees que han estat rescatades o que es troben en situació de fallida tècnica han causat el pànic i les borses, tant Wall Street, com les asiàtiques, com les europees, han viscut un nou daltabaix, un altre dilluns negre.

S'està imposant el convenciment que el pla de rescat dels USA només serà un pegat que no arreglarà res. Només servirà per retardar una mica l'entrada en una recessió de l'economia nord-americana que pot arrossegar en la caiguda les economies asiàtiques i europees. Tonto l'últim i els governs europeus preparen plans de rescat cadascú pel seu compte. La Merkel salva l'Hypo quan la fallida era imminent.

El Castells i el ZP que diuen que cal injectar liquidesa al sistema i augmentar el fons de garantia (el fons que, en cas que un banc faci fallida, serveix per a retornar una part dels diners dipositats als clients del banc) .

Torna a haver por a les borses. Una por que, de moment, no ha saltat al carrer o, si més no, encara no ha provocat corredisses cap a les sucursals bancàries per a treure'n els calers allí dipositats. Els que puguin, és clar, que la resta es trobaran amb les oficines tancades. Això ja ha passat a altres llocs. A l'Argentina li en van dir "corralito".

Penso que hi han motius per a la por. Els missatges són contradictoris. Els governs diuen que volen garantir els diners dels estalviadors. Per exemple incrementant els fons de garantia. N'hi ha prou? No. També cal garantir el crèdit. Salvar els estalvis per a que garanteixin el crèdit? Tant de poder tenen els estalvis? Això soluciona alguna cosa en un estat espanyol on el deute de les famílies arribava a més del 80% del PIB l'any 2007? com estarà enguany?

Tanmateix, ara, malgrat els sous mileuristes o submileuristes de l'ample majoria de la població activa, el sistema va tirant. Hi ha més aturats, és cert, i en nombre creixent (el país on més puja l'atur de la UE). Però la gent no està particularment emprenyada. Avui, un diari gratuït s'atrevia a afirmar que el personal esta, fins hi tot, satisfet amb la feina (això sí, tirant d'una enquesta del 2007). La vida continua i aquí no es nota res. No hi ha por al carrer.

De moment, potser millor que sigui així. Potser no hi han motius per a estar preocupats. Potser la feina no perilla. Potser no passarà res. Oi que de moment anem tirant? Per què hauria de canviar?

...La gent es miraven als ulls, interrogant amb la mirada, esperant que algú digués que no anava a passar res.
Publica un comentari a l'entrada