divendres, 24 d’octubre de 2008

convidat a la cimera

La patacada de les borses és històrica. Tres dies seguits baixant (i molt ) i no es veu el fons.

En resposta a això, es "passa a l'acció" i els governs dels països rics decideixen reunir-se per veure com s'ho fan per protegir els interessos als que serveixen. En aquesta reunió "refundaran el capitalisme".

Ara em ve al cap una entrevista que vaig llegir fa poc sobre màrqueting polític. En aquesta entrevista es parlava del "frame" (marc), que pel que vaig entendre, es podria traduir conceptualment per "actitud". ZP ha passat del "frame" optimisme al "frame" acció.

El ZP està en acció. O, si més no, vol transmetre aquesta imatge de que es mou i fa coses.

I una de les coses que vol fer és participar en la reunió dels pares refundadors del sagrat e intocable capitalisme.

Com que cal fer notar als votants aquest canvi de "frame", els mitjans de comunicació avui van plens dels esforços del ZP per anar a la reunió aquesta i des del govern s'assegura que "Espanya hi estarà present, perquè s'ho mereix".

Pesonalment, penso que si el capitalisme les està passant putes, el que cal fer és rematar-lo d'un tret al cap. En cap cas reanimar-lo.

Per descomptat, no estic d'acord, em nego, què he de fer per impedir-ho? que els meus impostos serveixin per salvar els comptes de resultats i els sous dels directius del sector financer que han provocat aquesta crisi.

És patètica la forma com s'està venent la participació en la cimera dels pebrots per part dels mitjans: al meu entendre s'està plantejant com una qüestió nacionalista. A falta de res millor, la culpa és dels de fora.

És increïble. La qüestió que es discutirà és com perpetuar el sistema que divideix el món entre explotadors i explotats, entre rics i pobres, entre poderosos i oprimits, i com fer-ho garantint que no es patiran crisis com l'actual en el futur.

Però en comptes de denunciar la vilesa que està a punt de perpetrar-se, els mitjans fan la claca del "España se lo merece" i aquest és el missatge que es vol fer passar.

A una reunió de depredadors vol anar el ZP, perquè és el "frame" que vesteix ara i perquè vol fer-se una foto i que el món reconegui que "España se lo merece".

De debò que això és el millor que pot fer? una foto amb el Sarko i la Merkel? i tot arreglat?

Algú hauria d'explicar-li que els xitxarel·los no pinten res quan s'ajunten els forçuts de la classe. Quines aportacions pensava fer en aquesta reunió? Quina és la cosa tan important que ha de dir-li a Bush, Sarko i companyia? de debó que el ZP vol ser un dels pares refundadors del capitalisme? quina és la seva gran aportació als nous principis rectors?

No miri, Espanya no s'ho mereix d'estar, no ens ho mereixem ningú. Per dignitat no hi vagi. Per vergonya, no hi vagi.

No hi vagi. No cal pagar un viatget i una estada per a que s'atipi de canapès i faci el ridícul. Per molt que li facin una foto amb els trinxeraires de la classe. No cal. Amb la foto potser tindrà contenta a la parròquia però la crisi seguirà igual. O pitjor.

La crisi no s'arregla "refundant el capitalisme". Això és pur teatre.

No s'arreglarà la crisi energètica refundant el capitalisme. Ni la crisi climàtica. Ni tan sols la crisi financera. La crisi financera, ves per on, és l'única que s'arreglarà sola, l'economia es reajustarà després d'un aterratge dur a l'economia real. Costarà sang , suor i llàgrimes. Es generarà un deute que hauran d'acabar de pagar els nostres nets, si poden. Després de la "refundació", hi hauran rics (potser menys, això sí) però seran molt més rics! i hi hauran pobres (molts més pobres, segur!) i seran molt més pobres. Hi hauran menys drets socials i, segurament, menys llibertat. Tanmateix, el capitalisme no es morirà per aquesta crisi financera. Nosaltres potser sí. I més segons com vagi la "refundació" i a qui li toqui pagar els plats trencats.

Els governs que es reuniran a la cimera estan fent teatre. Segurament prendran acords però no serviran per a defensar el dret a la gent a viure. No. Prendran decisions per a protegir els interessos que defensen, i aquests interessos no són, ni molt menys, els mateixos que els dels acomiadats de la Nissan, per dir-ne uns. Si de cas, els interessos que defensen estan més en la línea dels que pugui tenir la direcció de la dita empresa.

Em creuria alguna cosa d'aquesta cimera de "refundació" si el primer resultat fos un impost tipus taxa Tobin, o si es perdonés el deute extern al tercer món, o si es decidís abandonar l'ús dels combustibles fossils amb caràcter d'urgència.

M'hi jugo un pèsol que tot això no passarà. M'hi jugo alguna cosa que el missatge serà, més aviat, que els plats trencats els pagarem els treballadors del món. Aquells que algun cop van ser cridats a unir-se. Pagarem els plats trencats en forma de plans de rescat, flexibilitat laboral, menys drets socials...

A aquesta reunió vol que el convidin el ZP. El govern i els mitjans diuen que "Espanya mereix ser-hi" a aquesta reunió, i en fan de la participació una qüestió d'orgull "nacional". No importa si el que es discuteix és una barbaritat, el que compta és que surti la bandereta.

Mentrestant, avui s'ha sabut que l'atur puja. A l'estat hi han gairebé 2.600.000 aturats. Als Països Espoliats les dades són, (Vilaweb):

"La taxa d'atur és, al Principat, d'un 8,95%; al País Valencià, del 12,39% i a les Illes Balears, del 9,38%.

Precisament és a les Illes on l'atur interanual ha augmentat més en aquest tercer trimestre, un 120,9% que en el mateix període de l'any passat. El nombre total de desocupats s'ha situat en 55.300.

Catalunya té 343.700 desocupats (un 17,32% més respecte del trimestre anterior) i el País Valencià, 312.800 (un 6,67% més).""

Mentrestant, el desgraciat del ZP vol fer-se una foto al pitjor lloc per fer-la i que quedi clar que "España juega en la champions".
Publica un comentari a l'entrada