ens volen espantats

Més notícies de la crisi. Una allau. Destacada: l'IBEX cau sota dels 10000 punts malgrat les rebaixes els tipus d'interès a tot el planeta en una operació coordinada i sense precedents dels bancs centrals més importants. Tot i que, amb això de l'IBEX, tampoc m'extranyaria veure algun rebot aviat. Amb crisi o sense, els especuladors sempre guanyen, i en els rebots fan els calers.

Avui, però, escoltant la ràdio que parlava d'institucions, empreses, empresaris, bancs, borses... jo pensava, i la gent? ningú diu que fa la gent? aquesta crisi com està afectant a la gent i quina reacció té?

Parlen de pànic, però, com vaig llegir fa poc, la gent avui no en té de pànic. Pànic n'hi haurà el dia que hi hagin cues de 100 metres a les portes de les caixes i els bancs. Això no passa, si més no, avui. El cas, però, és que parlen de pànic. Ens volen espantar? Qui guanyaria provocant el pànic? Tinguem en ment "la doctrina del xoc" de Naomi Klein.

Qui guanya quan hi ha pànic, caos, desordre i xoc és l'economia de la por i de la violència. Oh, sorpresa! el darrer negoci dels neoliberals: la industria de guerra i de la seguretat. I qui perd? el poble, la democràcia, la llibertat perden.

Un cop d'estat des de dalt. Retallades de llibertat i repressió. Nacionalitzacions, sí, però no per a fer accessibles serveis i bens al poble, sinó per preservar la riquesa dels poderosos. Què és això? Mentrestant, els directius d'AIG se'n van de farra per celebrar el rescat i es gasten milions i el president dels promotors i constructors espanyols diu que "abans que els pisos baixin un 30%, els regalaran als bancs". L'avarícia, la cobdícia. Ara tots podem ser les seves preses i no vindrà pas l'estat a defensar-nos a nosaltres. Com ells són els que manen i voten en urnes apart, som nosaltres els delinqüents si no paguem.

Compte que amb l'excusa de la crisi, ens voldran fer pagar els plats trencats i represaliaran als que es neguin a creure. Compte que ens volen espantats. Compte que si els deixem, ens fotran alguna cosa més que els calers.

No és aquest el moment del pànic. Al contrari. És, si de cas, el moment de la ira. És el moment de preparar la defensa i la rebel·lió. No hem de tenir por. Ara menys que mai, que ens volen espantats.