dimarts, 15 de maig de 2007

municipals (II) - de la immigració

Dins del context de la campanya de les municipals, aquests dies es parla amb força estridència de la immigració. La immigració és el problema? Segons CiU i PP, sí. Últimament han aparegut notícies relacionades d'alguna forma amb la immigració que fan pensar.
Sembla ser que existeix una correlació entre la major o menor presència de nens procedents de famílies immigrants i el rendiment acadèmic de la classe. A major quantitat de nens immigrants, menor és el nivell acadèmic.
També diuen que s'ha produït un desembarcament de yihadistes a Barcelona, que estan concentrats a la zona del Barcelonès Nord. Que aquest desembarcament ha anat associat a un increment en l'entrada i tràfic de droga. Es veu que les activitats mafioses al voltant de la droga són el mecanisme preferit de finançament del terrorisme yihadista.
De forma força barroera, crec jo, s'ha relacionat yihadisme amb immigració. Estan suggerint que una cosa és conseqüència de l'altre? va de debò?
També, uns altres han editat un vídeo on assenyalen la immigració com la causa de la inseguretat, la brutícia i molts altres problemes de la tercera ciutat amb més població del Principat de Catalunya. No hi ha cap altra causa més? Badalona no tindria aquest problemes si se n'eliminés la població immigrada?
Estan suggerint que hem de tenir por de la immigració? que hem de malfiar-nos dels immigrants?
En els darrers anys la població del Principat ha augmentat en més d'un milió de persones per l'arribada d'immigrants sud-americans, magrebins, asiàtics i d'Europa oriental.
Aquesta població en la seva major part treballa, paga impostos, ha comprat o està pagant el lloguer d'habitatges, tenen fills i els duen a l'escola.
Aquesta població, però, no te dret a vot.
Bé, exceptuant romanesos i búlgars, com avui feia notar un tertulià del Bassas, que com a nous membres de la UE han passat de l'estatus de simples "immigrants" a l'estatus de "Ciutadans de la Unió" i que, per tant, en empadronar-se, ja poden votar a les Europees i a les Municipals.
Però la resta, no. Tenen deures i drets. Però, en particular, no tenen el dret a votar per decidir sobre el lloc on viuen.
Sembla força injust, no?
Aquesta immigració que poc a poc, amb molt d'esforç, està esdevenint "classe mitja" en molts casos; però també marginal, malgrat l'esforç, en molts d'altres.
Les dades són les que són. Hi ha una correlació entre presència de nens de famílies immigrants i rendiment acadèmic. La visió política consisteix en considerar aquesta dada com un símptoma, o com una causa.
És la causa del baix rendiment del conjunt? potser sí. És la conseqüència d'una guetificació de la immigració que acaba anant a unes escoles, públiques normalment, i no a d'altres? segurament també. Què es pot fer? es pot continuar vetant, directa o indirectament, l'entrada dels fills de la immigració a les escoles no públiques? o es pot provar de combatre la guetificació de la immigració i fer que el sistema educatiu sigui públic, gratuït, de qualitat i no classista a tot arreu?
No estic parlant de papers per tothom. Estic parlant de la major part de la immigració que viu i treballa aquí, avui, amb papers, legal, i que pateix el racisme dels autòctons. Racisme subtil si és vol, però real.
Parlo de la immigració que pel mateix treball cobra menys, que pel mateix pis paga més de lloguer, que s'ha sentit dir més d'un cop i més de dos comentaris racistes, que és sistemàticament un presumpte delinqüent. Que li demanen que s'integri i després veu com li posen pegues per al reagrupament familiar.
No parlo d'immigrants sense papers, que també caldrà parlar-ne. Parlo de veïns meus, amb papers, legals, parlo de nens que són companys d'escola dels nostres fill.
Parlo de gent que volen fer d'aquest el seu país i el dels seus fills.
Parlo de més d'un milió de nous compatriotes.
Són part del present i del futur del país. Els demanem que s'integrin. Segur que sí. Cal que ho facin. Però aquest esforç haurà de ser bidireccional. Nosaltres, els autòctons, també ens haurem d'integrar. Ens hem d'integrar en un país nou. En el país desconegut del futur.
Des de finals del XIX i durant el XX, han arribat a Catalunya no menys de tres grans onades migratòries. Avui estem veient la primera gran onada migratòria del segle XXI, per la seva magnitud, i per les circumstàncies socials particulars que tenim avui no podem buscar massa referents en la història. Es tracta d'una nova conjuntura. És quelcom de nou. No em sembla bé deixar que les pors antigues facin malbé aquest país nou. Al contrari, el que cal és plantejar cap a on volem, tots, fer anar aquest país. Com volem que sigui Catalunya? Què podem fer per que aquest país sigui un bon lloc per a viure-hi plegats? Què ens cal per a tirar-ho endavant? Com ens ho fem per sumar voluntats de compromís amb aquesta terra, compromís dels que ja hi érem, dels nouvinguts i dels que vindran?
Potser que comencem per esbandir el racisme. No serà sospitant dels veïns que tirarem això endavant. Potser que seguim amb la igualtat de drets. No serà amb ciutadans de segona que es farà un país de primera.
No em sembla un bon camí sembrar la malfiança envers la immigració.
Tindrem compromís amb el país quan ens tindrem confiança els uns als altres.
Publica un comentari a l'entrada