dimecres, 9 de maig de 2007

estaran preparats?

Aquesta nit tenia una conversa sobre l'educació dels fills. Estem preocupats pel futur que els espera. Ens demanem si estaran prou preparats per afrontar la vida que tindran. La preocupació ve de que ens han dit que a P2 els estan ensenyant els colors, i resulta que "avui, explicarem el verd". De debò? cal un dia per explicar el color verd? com s'explica el color verd? és la radiació electromagnètica de freqüències compreses entre els 530 i els 580 terahertz. D'acord. Això no li pots dir a un nen de dos anys, per superdotat que sigui. Però què li dius? durant tot un dia li vas ensenyant coses de color verd? durant tota una setmana? dediques una setmana més al vermell, una altre al groc... i si el nen ja coneix els colors? en fi... Diuen que les Universitats de l'estat espanyol no donen la talla. A les proves d'aptitud, resulta que els joves i els nens donen un nivell més baix que la mitja europea.
Estaran ben preparats els nostres fills? i ben preparats per a què?
Ens agradaria que els nostres fills tinguessin "èxit" en la vida. Però què és l'"èxit"? suposo que per tenir "èxit" cal descobrir què vols fer amb la pròpia vida, quins objectius et planteges. Objectius que haurien d'estar d'acord amb les pròpies capacitats i valors, pensant que en la vida sempre som a temps d'aprendre alguna cosa nova, i de canviar. Que, de fet, pot canviar tot. Per tant, resulta que per a tenir èxit, a més de saber què vols aconseguir, també has de ser conscient de les pròpies forces, t'has de conèixer, i has de ser conscient de que el món i un mateix van canviant en el temps, és dir, has de relacionar-te i has de madurar.
Hi han certs coneixements i actituds fonamentals per a tenir "èxit" en la vida i no és gens evident on, quan i com s'aprenen. Tots naixem amb una certa tendència de caràcter, un tret emocional característic: més colèrics, més porucs, més valents, més tristos, més alegres... Però només amb una tendència. L'educació rebuda pot atenuar o potenciar aquesta tendència. A l'infant el volten adults que l'eduquen. Adults que de forma passiva o activa eduquen a la criatura, segurament amb la intenció que l'infant tingui "èxit" en la vida, i seguint els esquemes apresos, els propis valors i conviccions i el propi caràcter. Quan eduquem li diem al nen què és l'"èxit" per nosaltres. Li estem donant referències. Potser li estem marcant objectius. Potser l'estem ensenyant a conèixer-se ell mateix, a valorar el mon. Tot aquest món adult que volta al nen, contribueix, per bé o per mal, a educar-lo.
Estaran ben preparats? ben preparats per al mon que els deixem? i quin mon els deixem?
Ser pares també és preservar el mon per als nostres fills.
I, per descomptat, estimar.
No es pot predir el futur. No sabem si estaran ben preparats. No sabem quin mon, finalment, els deixarem. Només sabem del cert el que podem fer ara i aquí.
Això, potser, és del poc que, sincerament, els podem ensenyar.
Publica un comentari a l'entrada