Pàgines

dilluns, 7 de maig del 2007

Der Schwarm

Tot just acabo de llegir la traducció al castellà del llibre de Frank Schätzing "Der Schwarm".
"Der Schwarm" vol dir "l'eixam", o "l'estol", en alemany. En castellà, els editors van canviar el títol i van fer servir "El quinto día". Referint-se al dia en que, segons el Gènesi, el mar i les bèsties marines foren creats.
La primera edició en alemany es va publicar el 2004 obtenint un considerable èxit de vendes, amb uns tres milions d'exemplars venuts. La traducció al castellà es va publicar el juny del 2006. Per tant, aviat en farà un any.
Es tracta d'un llibre voluminós, amb més de mil pàgines.
El llibre cau dins el gènere de la ciència ficció: un dia, els animals marins comencen a atacar als homes. Els científics tracten de trobar una explicació a les anomalies de comportament de bal·lenes, crancs, o cucs marins. Amb la seva investigació descobreixen que es tracta d'una guerra d'extermini contra la humanitat dirigida per una misteriosa raça intel·ligent que habita al mar. El desastre per a la humanitat es va revelant inevitable.
El llibre és molt extens i desenvolupa aquest argument en quatre parts. A la primera es descriu l'atac de les forces del mar. Tota ella és un crescendo que assoleix un clímax de gran espectacularitat i dramatisme; La segona explica la investigació que duu als científics a la conclusió que que l'atac del mar està dirigit per una intel·ligència no humana. Al contrari de la primera part aquesta és més pausada i de viatge interior dels personatges; La següent part és el descobriment de la sorprenent natura d'aquesta intel·ligència no humana i l'intent de defensa per part de militars i científics. De forma similar a la primera part, aquí també hi ha un crescendo que arriba a un poderós clímax final; A la part final es produeix el contacte entre les dues intel·ligències. Aquesta part és un descens a les profunditats que s'aprofita per a un discurs sobre l'antropocentrisme. El llibre, doncs, presenta un paral·lelisme pel que fa a ritme entre les parts que el composen. Acaba el llibre amb un petit epíleg que se situa un any després del contacte, amb una interessant reflexió religiosa.
Hi han un munt de personatges: Els científics, per una banda, i el grup dels militars, polítics i agents de la CIA per l'altre. No cal dir quins són "els bons" i "els dolents". Dins dels "dolents", el president dels USA i la general en cap m'han recordat sospitosament a George Bush i, en certa forma, a Condolezza Rice. L'autor els deixa força mal parats i el president USA que pinta ratlla en l'estupidesa. L'autor critica de forma oberta la política exterior USA de fer el que calgui, on calgui per a mantenir la supremacia.
El llibre està documentat de forma prolixa. Un exercici molt interessant és llegir el llibre amb l'ordinador al costat, i buscar pel Google les moltes referències a animals, teories, llocs i noms que apareixen. És impressionat l'esforç de documentació que ha fet l'autor. Per això, també sobta quan parla de la pudor que fa el metà, quan resulta que el metà és inodor.
La ciència ficció és, sovint, la forma d'acostar-se al nostre mon des d'un angle diferent. "Der Schwarm" fa una denúncia del model antropocèntric i econòmic occidental que ha dut a destruir el medi ambient, a enverinar els mars i els seus habitants, i de retruc, a nosaltres mateixos. Critica també, l'avarícia, la set de poder, la violència que són el revers tenebrós de la civilització occidental. Ens recorda que el mon és únic i que tot està connectat, a vegades per fils invisibles, però, certament, reals i ferms.
Jo l'he trobat extraordinari. M'ha agradat molt. En particular m'ha agradat la darrera part, amb tot el seu discurs de crítica a l'antropocentrisme. Jo crec que la lògica del llibre no el duia a acabar-lo bé, però com diu l'autor, el final feliç és una necessitat gairebé genètica de la nostra espècie. Així que, per compromís diria jo, el llibre acaba obert i que cadascú pensi si realment ens en sortirem.
El llibre ens diu: Ens pensem que dominem el mon, però desconeixem el fons dels oceans molt més que l'espai. Ens pensem que la nostra tècnica ens fa immunes, però estem indefensos quan es desfermen les forces de la natura. Ens oblidem que tot està connectat i que el mal que fem al medi ambient és mal que ens fem a nosaltres mateixos.
Malgrat les seves mil pàgines me l'he llegit en pocs dies. M'ha enganxat des del començament i ara m'està fent reflexionar i escriure. No es pot demanar més.
Cinc estrelles per "Der Schwarm".