dissabte, 21 d’octubre de 2017

Our darkest hour. But keep calm and carry on.

Aquest matí, el "gobierno" ha activat la seva bonba atòmica: el 155. L'ha activat, cosa que vol dir que encara no l'ha llençat. El proper pas que ha de donar és la seva aprovació pel "senado", el divendres que ve, i les primers ordres executives, probablement la mateixa tarda del divendres, per part del "consejo de ministros".

Per la banda de Catalunya, el govern encara no ha premut el seu botó nuclear : l'aixecament de la suspensió de la declaració d'Independència. Cal dir que tant el missatge institucional de la Presidenta del Parlament Carme Forcadell, com el missatge institucional del President de la Generalitat, Carles Puigdemont, només han parlat de fermesa i que el proper divendres es debatrà la "millor forma de respondre" a l'article 155.

És una resposta que, objectivament, no permet dir que el divendres es vagi a declarar la independència. a mi em fa l'efecte que la intenció de Puigdemont és retardar aquesta declaració tant com sigui possible, o fins i tot, no fer-la.

Per què? Per mi ha estat significativa la declaració d'Oriol Junqueras : "Caldrà defensar la democràcia i caldrà defensar la República". Això ho ha dit Junqueras al TN aquesta nit. Què vol dir això? La situació és molt ambigua. Si ens agafem al que ha dit Junqueras, la República, o  potser millor dit, la Independència podríem dir que es va proclamar, se'n van suspendre els efectes, però atenent a la negativa al diàleg, és que potser es reactivava automàticament? Però tant seval. El cas és que les primers ordres executives del 155 arribaran el proper divendres. Això vol dir que serà el moment de comprovar per la via dels fets si la Independència ha estat proclamada, o no.

Si, per exemple, l'ordre és cessament dels càrrecs del govern però aquests, simplement, continuen exercint les seves funcions i no es fa cas dels càrrecs dictats per Madrid, aleshores estarem parlant de desobediència, o d'independència de fet. Al "gobierno" no li en quedarà una altre que enviar els nous càrrecs a les diferents seus de les conselleries amb una dotació de policia per a forçar el canvi de titularitat, i per aconseguir que els funcionaris obeeixin al nou conseller.

Si encara que sigui per la força, ho aconsegueixen, voldrà dir que l'estat encara manté aquesta capacitat de control. Això vol dir, per tant, que cal impedir que aquests canvis es facin efectius. L'estat pot dir el que vulgui i fer tants 155 com li semblin bé, però si no els pot aplicar de forma efectiva seran només paper mullat.

Si aquesta defensa reïx, voldrà dir que Catalunya és independent de fet. En aquest moment, una declaració d'independència solemne tindria tot el sentit. Tot i que després encara puguin venir noves ordres executives del 155.

Em sembla que l'estat intentarà victòries ràpides. Potser provant de canviar primer els consellers més tebis. O potser intentant fer-se amb el control de TV3, o de Catalunya Ràdio, amb una assalt de la policia. No ho sé. Ja es veurà, caldrà estar atents. Sigui el que sigui, serà necessària una defensa amb tot el que faci falta per a impedir que el control sigui arrabassat.

Sigui com sigui, ja veurem què passa el divendres. Sospito que no hi haurà declaració d'Independència i em fa l'efecte que l'estratègia del govern de Catalunya és que la transició a la independència es faci per la via dels fets, més que per una declaració solemne.

Cert, li treu estètica, però no èpica. Al contrari. A més, fa valer l'autèntica força de Catalunya : la tossuderia de la seva gent. Espanya pot dictar sentències i ordres executives, però si no es poden executar, si són desobeïdes, aleshores no volen dir res; aleshores és que Espanya no té poder a Catalunya. Aleshores és que Catalunya ja és independent.

Quan sigui clar que Catalunya és independent, aleshores es proclamarà la independència. O, com a molt d'hora, es farà aquesta proclamació quan ajudi a demostrar o es calculi que aporta alguna cosa al reconeixement de la independència efectiva de Catalunya. Em sembla que aquest plantejament és el que tenen a l'estat major independentista. El meu dubte és si aquest
plantejament és unànime, perquè ara qualsevol divisió o debilitat seria fatal.

Tot plegat, però, només és la meva opinió. Cal seguir els fets i ja veurem què passa el divendres. Audàcia, coratge, però també cap fred, càlcul i astúcia. El cos em demana la declaració d'Independència, però el que de debò vull és la independència, i puc passar sense declaració, per ara. Que no ens perdi l'estètica.  Espanya ha engegat el seu atac, i el divendres començarà el bombardeig. Si les nostres defenses aguanten, estarem en el camí de la victòria.

Com deia Winston Churchill estem a l'hora més fosca. Però resistirem i persistirem. Ens en sortirem. Recordem l'exemple britànic i pensem que el millor que podem dir-nos tots plegats és Keep calm and carry on.


Vencerem. Seguim.

Editat 23:05. Acabo de llegir aquesta notícia al Vilaweb : « El Parlament de Catalunya es reunirà divendres 27 per activar la resposta al cop d’estat ». Cal llegir també l'editorial de Vicent Partal que en fa referència. Així doncs, no hi haurà DI, almenys fins divendres. Jo crec que es buscarà una resposta judicial per una banda i la desobediència i resistència progressiva a mida que vagin arribant les ordres executives de Madrid, i que només quan quedi clar que el 155 ha quedat desactivat per la via dels fets, es farà la DI. Però diria que no té tanta importància quan es faci, perquè el que de debò compta és la independència de fet. Però, certament, una DI formalitzaria la legítima autodefensa de la República.

Ja veurem. Sigui com sigui el divendres 27 serà una fita important perquè serà quan arribaran les ordres executives i quan la resistència efectiva que s'oposi decidirà el destí de la República.

Mantinguem la calma i seguim.
Publica un comentari a l'entrada