Tot esperant la Declaració d'Independència (3)

Amb bon humor i confiança. Per a fer l'espera més entretinguda, l'espectacular Polònia d'ahir :



La Declaració d'Independència no serà dilluns. Cap problema, potser serà dimarts. O potser una mica més tard. No passa res. En tot cas es farà, perquè així ho diu la llei catalana. S'està donant temps al món per a que es preparin per a la independència i per a que vagin assumint que aquí n'hi han uns, el govern català, que volen parlar i demanen i ofereixen diàleg; n'hi han uns altres que es presten a fer de mitjancers : el govern suís (quina vergonya, Unió Europea); i uns altres que diuen que "La unidad de España no se negocia". Bé, molt bé.

El gobierno de España ha perdut i ho sap. La independència de Catalunya és inevitable i, en tot cas, el que vindrà ara, des del seu punt de vista, és tractar de "maquillar el marcador", rapinyant tot el que puguin abans que es consumi la separació en un, de fet, nou exercici de curt-placisme i estretor de mires de Madrid. Per això han fet una llei per "facilitar" a les empreses el canvi de seu social de Catalunya a Espanya. Per això alguns bancs i algunes empreses han anunciat que se'n van. Que se'n vagin. Adéu. Ja tornaran, si volen. Amb aquest moviment d'uns i altres, el missatge que donen és, també, que veuen la independència com imminent. I que s'adonen de la nul·la capacitat del gobierno per a negociar amb respecte.

Amb aquesta marxa, també queda ben clar qui és qui vol la Independència i qui no. Que mai més ningú digui que la Independència ha estat dirigida per la "burgesia catalana". Que mai més escoltem sense respondre que el catalanisme és burgès. Aquesta ha estat la revolució i la independència de les classes populars de Catalunya. De la seva classe treballadora, dels seus botiguers, dels seus petits empresaris, dels seus funcionaris, de tants i tants. És la independència de Catalunya, amb tota la seva diversitat.

Encara no hem acabat el patit. Encara queda consumar aquest darrer pas. Encara queda certificar com Espanya rebutja el diàleg i caldrà fer una darrera resistència quan es faci la DUI i Espanya miri d'assaltar el Parlament i la Generalitat per la força. No ho dubteu, ho faran. Però es resistirà, com ja s'ha demostrat que es pot fer.

Paciència. Control del temps. Gairebé ja està. Seguim.