Pàgines

dimarts, 3 d’octubre del 2017

Tot esperant la Declaració d'Independència (actualitzat 23:27)

La llei del referèndum diu que en un plaç de 48h des de la proclamació oficial dels resultats, si aquests senyalen la victòria del sí, es farà la declaració d'independència. Cerc que els resultats que van donar ahir Turull, Romeva i Junqueras no són la proclamació oficial de resultats, perquè van dir que encara faltava el recompte d'uns vots que no s'havia pogut fer.

En tot cas, però, dècima amunt o avall, la victòria del Sí ha estat pel 90% de vots que es van poder recomptar. A més, la participació, tot i la repressió, el segrest d'urnes i el tancament de col·legis, va arribar a un 40% llarg del cens. A tots els efectes el Sí va guanyar de forma contundent.

Per tant, si no hi ha una sorpresa en forma d'oferta del tipus referèndum pactat i vinculant en el plaç de sis mesos o un any, que crec que, almenys, caldria escoltar i valorar, el que ve ara és la Declaració d'Independència.

No hi confio gaire, però el sentit comú, vist com han anat les coses recomanaria que l'estat espanyol i el govern de Catalunya fessin un últim intent d'acord en forma de referèndum vinculant i pactat, a realitzar en un plaç raonable de temps.

No hi confio gaire i, com més passa, menys possible em sembla. Si això és realment així i no hi ha cap acord d'última hora, aquesta setmana o la que ve es farà la Declaració d'Independència. Serà el moment, de nou, de defensar la nova República i, sospito, que els piolins del port no seran tan amables com ho van ser el passat diumenge. Sospito que, sabent-se, ara sí, en territori estranger i sent, amb tots els drets, forces d'ocupació, no tindran cap problema en actuar com a tals.

Seria, al meu entendre, el pitjor error de tots els que podrien cometre i, justament per això, no crec que es pugui descartar pas. Un error de conseqüències nefastes i que podria deixar els fets i el dolor de l'1 d'octubre en una anècdota.

Venen turbulències. És l'únic que es pot dir. Qui hagi de parlar, que parli. Encara som a temps d'evitar molt patiment. Ara bé. Crec que, arribat el cas, seran molts els que estaran, estarem, disposats a una nova resistència. La determinació de tanta i tanta gent anònima el passat diumenge així ho indica. Se'ns ha d'escoltar amb respecte. Ens ho mereixen. Tanmateix, hi confio ben poc. Cometran un nou error que provocarà dolor innecessari i que, com a molt, només retardarà alguns dies la separació de Catalunya. Seria molt trist arribar a aquest punt i que hagi d'anar així.

Es veurà. Sigui com sigui, ara només ens queda mostrar determinació i coratge.

Resistirem. Seguim.

Actualització a les 23:16 : Felip VI ha fet un discurs en el que, bàsicament, ha llegit les arguments i el relat del PP. Si en algun moment la figura del monarca podia haver estat la de mediador, amb el que ha dit avui queda invalidat. Si hi ha alguna mediació d'aquí a la Declaració d'Independència, haurà de venir d'un país tercer. No ens fem il·lusions. No vindrà. Estem sols. Cosa que, d'altra banda, ja esperàvem.

Anem, doncs, a la declaració d'Independència. De nou, quan es produeixi, caldrà veure si efectivament la Generalitat manté el control i la lleialtat de la policia catalana : mossos i policies locals. Si és així, amb el poble mobilitzat i la policia catalana al seu costat, tindrem possibilitats de guanyar. Si no és així, seran els mateixos mossos els que detinguin a Puigdemont... potser hi haurà un intent de resistència però serà esclafada i aquest país viurà una repressió que ara mateix no podem imaginar.

Són els moments més crítics i culminants. Alea jacta est.