dilluns, 2 d’octubre de 2017

He votat. IES Lluís Vives de Sants.

És molt tard i aquest post no serà llarg. Només vull deixar constància que avui s'ha guanyat una gran batalla... a un preu excessiu de patiment, i amb una víctima mortal.

M'estalvio els comentaris. Avui he sentit por, orgull, indignació, alegria... moltes emocions. Em quedo amb el següent : Avui he tingut l'orgull de votar per la independència de Catalunya, però també per la democràcia en ella mateixa. Avui he tingut l'orgull de compartir hores intenses amb els meus veïns de Sants a l'IES Lluís Vives.

Gràcies a tots els voluntaris que eren a taules per l'enorme servei que heu prestat. Gràcies a la parella dels mossos d'esquadra que ha fet guàrdia tot el dia. Gràcies a tots els veïns que han estat vetllant les urnes i el col·legi. Gràcies i felicitats a la noia del megàfon per ser tan valenta i per la teva força animant i informant del que passava a l'entrada al col·legi. Ets un orgull pel barri, veïna.

Gràcies. Molt d'orgull. També tristesa pels ferits per les forces d'ocupació, i el meu condol per la víctima mortal que ha hagut, a conseqüència de l'atac de cor causat directament per les càrregues policials. Els malvats i desgraciats ja tenen el que volien, oi? venien "a por ellos", veritat? Contra la seva brutalitat, la nostra dignitat... però ham omplert de dolor una família. Que marxin ja!

Hem guanyat una batalla però això encara no ha acabat. El dimarts 3 està convocada la vaga general. Per a algun moment de la setmana que ve està anunciada la declaració d'Independència. Podem esperar, doncs, més violència de les forces colonials. La lluita continua.

Depèn de nosaltres. No és només la independència, és la democràcia i l'antifeixisme. Seguim.

Fins aconseguir-ho.
Publica un comentari a l'entrada