Operació diàleg, dia 1.

Ara mateix, el resultat de "l'operació diàleg" :

- Ultimàtum de cinc dies fins a l'aplicació del 155.

- EL TSJC accepta la denuncia contra Puigdemont per sedició.

- Trapero, Cuixart i Sánchez citats de nou a l'AN per declarar per sedició.

- Amenaça, gens vetllada, d'il·legalització dels partits independentistes

Tot això mentre Pedro Sanchez anuncia una suposada reforma de la constitució... pe a fer què? amb qui? amb els partits il·legalitzats?  i Rajoy no diu res. Per la seva banda la UE diu que sí, que això de la reforma constitucional és una gran idea.

Potser m'equivoco, tant de bo m'equivoqui, però fa l'efecte que algú a Europa va enganyar ahir a Puigdemont. Lliçó apresa : no es pot anar amb el lliri a la mà, i menys quan enfront tens a un estat que no té cap escrúpol a jugar brut. Ni pots confiar en la UE que és un prodigi d'hipocresia i cinisme i que, a dia d'avui, és un club d'estats que s'ajuden entre ells.

Crec que el primer dia de diàleg no resulta gaire encoratjador. Potser és així com ha d'anar, però ara mateix no sembla que el diàleg vagi a portar a res.

En la meva opinió, caldria anar pensant en fer efectiva la DI i, espero, que els plans per controlar el territori estiguin molt clars i siguin versemblants.

Perquè, per exemple, per controlar la duana de la Junquera caldrà alguna cosa més que la gent del poble a pit descobert cridant "els carrers seran sempre nostres", o més surrealista encara, amb clavells per posar-los als canons dels fusells de la policia de duanes. No dic que s'hagi de fer al minut 0, però en algun moment s'haurà de fer, i el que és segur és que alguna acció d'aquest estil s'haurà de fer al minut 0.

Està previst? Ho està, oi?

Podem guanyar. Però hem d'assumir que tindrà un cost. I que no es pot guanyar amb happyflowerisme.Ells ja han colpejat (físicament) primer. Potser no els ha sortit bé (o, qui sap, potser sí). El que és segur és que no dubtaran a tornar a fer-ho.

I jo, sincerament, no tinc ganes de màrtirs. De fet, em molesten molt aquestes declaracions que parlen del retorn dels presos polítics. No n'han d'haver de presos polítics. Però per a que no n'hi hagin no es pot confiar només en "les negociacions", o "en Europa", o "en l'opinió pública internacional". Sincerament, si aquests han d'impedir els màrtirs i els presos polítics, ho tenim malament.

Si no volem presos polítics el que cal fer és preparar la defensa de la República i garantir-ne el control del territori. Ni més ni menys. Es pot fer? si no es pot fer, més val no seguir i apretar a córrer perquè, no ens enganyem, vist el que hem vist en el "primer dia de diàleg", no hi ha cap possibilitat de rendició honorable.

Ha passat el temps del lliri a la ma. Hem de pensar i actuar com a República. Ens ho creiem, o no? La defensem eficaçment, o no? Estem disposats a sacrificis, o no? A quin grau de sacrifici? Segur que no tothom ho està i és lícit i humà. Però aquesta és la gran qüestió : el fet és que l'estat espanyol ha enviat forces disposades al que calgui. Si la DI ha de triomfar, caldrà  oposar, almenys, una força suficient per retindre el control del país. Està previst això?

M'agradaria pensar que sí. Si pel camí, el diàleg troba una via que pagui la pensa seguir, molt millor. No hi confio, però seria, certament, el millor.  En tot cas, una cosa no treu l'altre. Cal dialogar, i cal preparar-se per les  conseqüències d'activar la DI. És, al meu entendre, el més intel·ligent i prudent.

Dia u de l'operació diàleg. Hem après la lliçó. Però això no ha fet més que començar. Espero.

El que sigui, ho veurem aviat.