diumenge, 3 de setembre de 2017

El setembre definitiu

Màxima atenció aquesta setmana. JxSí i CUP han pactat que serà el dimecres quan s'aprovarà la llei del referèndum i, probablement, el mateix dia, immediatament, la llei de transitorietat.

La llei de transitorietat, més que la del referèndum, és l'autèntica pedra de toc del  procés d'independència. Es tracta de la declaració d'independència implícita necessària per a poder realitzar el referèndum no acordat.

Parlaríem d'un altre escenari si el referèndum hagués estat acordat: aleshores no caldria la llei de transitorietat que, en cas de resultat contrari no seria necessària, i en cas de resultat favorable a la independència encara es podria pactar amb l'estat. No som en aquest punt i, per tant, cal una llei de transitorietat que, forçosament, deixa per a l'endemà de la declaració explícita tota la negociació de la separació.

En tot cas, aquesta llei de transitorietat, necessàriament demana que  la declaració d'independència explícita sigui immediata per a poder encarar aquestes negociacions.

Però això serà més endavant. És necessari primer aprovar les lleis de referèndum i, sobretot, de transitorietat.

L'aprovació d'aquesta llei serà l'autèntic xoc de trens. La llei de transitorietat explícitament diu a l'article 1 del títol 1sobre disposicions generals, territori i nacionalitat que :

Article 1. Estat Català
Catalunya es constitueix en una República de Dret, democràtica i social.


Mireu-ho com vulgueu : és una declaració d'independència. Aleshores, la reacció del govern espanyol només té sentit immediatament a l'aprovació d'aquesta llei, i limitar-se a declarar-la inconstitucional és, simplement, inútil. Sobretot si, després de l'aprovació, el govern català continua amb el desplegament d'aquesta llei i de la del referèndum.

Cada dia que passi després de l'aprovació de la llei de transitorietat sense que l'estat prengui el control de Catalunya serà un dia d'independència de fet que consolidarà de forma efectiva el control del govern de Catalunya.

O sigui que molt atents, perquè si ha d'haver una resposta ha de ser el mateix dimecres o el dijous. Cada dia que passi la reacció de l'estat serà inevitablement més dèbil i menys justificable. A favor de l'independentisme hi ha que la diada sigui el dilluns següent amb una mobilització que es preveu, de nou, massiva i que fa molt difícil la resposta amb força de l'estat (que ja era difícil de per si).

Per descomptat pot passar que l'estat faci alguna barbaritat. En aquest cas cal estar atents a veure quina resposta donar. De nou, la mobilització de la Diada pot ser clau i segurament caldria reconvertir-la en una protesta massiva, que potser caldrà perllongar en el temps, potser fins el mateix 1 d'octubre. Si passa res, les xarxes socials bulliran i seran l'eina clau per coordinar la resposta.

Atents, doncs. Perquè aquesta setmana és autènticament crítica. Si les lleis es poden aprovar i arribem a l'11 de setembre sense reacció de l'estat més enllà de la suspensió de lleis aleshores, al meu entendre, els passos hauran estat definitius.

Perquè la llei de transitorietat diu el que diu, i arribats a aquest punt, si l'estat no es pot imposar per la força, aleshores és que de forma efectiva ja no és l'estat a Catalunya, si no que l'estat ho serà la Generalitat, i els fets es precipitaran.

Si l'estat espanyol aconsegueix imposar-se, en el menys dolent  dels escenaris, Catalunya veuria la seva autonomia retallada i reduïda  i, probablement, amb els partits independentistes prohibits i els seus caps engarjolats. Dic en el menys dolent.

Podem guanyar. També podem perdre. En tot cas, ja no ens podem retirar de la partida. Però tenim bones cartes.

 Sigui com sigui, el procés s'acaba. Per fi.

Espero que Catalunya sigui un nou estat d'Europa. Podem aconseguir-ho. Ho tenim a tocar. Depèn de nosaltres.

 Aquest setembre serà definitiu, i la setmana que comença, clau.
Publica un comentari a l'entrada