dimecres, 13 de setembre de 2017

Resistir és vèncer.

El compte enrere que porta fins l'1 d'octubre continua. Ja només són 17 dies.

Ha passat la Diada Nacional. De nou, mobilització massiva al carrer i una gran performance. Amb alguns moments realment emocionants, com el minut de silenci per les víctimes dels atemptats d'agost o el multitudinari cant dels segadors.

Ara mateix ens trobem en un punt en el que, després d'un munt de querelles i notificacions, la majoria dels alcaldes del país, el govern en ple, la presidenta i la mesa del Parlament... estan amenaçats de ser detinguts. La guàrdia civil està actuant a per, per exemple tancar la web del referèndum.

La resposta quina és? desobeir. Els alcaldes volen acordar una posició comuna, alguns estan disposats a declarar, altres implement diuen d'ignorar els requeriments de fiscalia. Fora de l'acció concreta que està per veure quina serà, l'argument dels alcaldes és molt simple: hi ha una llei de referèndum que els empara. El constitucional dirà el que vulgui, però la llei del referèndum és molt clara : és de rang superior perquè respon a un dret bàsic.

Atenent a aquesta llei, doncs, el que ens trobem és un acte d'obediència al Poble de Catalunya. Per això els alcaldes cedeixen espais per al referèndum, i la fiscalia dirà el que vulgui i però les policies locals a les ordres dels respectius alcaldes; i els mossos, a les ordres del conseller d'interior i del govern.

La fiscalia, el tribunal constitucional i el gobierno amenaçaran i es querellaran i faran de tot, i enviaran guàrdies civils a redaccions de revistes o a proveïdors d'Internet, però el cas és que la gent, de forma massiva, el que faran serà fer cas de la llei catalana. La gent, de forma massiva, obeirà la legalitat catalana. En moltes ocasions no perquè estiguin particularment convençudes de res, serà, simplement, perquè el més senzill i natural.

Això no treu que, segurament, més d'hora que tard caldrà una mobilització explícita. Segur que caldrà. Cal estar preparats per quan toqui sortir al carrer a protegir els drets i llibertats democràtiques, la democràcia mateixa, i les institucions on aquests drets i llibertats es fan efectius. Preparats, doncs, si cal envoltar el Parlament per a protegir-lo.

Però a hores d'ara, quan encara resten 17 dies, no és el moment. De fet, el millor que podem fer és no posar-nos gens nerviosos, deixar-los que cridin i que amenacin. No passa res. Gos que borda, no mossega. Per una orella entra i per l'altre surt. Nosaltres a la nostra, preparant el referèndum i, sobretot, fent campanya pel sí.

Fer campanya pel sí, el més intensament possible, anant a buscar els vots dubtosos, i refermant els convençuts però espantadissos. És una feina prou feixuga així que no perdem el temps amb la claca cridanera dels que volen boicotar el referèndum. Objectius clars i no despistar-se.

Amb el ben entès que cal denunciar activament totes les accions antidemocràtiques i de guerra bruta que està duent a terme l'estat espanyol. El millor que podem fer és, en una clau de judo comunicativa, convertir aquestes agressions en campanya en favor de la independència. Fem servir la seva força contra ells mateixos.

Confiança i perseverança. Resistir és vèncer.
Publica un comentari a l'entrada