divendres, 8 de setembre de 2017

Lleis vigents i no vigents, i mobilització fins l'#1Oct

Amb una mica de calma he rellegit les lleis de referèndum i de transitorietat, he prestat atenció a explicacions diverses que m'han arribat i he parat atenció a les dates de publicació de les dues lleis. Tot plegat m'ha servit per fer-me una idea més precisa de la situació legal i de perquè estan passant algunes coses.

Primer de tot, he de reconèixer que algun concepte no el tenia clar. Per una banda, la llei de transitorietat està aprovada al Parlament, però encara no està publicada al DOGC i, per tant, no és vigent. Aquesta llei es publicarà després  del referèndum.

La data de publicació de la llei de transitorietat és clau, perquè aquesta llei és la que estableix la forma d'estat independent en un marc de procés constituent. En particular és la llei que converteix el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en Tribunal Suprem de Catalunya.

Per altra banda, la llei que sí que és vigent perquè sí està publicada al DOGC és la del referèndum. Aquesta llei diu al punt 2 de l'article 3 que : « Aquesta Llei     estableix un règim jurídic excepcional adreçat a regular i garantir el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Preval jeràrquicament sobre totes les normes que hi puguin entrar en conflicte, en tant que regula l’exercici d’un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya. »

La llei de referèndum, doncs, preval sobre la constitució en el que afecta al referèndum. Però no diu res, per exemple, sobre l'organització del sistema de judicial.

Per això fa un moment el TSJC ha admès la querella contra Puigdemont. El TSJC està sota la legalitat espanyola i en forma part del sistema judicial. Caldrà veure què fa el TSJC en allò que afecti al referèndum pròpiament dit. Sobre el paper la legalitat catalana ha blindat el referèndum, però ja veurem. Al final, les institucions depenen de persones i aquestes tenen, també al sistema judicial, les seves pròpies opinions polítiques i les seves fidelitats. A més, a les institucions funcionen les cadenes de comandament. Per acabar, el judicial és, en principi, un dels tres poders independents dels estats democràtics (independència més que en entredit a Espanya). Tot plegat deixa el judicial com una incògnita.

Bé, a on volia anar a parar és que, al meu entendre, les lleis de desconnexió són una declaració d'independència implícita i això s'ha votat al Parlament, però cal tenir en compte que :

1 - La llei del referèndum declara la independència... però només limitada a garantir el referèndum.

2 - La llei de transitorietat no és vigent. Està aprovada i diu el que diu, però formalment, només serà vigent si es celebra el referèndum i guanya el sí. Es tracta d'una declaració d'independència implícita "diferida" a l'espera del que passi l'u d'octubre.

Jo crec que o ets independent o no ho ets. Però es tracta de jugar la partida d'escacs mesurant molt bé cada pas i amb els riscos ben calculats. Fins ara els passos que s'han donat han anat aplaçant el xoc entre legalitats, però aquest xoc, finalment, s'ha produït. Les lleis de desconnexió ja hi són. El fet és que no estem parlant d'una declaració unilateral d'independència pura i dura, si no d'una declaració d'independència només per a fer el referèndum. Però tal com ho veig jo, implícitament és una declaració d'independència -perquè o ets independent o no ho ets, i si dius que ho ets per una cosa, pots dir-ho per a tot.

Suposo que l'objectiu d'aquest plantejament és intentar modular la resposta de l'estat, en el sentit de forçar-los a una resposta proporcional. Però la resposta de l'estat serà proporcional o no. Ja veurem.

Sigui com sigui, tocarà mobilitzar-se, podeu estar-ne segurs. Per descomptat l'11 de setembre, però caldrà una mobilització permanent fins l'1 d'octubre, com a mínim, i si guanya el sí estic segur que caldrà mantenir la mobilització per defensar la nova República, almenys fins que Espanya deixi de ser una amenaça.

Així que previnguts i amatents. Venen dies durs. Caldrà no caure en provocacions i ser intel·ligents i valents. Serà difícil, però la recompensa és gran.

Aquesta ha estat fins ara la revolució els somriures. Ha de seguir sent-ho.
Publica un comentari a l'entrada