Ja en ho esperàvem. Ningú amb dos dits de front pot dir que no s'ho esperava : la repressió ha pujat de grau, i no és el definitiu ni de bon tros.
El cas és que la resposta a la repressió ha estat contundent i pacífica. Lluny de males cares he de dir que aquesta tarda, a la cantonada entre Gran Via i Rambla de Catalunya, si l'ambient era d'alguna cosa, per moments era gairebé d'eufòria.
La cassolada de fa un moment ha estat també perfectament comparable, si no superior, a les grans cassolades contra la guerra, o contra la manipulació de la informació dels atemptats de l'11M. Estem parlant d'una mobilització popular de capil·laritat fina.
La guàrdia civil ha intervingut un munt de paperetes i les notificacions als membres de les meses. Ja veurem quina és la resposta del govern. En tot cas no ens hem de preocupar d'això per ara. El govern manté la convocatòria de referèndum. Si hi ha convocatòria, votarem. Si hem de portar les paperetes impreses de casa, les imprimirem. Si els membres de les meses acaben sent els voluntaris del referèndum, també val.
A hores d'ara només un cínic pot demanar "garanties". Demane-les a la guàrdia civil les garanties. Es votarà amb els mitjans que es tinguin disponibles. I si no et refies del recompte, acredita't d'apoderat i vigila'l tu mateix. Potser descobriràs que els voluntaris tenen molta més talla democràtica que la que et pensaves.
Avui l'estat espanyol ha perdut Catalunya. Hem de votar l'1 d'octubre per a certificar-ho. Tothom que tingui una impressora, que imprimeixi les paperetes per a qui li demani. Tothom que es vegi amb cor de ser a taules, que s'apunti si encara es pot. I si cal, les urnes que les portin d'Amazon per entregar-les el mateix dia 1 a les 8 del matí. O que es reprenguin urnes del 9N. És igual. Ara això ja va de votar d'una vegada, fer prevaldre la democràcia i acabar amb l'estat corrupte i repressor.
Havia una pancarta enorme penjada a una de les façanes de la cruïlla entre Gran Via i Rambla de Catalunya. Posava "Welcome to the Catalan Republic". Un dels eslògans que cantava la gent era "Avui comença la nostra independència".
Fem -ho possible. L'1 d'octubre, votarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada