Principi de Hanlon i Declaració de Sobirania

La de demà pot ser una d'aquelles jornades, al Parlament, de les que fan afició.

Vostès diran que no és gaire respectuós fer servir aquest llenguatge per referir-se a una jornada que pot ser, aquest cop sí, històrica.

Perquè la Declaració de Sobirania és, de ple dret, el primer pas legal - a l'empara de la legalitat internacional, òbviament - en el camí cap al Referèndum d'Autodeterminació i, així ho espero, cap a la Independència.

Serà un dia important i, si segueix el guió previst, la Declaració serà aprovada amb els vots a favor de CiU, ERC i ICV, i els vots en contra de PP i Ciudadados. Sembla segur el vot contrari del PSC i ens podem trobar amb un "sí crític", que pot prendre la forma d'una abstenció parcial, dels diputats de la CUP.

Però la de demà sembla una jornada on el guió estarà per saltar-se'l.

EL PSC. ¿Es trencarà la disciplina de partit i veurem diputats del PSC votant a favor de la Declaració de Sobirania? Espero i desitjo que sí.

CiU. Sí, també CiU. Els diputats d'Unió Democràtica votaran a favor de la Declaració? o Duran espera a demà per venjar-se de la molt inoportuna declaració contra Duran del Consell de Barcelona de CDC. Tan inoportuna que sembla feta a propòsit per donar una excusa per a una abstenció o un vot negatiu. Ep! no dic que no puguin tenir raó. Jo el que dic és que és inoportuna.

Vejam, doncs, què passa: demà es poden trencar PSC i CiU. A més, queda per veure en què consistirà el "Sí crític" de la CUP. Realment, si per un casual demà la Declaració de Sobirania no es pogués aprovar, seria com per plantejar-se seriosament emigrar a un país de gent menys sonada. Tampoc es pot descartar que s'aprovés amb els vots en contra, o l'abstenció d'UDC. En aquest cas, l'escenari resultant obligaria un replantejament profund de les aliances i dels temps del procés: opino que es faria inevitable accelerar-lo molt i donant entrada a ICV al govern.

Tanmateix, el més probable és que uns i altres es cenyeixin al guió escrit, tot i que tinc moltes esperances en que diputats del PSC salvaran la dignitat del partit. També crec que Duran sap prou bé que comprometre la Declaració de demà significa el final d'UDC, cosa que, de moment, no sembla que li convingui gaire. O potser sí. Ves a saber.

Duran no és independentista. Ja ho ha dit més d'un cop i no és novetat. El que preocupa és que gent oposada al procés d'Independència puguin estar ficats al Consell de CDC de Barcelona, i amb prou força per a impulsar una declaració tan explosiva com la d'ahir, amb la intenció de provocar ara el trencament amb UDC. Digues-me paranoic.

Seria preocupant. Ara bé el que debò seria preocupant és que, tot plegat, no respongués més que a una lamentable manca d'olfacte i de gestió dels temps. Em temo que es això. L'independentisme tampoc escapa del Principi de Hanlon. Esperem que uns i altres sàpiguen estar a lloc. Aquest partit només el perdrem si ens fiquem gols en pròpia porta.

Demà serà un dia interessant. Tant de bo, que històric.