diumenge, 27 de gener de 2013

Delinqüència

A la ràdio acaben de passar un bloc de notícies relacionades amb assalts a cases, robatoris amb violència i petita delinqüència. Una de les notícies deia que no només s'ha detingut als assaltants si no també a la víctima de l'assalt, que ha resultat que estava en recerca per estafa.

La petita delinqüència és de les coses que més mala llet genera. Les víctimes són, en general, gent ben normal i corrent a les que el trasbals d'un robatori, o d'un assalt, els pot deixar bastant fotuts.

A més, son casos que fan por: Tothom pot ser víctima d'un robatori amb força, o d'un assalt a casa seva. No hi ha gaire defensa possible apart de la precaució i confiar que l'estadística et posi a la banda de la gent que aquest any no serà víctima de la delinqüència. Poca cosa més a fer: la policia, en general, arriba quan els lladres ja han fugit.

La notícia és la notícia i el correcte és dir-ho. L'increment de casos de petita delinqüència és un signe dels temps, difícils, que estem vivint. Com als 70 i 80, quan la crisi econòmica va escampar la delinqüència, l'heroïna i els quinquis per tot arreu.

Per això em sobta quan un polític d'un partit condemnat per corrupció diu "Corrupció n'hi haurà sempre, allà on hi hagi un ésser humà n'hi pot haver". La frase té suc. El problema és l'ésser humà? De veritat? El problema de la corrupció i de la delinqüència és l'ésser humà?

No hi té res a veure un sistema que genera pobresa, atur i exclusió? on els corruptes fan lleis d'amnistia fiscal per perdonar-se la corrupció mentre hi han sis milions d'aturats al carrer? Segur que el sistema no hi té res a veure?

Hi ha un eslògan de l'esquerra anticapitalista que diu: "Qui sembra la misèria, recull la ràbia".

Publica un comentari a l'entrada