dijous, 10 de gener de 2013

Obrer informàtic

Que Déu em perdoni, però soc informàtic. Cal aclarir-ho perquè avui no se'n diu informàtics dels informàtics. Es parla de Consultors, d'Analistes, o d'Enginyers de Sistemes Senior. Millor encara si es diu en anglès. Està bé. Són noms molt bonics i sonors, però parlem d'informàtics, a la fi. D'obrers informàtics per a ser més precisos.

En descàrrec meu, he de dir que no era la meva intenció, però resulta que era una cosa que sabia fer (i crec que encara en sé), i que em permet guanyar-me la vida. Així que des de fa més de vint anys que treballo en el sector TIC i uns catorze en consultoria. Per cert, aprofito per presentar el meu CV, per si algú em vol fer una oferta que no pugui rebutjar.

Una de les conseqüències de ser informàtic i de portar tant de temps en aquest sector és que me'l conec una mica i que he vist canvis i estic veient canvis, no sempre agradables.

Quan vaig ficar-m'hi (tot just abans dels Jocs de Barcelona!) dels informàtics i de les TIC tothom en parlava del seu gran futur, de les oportunitats, de que calia apuntar-se a la revolució digital que era la nova revolució industrial.

El cas és que en aquell moment es valorava, fonamentalment, la formació, el coneixement, la creativitat... Els obrers d'aquella nova revolució digital teníem poc a veure, o crec que així ho sentíem la majoria, amb els treballadors de les fàbriques de la revolució industrial i, de fet, poc a veure també amb els treballadors i obrers de les fabriques contemporànies.

A més es va viure l'auge de les "punt com", i la desaparició i desindustrialització de sectors econòmics complets i la terciarització de l'economia en conjunt. En el seu moment, un treballador del sector podia, en un any, doblar o triplicar el seu sou fent un parell de canvis de lloc de treball. Hi havia feina de sobres. A canvi de què? de vendre's l'ànima i fer més hores que un rellotge. Però la joventut ho aguanta tot. I l'ambició i l'èxit són motors d'una enorme impulsió.

Tot això passava en aquells anys d'eufòria. S'aprofitava, entre d'altres, la liberalització del mercat de les telecomunicacions. Es parlava d'stock options per a tothom, de plans de carrera, de moltes coses. També es parlava de fidelització dels treballadors, un bé escàs, i de programes de conciliació familiar, i d'avantatges socials.

La de les "punt com" va ser una de les primeres bombolles a petar. Però el sector TIC podia assumir raonablement aquella punxada. Realment, aquella revolució digital estava allà per quedar-se i, efectivament, havia de ser la nova revolució industrial. Això tenia unes implicacions importants: calia industrialitzar-se.

Industrialitzar és el pas següent a l'artesania. On hi havia un programador genial i creatiu, calia posar un equip planificable i previsible. No va ser fàcil. Va caldre desenvolupar mètodes. Va caldre fer autèntica enginyeria. Han calgut anys i és relativament recent la implantació majoritària de frameworks i metodologies. No sempre estan assumides com caldria i fins i tot avui costa fer equips autènticament capacitats i experts en mètodes i frameworks.

Aquest canvi va ser important perquè va marcar una tendència. Els obrers de la revolució digital passaven a ser obrers, ara sí, d'una revolució industrial. Passaven a ser "recursos humans". El valor afegit ja no estava en l'enginyer amb coneixements, creatiu, genial, capaç d'aportar solucions innovadores, si no en els processos, en els procediments, en les metodologies. Previsibles i planificables. Amb "recursos humans" intercanviables, sense nom.

El següent pas ha estat la globalització il'externalització. L'outsourcing i les factories. Aplicar conceptes d'escala. Una factoria de software a Argentina, o Filipines, o la Índia proporciona el codi i les aplicacions a demanda que li encarreguen els equips funcionals de Barcelona, Madrid, o Londres. On només es desenvoluparien, arribat el cas, les parts més altament especialitzades i de màxim valor afegit, tot i que segurament subcontractant a una empresa externa petita, molt especialitzada i global.

Ara estem en aquest moment: ja no cal parlar de conciliació familiar. Ni de fidelització dels treballadors. Avui els obrers digitals ja són, simplement, obrers. Se'ls pot tractar com "recursos".

Per a les empreses del sector aquest canvi ha arribat just a temps, coincidint amb la crisi que també ha arribat. Tot sigui dit, el sector ha resistit amb poques baixes aquests primers cinc anys de crisi global. Però el tsunami ja és aquí. Les grans empreses del 22@ ja han decidit que és hora de deixar anar llast i que, per a mantenir beneficis, cal aprofundir en la globalització, l'externalització i, sobretot, aprofitar la reforma laboral. Això vol dir: baixades de sou i canvis en l'estructura de les retribucions amb introducció de variables, canvis a les condicions laborals pel que fa a horaris, intensives i vacances, EROS...

I avui, els obrers digitals, a la fi, simplement obrers, estan fent el que fan i han fet tots els obrers arreu del món quan la patronal els ha tocat els collons: plantar cara, unir-se i fer vaga.

De moment a Alten i Cap Gemini els treballadors han aturat el cop. Els ha calgut arribar a la vaga indefinida. La meva admiració per ells, els meus ànims i la meva solidaritat, perquè els caldrà, ens caldrà, no abaixar la guàrdia.

Venen temps durs. Hi hauran més EROS, reduccions de salari... Es tocarà als treballadors de les empreses que encara no han estat tocades. Hi han altres empreses on la reforma laboral s'ha aplicat per a major glòria dels comptes de resultats i sense oposició eficaç del col·lectiu dels treballadors. No sempre els treballadors estan auto-organitzats. Molt pitjor, no sempre la representació laboral dels treballadors, llegeixi's comitès d'empresa o seccions sindicals, actua en defensa dels interessos del col·lectiu que diu representar.

Quin gran viatge, oi? dels hackers capaços de programar en assemblador rutines òptimes en velocitat i espai per a optimitzar el temps d'execució de processos; a la revolta i la vaga indefinida dels serveis de helpdesk. De la conciliació familiar, a l'increment de les hores de jornada. Del "demana el salari que vulguis i d'incentiu, stock options", a la reducció de sou i el sub-mileurisme com a norma. De l'informàtic, a l'obrer.

Però crec que ara, quan a la fi ja ens reconeixem com obreres i obrers, és quan tenim la possibilitat de ser més forts. Ara es quan podem començar a pensar en termes de classe obrera, de lluita obrera i de creació obrera.

Creació obrera. No n'hi ha prou amb fer vagues. Cal crear també alternatives. És el moment de recuperar la gran tradició cooperativista de l'obrerisme. És el moment de les organitzacions de solidaritat obrera. També és el moment de la imaginació i de ser valents. Som Obrers Informàtics. Ens motiva la tècnica i el coneixement. La nostra feina és resoldre problemes complexos. Hauríem de ser capaços, doncs, de trobar solucions noves.

I no ho dubteu: ens caldrà fer-ho.
Publica un comentari a l'entrada