dilluns, 14 de gener de 2013

La Declaració de Sobirania ha de comptar amb ICV i la CUP.

Que Duran digui que ell votarà no a la independència és indiscutible. Dret a decidir és justament això: triar entre diverses opcions. Si Duran diu quer vol votar per l'unió amb Espanya, doncs, és de pura normalitat i no mereix cap comentari.

A més, resulta que Duran ho deia també durant la campanya electoral, cosa que caldria veure si va servir per sumar o restar vots a la federació de partits per la que es presentava. Jo opino que va restar més vots que no en va guanyar. Perquè Mas deia una cosa -al final de campanya va començar a dir les coses pel seu nom- i Duran deia la contrària.

Però, amb tot, CiU va obtenir uns resultats que alguns diuen que són dolents, però a mi em costa veure com a resultat dolent el fet d'obtenir més del doble de diputats de que la segona força.

Tanmateix, no ho sabrem mai. El fet és que avui Unió Democràtica compta amb tretze diputats al Parlament. Coses de les llistes tancades. Aquests tretze diputats són, avui en dia, un gran dubte, o potser no tant. Segons el programa electoral de CiU, aquests diputats estan per "l'estat propi". Segons en Duran, aquest "estat propi" ho seria dins un estat confederal.

I això sí que és de pel·lícula. El federalisme del PSC té la dèbil excusa de la interlocució amb el PSOE, al que vol demanar una reforma de la constitució en un sentit federal. Cosa que és molt risible. Com si el PSOE tot solet, sense comptar amb el PP pogués canviar res; i com si el PSOE i el PP tinguessin la més mínima intenció de canviar res.

Cal ser cínic, o prendre a la gent per burra. I clar, el PSC s'ha fotut una patacada, i el que li queda. Doncs bé, el cas del "confederalisme" del Duran ni tan sols compta amb la interlocució del PSOE. Potser per això tant d'interès en afegir el PSC a la declaració de sobirania. Però realment cal ser encara més cínic, o prendre a la gent encara per més burra, per pretendre colar el "confederalisme" a través del "federalisme" del PSC.

Està molt bé a nivell teòric dir que cal considerar totes les propostes: des de la recentralització més durament jacobina de l'estat, fins a la proclamació d'una República Socialista Soviètica. Però a la pràctica, les coses no van així. A la pràctica la declaració de sobirania enceta un camí que té un final definit: la independència. La independència, no el federalisme o, no em facin riure, la confederació. La independència depèn, principalment de la decisió sobirana d'un poble sobirà i que, per això, fa primer una declaració de sobirania. En canvi, per a modificar l'estructura de l'estat espanyol el que cal és un procés constituent que involucri tots els ciutadans de l'estat. No cal una declaració de sobirania del Parlament de Catalunya per a transformar Espanya en un estat federal o confederal. El que cal és una majoria a l'estat espanyol que vulgui aquest canvi. Aquesta majoria, no cal dir-ho, ni hi és ni se l'espera.

A qui vol enganyar Duran? De debò creu que enganya a algú? No, no crec que enganyi a ningú. Duran no vol la independència de Catalunya i farà el que calgui per oposar-s'hi. En l'extrem, els tretze diputats d'Unió Democràtica votaran en contra de la declaració de sobirania tal com està escrita i aquest serà el trencament definitiu de CiU. Veurem diputats d'Unió Democràtica votant contra la independència de Catalunya. Tots? espero que no.

Veurem un front del No integrat per PP, PSC, Unió Democràtica (espero que menys de 13 diputats) i Ciutadans. Quines conseqüències tindrà aquest moviment? Posarà les coses més difícils en el dia a dia, sens dubte. L'aritmètica és apassionant: En el pitjor dels casos, el govern quedaria reduit a (50 - 13) 37 diputats de CDC. Seria el moment que entressin els 21 diputats d'ERC (37 + 21) per a tenir un govern de 58 diputats i es faria imprescindible el suport d'ICV (58 + 13) per sumar fins al 71 diputats. El que es faria evident en aquest cas és que el govern només tindria sentit per a l'organització del referèndum de forma gairebé immediata.

Ara bé, quina seria la pregunta de la consulta? des d'ICV s'ha plantejat més d'un cop la voluntat d'incloure l'opció federalista. Però això seria, al meu entendre un engany i no s'hauria d'acceptar. Caldria anar, penso, a un nou procés electoral, aquest cop amb una coalició de partits amb la Proclamació Unilateral d'Independència al programa, si no es pot plantejar la consulta sense una pregunta clara: independència, sí o no.

Tanmateix, em refio molt més del posicionament nacional que prendrà ICV que del que prendrà Duran. Crec que cal tenir confiança. A més,cal esperar a veure qui acaba votant la Declaració de Sobirania. Esperem que CDC, UDC (de moment), ERC, ICV i la CUP es posin d'acord. La roda ja està girant.
Publica un comentari a l'entrada