dimecres, 26 de setembre de 2012

Primer dia del Debat de Política General

Tot just encetat el Debat de Política General, ja tenim novetats: les eleccions s'anticipen, de forma constitucionalment impecable, al proper 25 de novembre i, segons diu el Molt Honorable, la propera legislatura serà la de l'exercici del Dret d'Autodeterminació. Aquest cop ha fet servir la paraula correcta i no eufemismes tipus "el dret a decidir". Encara més, la forma com ha estat proclamat, solemnement, aquest objectiu honora al President.

Tanmateix, encara és molt d'hora per conèixer els "què" i els "com". D'aquí al 25N queda molt. A més, cal constatar alguns fets: Val a dir que el President està demostrant una gran habilitat i domini dels "tempos". En fer l'anunci de l'avançament de les eleccions amb l'objectiu de l'exercici de l'Autodeterminació, Artur Mas ha desviat completament el focus d'atenció a un objectiu engrescador i ha aconseguit que la seva figura es vegi magnificada. Sens dubte que està recollint un anhel majoritari de la població, com és el desig d'independència, però...

... Tanmateix, aquests amb prou feines dos anys de legislatura són mereixedors d'una crítica duríssima. Les retallades als funcionaris, les retallades en sanitat i educació públiques,la màniga ample amb casos flagrants de corrupció, una humiliant petició de rescat que, notícia del dia, sembla que tira endavant, un cop constituït el FLA. L'aplicació de la recepta liberal gairebé amb brutalitat, literalment amb la repressió a la dissidència social, no poden quedar sense, com a mínim, denúncia.

Primer de tot: hi ha una altre forma. Començant per combatre la corrupció. Continuant per acabar amb els privilegis d'aquells que López-tena anomena, encertadament, els empresaris del DOGC. Aquests dos passos no s'han donat.

Espero veure com l'oposició d'esquerres li llegeix la cartilla al govern. I que es denuncii, si cal, qualsevol intent de defugir responsabilitats embolicant-se en la senyera.

La Independència només té sentit si és per omplir-la de contingut social. Si no, perd molt del seu sentit.

Més fets objectius: quan encara hem d'escoltar la resta de formacions ja es veu com es configuren blocs. Per una banda, els independentistes, amb SI i ERC. Diferències apart, el seu posicionament en favor de la independència és diàfan.

Per altra banda, els unionistes: amb PP i Ciutadans. Entre aquests dos últims, però, una diferència prou important, sembla (caldria confirma-ho) que Ciutadans aposta per la celebració del referèndum. Amb aquesta opció, C's demostra molt més tarannà democràtic que el PP que nega en rodó la simple possibilitat del referèndum.

Entremig, PSC, IC i CiU. CiU? doncs sí. A hores d'ara no se sap si CiU es presentarà com a partit independentista en aquestes properes eleccions. Sospito que la jugada de CiU és no pronunciar-se en cap sentit, de moment, i presentar-se, en canvi, com el garant de l'exercici del dret a l'autodeterminació. Pel camí pot seguir captant votants independentistes, indecisos o contraris a la independència.

CiU aspira a la majoria absoluta i, per tant, no pot allunyar-se de la centralitat. El problema és que no està clar on és el centre. Si la nova centralitat és l'independentisme, aleshores CiU s'equivoca si no es presenta com independentista inequívocament. D'altra banda, les majories lectorals no es mouen tant en un parell d'anys. El que em sembla evident, però, és que CiU té la seva pròpia agenda.

Per la seva banda, ICV ha fet un moviment molt intel·ligent i, detall interessant, similar al que crec que farà CiU: es posicionen com a clarament favorables a l'exercici del dret a l'autodeterminació. En aquest punt de la partida, el que ICV demana és l'exercici del referèndum autodeterminista, amb l'opció federalista com a aroma propi, suposo que pensant en la parròquia tradicional d'ICV, però oberts i també presentant com a pròpia l'opció de a la creixent bossa de votants eco-socialistes independentistes.

Finalment, el PSC, que sembla completament perdut i agafat a contra-peu. Sense líders definits. Amb discursos contradictoris. Amb una posició vacil·lant envers l'auto-determinació. Hom diria que l'avançament electoral gairebé sembla pensat per fer mal als socialistes. I el PSOE, per si en faltés alguna, tampoc ajuda gaire.

Primer dia. Ara toca escoltar les respostes dels partits al discurs del President. I després, votació de les resolucions. Tot al seu temps.
Publica un comentari a l'entrada