dimecres, 19 de setembre de 2012

Patriotisme inesperat

El proper dijous, amb la reunió Mas-Rajoy, es desvetllarà, -una mica, espero-  una incògnita. Si més no, per mi: Mas va de farol?

A Madrid han decidit que Mas va de farol. Ahir, Rubalcaba va deixar clar que res de pacte fiscal. D'aquesta forma, forçava a Rajoy a dir el mateix. De fet, no calia. Les declaracions de membres del "gobierno" van totes en aquesta direcció: res de pacte fiscal.

Pots ser també que Rajoy ens acabi sorprenent i que aquest posicionament tancat al diàleg sigui tàctica i que, en realitat, sí que acabin parlant de pacte fiscal... si Mas els convenç que no va de farol.

Tanmateix, sospito que a Madrid no en tenen cap dubte.  Ells sabran el que fan, o no.

En tot cas, jo sí que tinc els meus dubtes (m'agradaria no tenir-los!).

Rubalcaba, ahir, a més de dir que de pacte fiscal res, també va deixar al PSC descol·locat quan va fer una estranya "defensa" del federalisme. Per Rubalcaba, federalisme és descentralització d'algunes coses, eliminació de duplicitats i renegociació, dins de la LOFCA del finançament de la generalitat.

No, això no és federalisme. Li falta un principi bàsic: el reconeixement de la pluralitat. Es federen estats. Es federen nacions. Primer cal reconèixer els diferents estats i les diferents nacions. Això no està reconegut a la constitució. La constitució la poden tocar PP i PSOE, que ja ho han fet quan han volgut quedar bé amb la UE. Però no pensen fer-ho per quedar bé amb els catalans. Aleshores, vostè ja em dirà de quin federalisme parlem. De cap. SI de cas d'una descentralització que sempre pot fer marxa enrere depenent de l'humor del "gobiermo"de torn a Madrid.

I el PSC queda descol·locat. El que més descol·loca  al PSC, i a tothom, crec,  és que sembla que això de la independència agafa embranzida entre la gent. La crisi és allà. Els preus segueixen pujant. L'atur segueix creixent, desnonaments, situacions molt dures i dramàtiques que ens toquen de ple a nosaltres mateixos, a familiars, a amics i a coneguts ... però hi ha una il·lusió. Hi ha un corrent que galvanitza la gent. Per acabar d'adobar-ho, hi han enemics externs i amenaces. El resultat és que el país està esdevenint una pinya.

Poca broma. La crisi no es resoldrà només amb il·lusió. A més cal el crèdit. A més cal inversió pública, a més hi han casos de corrupció que clamen al cel i que no es resolen... però la il·lusió, la confiança al mirar als ulls dels conciutadans i descobrir que ells també branden la senyera estelada fa que es perdi la por. Els símbols serveixen per això. Per donar confiança. Per tornar-nos la fe. Per perdre la por. Si no tens por, t'arrisques. Si no tens por, lluites. Treus força d'on no n'hi ha. La independència és l'oportunitat per corregir els errors, per fer les coses bé, per començar noves empreses. Aquest és el consens que s'està estenent entre la gent.

Jo no se si Mas va de farol. No ho sé. Crec que la petició de pacte fiscal es porta preparant de fa temps i que a ells també els ha sorprès l'esclat independentista de la passada Diada. Hi ha hagut un enduriment del discurs a rel de la Diada? o potser no els ha sorprès aquest esclat i, pel contrari, l'esperaven i està dins d'un full de ruta?

Un full de ruta? Vet aquí una teoria: la no fusió de Bankia amb la Caixa, quan es va pretendre que la seu anés a Madrid i el president fos Rato va ser un moviment per mantenir a Catalunya el control de l'entitat financera. Es va fer pensant en la necessitat d'un gran establiment financer català fora del control de Madrid? un establiment que serà la caixa forta (amb clau catalana) de la hisenda pròpia?  O és  amb aquest intent groller de desarmar financerament Catalunya quan les elits barcelonines arrufen el nas i planegen un full de ruta? n'hi ha un? cap a on? O només va ser una casualitat? o qualsevol altre motiu?

M'agradaria pensar que hi ha un full de ruta. Que Mas no va de farol. Però no me'n refio. Només demano que no es malbarati, que no és traeixi, aquest patriotisme inesperat. Potser no tant inesperat.
Publica un comentari a l'entrada