Pàgines

dijous, 20 de setembre del 2012

Primer acte.

Aquest migdia s'ha escenificat el cop de porta del "gobierno" al pacte fiscal. Primer acte del drama per "L'estat propi". El següent serà la setmana que ve al Parlament de Catalunya on, previsiblement, Artur Mas anunciarà la fi de la legislatura i la convocatòria d'eleccions anticipades. 

Però tornem a Madrid. A Madrid es creuen que Mas va de farol i que tot plegat només és una tàctica per justificar un avançament de les eleccions que li permeti revalidar el càrrec, aquest cop amb majoria absoluta. 

No crec que vagin gaire desencertats.

El que haurien de demanar-se és,  per a fer què? Perquè el que està clar és que per a poder aspirar a una majoria absoluta folgada, Mas haurà de presentar-se com una mena de super-heroi capaç de portar Catalunya al paradís de les nacions. Superant, a més, el fet de ser l'autor d'unes retallades socials dràstiques i que, em temo, encara no han acabat. Mas haurà de prometre alguna cosa "que es pugui tocar". I aquesta cosa serà "l'Estat Propi".

"Estat propi" i no "independència". "Estat propi" dins d'Europa. Potser sí. Però podria ser també un "estat propi" dins d'Espanya. Una estructura d'estat indiscutible per a Catalunya que, tal com es plantejarà, pot arribar, perquè no, d'una reforma constitucional que hauria de reconèixer, primer de tot, la plurinacionalitat de l'estat.  Una reformulació de la constitució per a tornar-la federal, amb reconeixement nacional, hisenda pròpia, quota pels serveis estatals  i quota de solidaritat. Una cosa que permeti  l'encaix de l'estatut que va sortir del Parlament el 30 de setembre de 2005, i que va tornar retallat i ribotat, uns mesos després, amb una intervenció estel·lar  de, precisament, Artur Mas.  

En tot cas, el més important serà mantenir la il·lusió de la gent i fer-ho d'una forma prou ambigua com per a no tancar cap possibilitat de negociació. Amb qui? amb Madrid, sens dubte, però també amb Brussel·les.

Perquè encara que avui molta gent sent que la independència és a tocar, el cas és que no ho és. 

Hi ha un fet molt important a tenir en compte i que crec que és el que ha motivat tota aquesta acceleració: L'estat espanyol demanarà un "rescat". Aquest cop serà un "rescat" complet. Amb els homes de negre revisant fins a l'últim cèntim que es mogui per l'administració de l'estat, inclosa l'autonòmica.

Ara bé, si l'administració autonòmica catalana demanen que ells -que també seran "rescatats"-  puguin tenir interlocució directe amb els homes de negre sense haver de passar Madrid i si, a més, aquest desig ve avalat per un Parlament "independentista", pot ser que, efectivament aquest desig es faci realitat. 

Amb el rescat, la intervenció de la UE a l'estat espanyol arribarà fins a la cuina i es trobarà, entre d'altres, amb aquest conflicte plantejat ja a nivell internacional, i que haurà de ser resolt de la millor manera possible.

En aquesta negociació a tres bandes, no tot serà possible. M'agradaria pensar que l'aspiració de Mas és que la UE "convenci" l'Estat Espanyol per a l'autorització d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Ara bé, crec més possible que la UE "recomani" a l'Estat Espanyol una reformulació federal de la Constitució, amb amplis poders per al govern de "l'estat federal català". 

Arribats a aquest punt, als independentistes ens caldrà confiar que el provincianisme i l'estretor de mires dels polítics madrilenys faran que es neguin a aquesta reformulació. Una cosa és canviar la constitució per a convertir el deute públic en deute sènior, i fer contenta a l'Àngela Merkel -que no ho havia demanat- i l'altre és el reconeixement de la plurinacionalitat de l'estat.

Aquest serà el moment de la veritat. Però, atenció: fins que arribem a aquesta situació pot passar molt temps. Pot no arribar mai.

De fet, fins arribar  a aquest moment a l'Artur no li caldrà trencar cap plat. En tindrà prou amb mantenir-se dins d'una impecable constitucionalitat mentre els homes de negre, conscients de l'existència d'un conflicte, asseguraran, per una banda, el no ofec de la Generalitat i, per l'altre, garantiran que qualsevol negociació es faci sota criteris tècnics, i no gonadals.    

La que plantejo és només una possibilitat. Pot passar que la UE no intervingui Espanya, o que les properes eleccions prenguin un caràcter constituent (amb una coalició de partits amb l'objectiu de proclamar la independència de forma immediata), en comptes de plebiscitari (avalar l'objectiu de "l'estat propi" amb que es presentarà CiU amb l'espai dels quatre anys de legislatura per a plantejar-lo).

Aposto, doncs, perquè CiU anirà per al via plebiscitària. No deixa de ser el més còmode. Sempre dins de la Constitució. La feina bruta la farà la UE  (i si no la fa?) i, de moment, una majoria àmplia, qui sap si absoluta, permetrà continuar administrant una Generalitat que haurà esquivat els "homes de negre" de Madrid, encara que no als de Brussel·les. Pel camí se seguirà retallant i desmuntant l'estat del benestar. I qui sap si, de pas, es pot arribar a reformular la Constitució. 

Coi, gairebé és brillant. Però només és la meva opinió. Ja veurem què passa.

En resum: no em creuré que CiU vol la independència fins que vegi l'ambaixador català assegut a l'ONU. 

Primer: si ets independentista, a les properes eleccions vota independentista. I no t'equivoquis: "estat propi" no és el mateix que "independència".  

Segon: aquests que diuen que "ara no és el moment de partidismes" són els mateixos que diuen que no existeixen esquerres i dretes. Doncs és fals. Sí que existeixen. A Catalunya estem patint polítiques de dretes: amb retallades i co-pagament sanitari entre d'altres perles. 

Tercer: A Catalunya hi han corruptes que haurien de ser a presó i no hi són, com pretorians, palaus i Millets. I molts d'altres. A Catalunya hi han corruptes que s'aprofiten de càrrecs públics per als seus negocis, com al cas del consorci sanitari de l'Alt Maresme. Tota aquesta corrupció, que és un robatori ingent de diners públics, no és perseguida amb el màxim rigor.  Potser perquè els corruptes són amics dels que manen, ahir i avui, a Catalunya. Abans que retallar en sanitat i ensenyament, cal aturar als corruptes.

En resum, que molt han de canviar les coses per a que voti CiU a les properes eleccions. 

Ara bé, una cosa no treu l'altre: avui el Molt Honorable ha marcat un parell de gols a Madrid.  El detall d'anar a l'ambaixada de la Generalitat per a fer la declaració posterior ha estat de mestre. La rebuda triomfal a Barcelona, com si s'hagués obtingut un èxit quan, en realitat, no s'ha fet cap pas concret cap enlloc fa pensar que amb una mica d'habilitat la majoria absoluta, amb retallades i tot, és a tocar.

No confonguem. Artur Mas no és cap super-heroi. Això sí, està demostrant ser molt astut i amb una gran visió política. En aquests primers moments de la partida ha obert amb energia i ha guanyat una sòlida posició que li permetrà, si continua demostrant decisió, un enroc defensiu molt eficaç (la majoria absoluta). Per la seva banda, el rival ha encetat de forma decebedora. Però no per això de l'ha de subestimar.

Una nota final: ningú sap quin és el full de ruta. Hi ha un full de ruta? Cap a on? Potser el full de ruta sigui arribar tant lluny com es pugui sense fer "trencadissa" -Una proclamació unilateral d'independència seria un bon exemple de "trencadissa". O potser s'espera un moment de major debilitat de l'estat per a fer-la. El cas és que ningú ho sap. No assenyalar els objectius, tot i que segurament és el més raonable en un conflicte, no deixa de ser molt poc democràtic. 

M'agradaria que es digués clarament cap a on ens porten. No em sap gens greu manifestar-me per la independència amb una estelada. Ni contra les retallades. Però sí que me'n sabria molt greu que es fes servir aquestes manifestacions per a defensar uns interessos que ni son ni seran els meus. 

Torno a repetir:  si ets independentista,  vota independentista. "Estat propi" no és el mateix que "independència".  En defensa de la sanitat i l'educació públiques: No a les retallades. No és veritat que siguin inevitables. Hi han altres camins i un altre món és possible.