Avui ha mort Santiago Carrillo. Personalment, crec que mereix ni que sigui aquest petit homenatge i reconeixement des d'aquest bloc.
De Carrillo en recordo la seva participació en debats. Fumant la cigarreta, amb ulleres de cul d'ampolla. Recordo aquella veu rogallosa, segurament pel tabac, però assossegada i els raonaments extraordinàriament lúcids.
En aquests dies convulsos, segurament serà això el que més trobarem a faltar: la lucidesa.
Descansi en pau, camarada Carrillo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada